Ultima Hora Mallorca
Un nombre considerable dels que comanden el món fan mala cara. Somriuen poquíssim, i gairebé mai en públic davant els seus seguidors. Fan una certa ostentació de no tenir sentit de l’humor i se posicionen entre aquells que no pretenen fer més feliços els seus contemporanis. S’aprofiten exclusivament de les desgràcies col·lectives i, en general, són profetes falsos, altaveus de forces i energies negatives poc aconsellables com a referència existencial. Aquests individus tenen en comú una certa capacitat per convertir els humans en seguidors de la mala notícia i devots d’aquells que apareixen com a destructors i devastadors de tot allò que tingui una certa semblança amb el benestar col·lectiu. Enfaden el món, el cremen i apareixen com a messies dels col·lectius més afectats de la crema. Durant els darrers temps, la ciutadania ha contemplat avisos volcànics que presagiaven irrupcions d’odi cendrós amb una capacitat extraordinària per acabar amb models de vida consolidats. Com més gros era el volcà més seguidors obtenien, encuriosits i a l’espera d’una salvació apocalíptica, sense adonar-se que la funció del volcà no pot anar molt més enllà de la destrucció. El clima s’havia anat fet insostenible, el pessimisme creixia de manera exponencial i el desànim augmentava tot arribant a creure que érem a tocar la segona vinguda del feixisme, aquest cop amb més força i agressivitat que aquell que conegueren els nostres besavis i avis, durant el primer terç del segle XX. Per ventura, s’havia d’apagar el llum per entendre allò que significaria viure en l’obscuritat més absoluta.
Go to News Site