El Periódico
"També a la catedral li han pujat un pis", remarca a boli Cesc un dibuix a Tele Exprés, 1974. Aquesta primavera de l’Any Mundial de l’Arquitectura ofereix a Barcelona una nova oportunitat per al debat sobre l’increment de l’edificació en altura. Ja que fins i tot el president s’hi ha mostrat favorable, convé aprofitar-ho per recordar alguns fets. Les remuntes han estat sovint demonitzades des de l’administració, l’acadèmia, la professió i els mitjans, titllades de lletges i il·legals. La Casa por el Tejado, Bopbaa, OMA i Guim Costa, entre d’altres, proven que empastar càries urbanes pot fer-se respectant el planejament. L’equip Atri demostra, amb casos al Poblenou i al Raval sud, que esgotar l’edificabilitat permetria optimitzar el transport públic i els equipaments, augmentar la mixticitat i millorar tant l’arquitectura com el paisatge urbà, a Bcnroc. El treball d’investigació de Gerard Gomila s’endinsa en el com des de la tecnologia. El de Marta Salvador ofereix indicacions de l’on a la Barcelona central. A la qüestió de si són lletges, Ángel Ortiz respon amb exemples de Domènech i Montaner, Rubió i Tudurí, Puig i Cadafalch i Enric Sagnier que sorprendran els més puristes. Tots es poden consultar a la xarxa de ciència oberta de la Politècnica. Seguir leyendo... .
Go to News Site