ElNacional.cat
Avui, què us sembla si parlem una mica de morfologia ? És a dir, la branca de la lingüística que estudia l’ estructura de les paraules, com es formen (derivació, composició) i quines són les seves variacions (gènere, nombre...). Més concretament, donarem un cop d’ull al fenomen de la derivació (formació de nous mots a partir de prefixos i sufixos). I, ja per filar més prim, ens fixarem en els prefixos ! Introducció Els prefixos són unes partícules que adjuntem al principi d’una paraula ja existent (arrel) per crear-ne una de nova . Aporten un matís de significat, per exemple, d’oposició ( a- , in- , anti- , contra- , des- ), de temps ( pre- , post- , ante- , avant- ), de quantitat ( uni- , mono- , bi- , tri- , multi- , poli- ), d’espai ( sobre- , sub- , extra- , intra- , trans- ), de grau ( mega- , super- , ultra- , micro- , mini- , semi- ), d’aspecte ( ex- , neo- , re- ), de reflexivitat ( auto- ), etc. Vegem ara alguns exemples de mots prefixats: reescriure , injustícia , prehistòria , submarí , antivirus , bilingüe , monocicle , tricolor , supermercat , ultrasò , minifaldilla , microxip , sobrepoblació , macroeconomia , ultrapassar , autobiografia , copresident , semicercle , exvicepresident ... Tots aquests mots apareixen al diccionari , però també podem crear infinitat de noves paraules que no hi surten i que, tanmateix, són perfectament correctes si les hem construït com cal amb un prefix. Per exemple: superbonic , minientrepà , examiga , sobrepreocupar , antiecològic , pseudofilòsof , prodemòcrata , autoregal , ultrabarat ... Els prefixos: junts o separats? I després d’aquesta megaintroducció , passem al que ens interessa , a la pregunta/exclamació del títol d’avui: són inseparables!? Doncs, en general, SÍ , van sempre enganxats a l’arrel (com has pogut veure en els exemples anteriors). Ara bé, com era d’esperar... hi ha excepcions ! Visca! Que avorrit seria tot, no, sense les excepcions? Que gris i que previsible! I quan és que NO van enganxats ? D’acord amb la normativa catalana actual (concretament, el que diu l’Institut d’Estudis Catalans), el prefix va separat de l’arrel (amb un espai , no amb un guionet) en els casos següents: 1. Davant majúscula inicial, sigles, números, cursiva, cometes i mots amb guionet: pro Palestina, ex PP, post 11S, pseudo influencer , ex “bianconero”, anti nord-americà ... 2. Davant de sintagmes lexicalitzats (grup de paraules amb un significat unitari), locucions o sintagmes en què el nucli apareix al final: ex número dos , auto cop d’estat , pro drets humans , súper de pressa , anti males olors , mega mal pagat ... 3. En cas de coincidència amb altres mots o formació de grafies estranyes: co rector [diferent de corrector ]; pre ocupació [diferent de preocupació ]; ex xicota [per evitar exxicota ]; co comissari [per evitar cocomissari ]... Una mica dens, oi, tot plegat? Doncs encara podríem explicar moltes més coses sobre la prefixació , però no ens volem allargar més. Si t’interessa el tema, tens aquests altres dos tests de llengua que en parlen: ‘Re-’ de renéixer, recomençar, reinventar-se i Parlem dels ‘ex’? . I ara, finalment, ha arribat l’hora de la veritat! Sabràs escriure correctament totes les paraules amb prefixos que t’hem preparat? Compte, el nivell d'avui és exigent... Posa’t a prova! Aquí pots fer tots els tests de llengua d' ElNacional.cat
Go to News Site