El Periódico
Exceptuant l’habitual salutació inicial, bon dia, bona tarda, no solc conversar mai amb el company o companya de seient que em toca al tren o a l’avió. Dimarts va ser una excepció, però. A l’Iryo de les 19.29 que anava de Madrid cap a Barcelona, abans de sortir, l’home que m’acompanyava es va disculpar per haver parlat una mica, només una mica, amb la seva filla d’uns 20 anys, que anava acompanyada, tres files davant nostre. Li vaig preguntar pel seu origen. Ciutat de Mèxic. Van arribar a Barajas el mateix dia i iniciaven un viatge per Europa. Primera parada Barcelona, a casa d’uns amics. Com que no he tornat a Mèxic des dels anys 90, no va tenir cap objecció a explicar-me com estava el seu país. El poblet de pescadors que era Playa del Carmen, on solia escapar-me per Setmana Santa des de Nova York, seria avui irreconeixible; D. F., on vaig passejar tranquil·lament anant d’entrevista a conferència de premsa, és molt més insegura; per no parlar de Monterrey la ciutat més lletja que he conegut i altres regions, avui controlades pel narcotràfic. Seguir leyendo... .
Go to News Site