Ultima Hora Mallorca
La catàstrofe humana cultural més greu que es farà realitat al llarg d’aquest segle XXI és la desaparició definitiva de centenars –milers– de llengües. Això vol dir que el planeta i l’experiència humana del món seran, d’aquí a cent anys, molt més limitades i pobres del que ho són ara, o del que ho eren en el passat recent. L’homogeneïtzació massiva i forçada ha estat i continua sent una de les contrapartides més aberrants de la modernitat global: la gent cada vegada s’assembla més, unes poques cultures i unes poques llengües –totes de naturalesa violentament imperial i exterminadora– cada vegada ho acaparen més tot, i el planeta amb tota la seva meravellosa diversitat –cada llengua és el vehicle, el depositari i la projecció d’una manera específica d’habitar el món– està cada vegada més amenaçat i destruït. Com a mallorquins, és a dir com a membres de la comunitat lingüísticocultural de la catalanofonia, la nostra manera de contribuir a salvar la riquesa del món és garantint que el que som, la llengua que parlam, la cultura que tenim, continuïn vives al nostre país. És de justícia, és natural, és el que toca. Per molt que les lleis espanyoles i franceses, per molt que els poders espanyols i francesos, duguin segles intentant empetitir-nos i fer-nos desaparèixer. Poder viure en la nostra llengua, el català de Mallorca, a la nostra terra és un mínim: humà, polític, èticomoral, democràtic. En aquest sentit, l’edició d’enguany del Correllengua, una versió macro rebatejada Correllengua Agermanat perquè entre el 19 d’abril i el 5 de maig recorrerà Catalunya Nord, Catalunya, el País Valencià, les Balears i l’Alguer tot celebrant desenes de concerts i actes, és singularment important perquè, de manera desacomplexadament festiva i reivindicativa a la vegada, recorda una veritat tan òbvia com imprescindible de ser recordada. Que som el que som, com a poble, perquè parlam la llengua que parlam. Més enllà de la proposta cívicopolítica de l’esdeveniment, un aspecte clau del Correllengua Agermanat és que l’han organitzat joves desinteressats, coratjosos, constructius, que no es deixen entabanar o enverinar per la resignació fatalista ni pel rancor claustrofòbic i contraproduent que avui ho amara gairebé tot. D’entre aquests joves, molts d’ells mallorquins (Pau Emili Muñoz, Josep Buades, etcètera), en sortiran els dirigents cívics i polítics del mallorquinisme del futur, si el mallorquinisme del present sap cuidar-los.
Go to News Site