Ultima Hora Mallorca
La llei existeix per ser complida, encara que això sovint sembla un eufemisme quan es tracta de segons quins temes. Diuen que el paper ho aguanta tot i, políticament, quan no queda més remei que cedir, els avanços legals que s’estableixen solen quedar a mig camí. Aquesta és la sensació que un té ara que s’estan a punt de complir quaranta anys de l’aprovació de la llei de normalització lingüística. Una norma que havia de servir perquè el català, com a llengua pròpia i oficial de les Illes Balears, assumís el paper que correspon a qualsevol idioma normal dins el seu propi domini territorial.El balanç d’aquests anys d’aplicació presenta llums i ombres preocupants. És cert que, en valors absoluts, mai no hi havia hagut tanta gent que tengués un coneixement actiu o passiu de la llengua, i que la cultura vehiculada en català gaudeix d’un dinamisme extraordinari que l’equipara a molts països del nostre entorn. A les Balears, l’administració autonòmica i la local en fan un ús regular, i el sistema educatiu l’ha incorporada en major o menor grau, igual que IB3 i alguns altres mitjans de comunicació que l’empren com a llengua vehicular. Però, malgrat això, la societat balear continua inserida dins un Estat que actua com si fos una realitat monolingüe castellana. Això relega les altres llengües existents a un paper testimonial i prescindible davant l’aclaparadora presència d’un castellà que satura l’oferta mediàtica, cultural, esportiva, social, etc. El model lingüístic espanyol que finalment s’ha imposat no dona espai a les altres llengües perquè siguin concebudes com la norma d’integració en els territoris amb una identitat històrica diferent, i això afecta l’autoestima dels seus parlants i frena els nouvinguts que s’hi haurien d’incorporar.La llei de normalització lingüística va ser pensada per ser eficaç en un moment en què la demografia i les tecnologies eren unes altres. Amb tot, la seva aplicació ha estat feble i mancada de convicció. Aconseguir que la llengua d’aquesta terra torni a ser el referent de la gent exigeix un nou compromís que converteixi en realitats allò que fins ara no han estat més que ficcions legals, les quals no han tengut altra conseqüència que consolidar la normalització del castellà en els territoris de parla catalana.
Go to News Site