El Periódico
Meta i les altres empreses tecnològiques (i no tecnològiques) acomiaden gent amb l’eficàcia amb què les maquinetes de fer punta generen encenalls. De petit em fascinava aquell moment en què l’afilallapis produïa una espiral de pell de fusta. M’interessava, més que la mina, aquella mena d’escama fràgil amb forma de bucle. L’encenall feia olor i tenia gust de fusta, evocava l’existència del bosc dels contes. La mina, que semblava venir de les profunditats de la terra, no era res sense ell. Em criden l’atenció les màquines productores d’encenalls. La serra elèctrica o la llima, fins i tot la de les ungles. Els encenalls, antigament, anaven a les escombraries. Avui s’aprofiten per fer pèl·lets, adobs, què sé jo. Ens preocupa reciclar el que es perd. ¿Què fem, però, amb els encenalls de la humanitat? ¿Què fem amb la gent que és expulsada als marges del sistema per aquestes oficines de recursos humans que tracten homes i dones com a residus de l’activitat econòmica? Seguir leyendo... .
Go to News Site