ElNacional.cat
La baklava és una de les postres més emblemàtiques de la tradició oriental , recognoscible per la seva combinació de capes cruixents de pasta filo, fruita seca i una dolçor intensa que sol venir marcat per la mel o els xarops clàssics. Tanmateix, els xefs Sergio Torres i Javier Torres han decidit reinterpretar aquesta icona des d'una perspectiva completament diferent, allunyant-se dels codis habituals per construir una versió més contemporània i equilibrada. La clau de donar un tomb a un dels postres més tradicionals del món Un canvi radical en el gust I és que el primer gran gir és a l'ingredient principal . Davant l'ús tradicional del festuc , els germans Torres aposten per l'avellana , un fruit sec amb un perfil més torrat i profund que transforma per complet la base de les postres . Aquest canvi no només altera el sabor, sinó també la sensació en boca, aportant més intensitat sense necessitat de recórrer a una dolçor excessiva. @hermanostorrestv Baklava d'avellanes amb xocolata, taronja i sense sucre ( 8 RACIONS ) Ingredients 550 g d'avellanes 120 g de xocolata amarga 1 cullerada de cacau en pols 100 g de xarop d'atzavara 1 beina de vainilla ? 1 paquet de pasta fil·lo ? 130 g de mantega 50 ml d'aigua 2 taronges 60 ml de licor de taronja ? Sal Elaboració Picar les avellanes en un morter amb un pessic de sal fins a obtenir una textura gruixuda. Afegir la xocolata i picar fins a aconseguir petites encenalls. Incorporar el cacau en pols, les llavors de la vainilla, la ratlladura de taronja i una cullerada generosa de xarop d'atzavara. Mesclar bé fins a integrar. Fondre la mantega. Tallar la pasta fil·lo amb la forma del motlle triat. Col·locar una primera capa de pasta fil·lo, pinzellar amb mantega i repetir el procés 3 vegades. Afegir una capa generosa de farciment, abocar una mica de mantega per sobre i repetir el procés fins a formar diverses capes (unes 4 vegades). Finalitzar amb 5–6 capes de pasta fil·lo ben pinzellades amb mantega. Introduir el baklava al congelador perquè compacti. Preescalfar el forn a 180 ºC. En un cassó, preparar un almívar amb l'aigua, el xarop d'atzavara, la vainilla i el suc de taronja. Cuinar fins que tingui una textura lleugerament densa. Tallar el baklava en les porcions desitjades, abocar la meitat de l'almívar i enfornar durant 30 minuts o fins que estigui ben daurat. Retirar, deixar refredar i amarar amb la resta de l'almívar. Deixar reposar a la nevera durant 2 hores perquè quedi perfecte. Servir al gust. ♬ so original - Hermanos Torres La realitat és que aquesta decisió es complementa amb la incorporació de xocolata amarga, que introdueix un contrast fonamental . Lluny de buscar un resultat empalagós, els xefs construeixen una baklava on l'equilibri és la clau. La xocolata aporta amargor, estructura i una complexitat que eleva el conjunt, allunyant-lo de la versió més clàssica i acostant-lo a un perfil més gastronòmic. Menys sucre, però amb més matisos D'aquesta manera, un altre dels aspectes que defineix aquesta reinterpretació és la reducció de la dolçor . En lloc d'utilitzar sucre refinat, la recepta es basa en alternatives com el xarop d'atzavara, cosa que permet controlar millor la intensitat i aconseguir un resultat més lleuger. No es tracta d' eliminar la dolçor, sinó d'integrar-la de manera més subtil. I és que aquí entra en joc la taronja , un element que aporta frescor i un toc cítric que trenca amb la densitat habitual de la baklava . La seva presència no és decorativa, sinó estructural, ja que ajuda a equilibrar el conjunt i a netejar el paladar a cada mos. A més, altres matisos com la vainilla o el licor de taronja reforcen aquesta sensació de ser unes postres complexes , on cada capa aporta alguna cosa diferent. La combinació d'aquests ingredients construeix una experiència més rica i menys previsible. La realitat és que els germans Torres no busquen replicar la baklava tradicional , sinó reinterpretar-la des d'una lògica actual. Mantenen l'essència en la textura cruixent de la pasta fil·lo, però transformen completament el perfil gustatiu. Així doncs, aquesta versió se situa a mig camí entre la tradició i la innovació. Unes postres que respecten el seu origen, però que s'adapten a un paladar modern que busca menys sucre, més equilibri i una major profunditat de sabors.
Go to News Site