El Periódico
Els temes relacionats amb la defensa generen, històricament, un cert rebuig en l’opinió pública catalana, des dels partits polítics fins a les empreses passant pels mitjans de comunicació i l’acadèmia. Vivim instal·lats en un pacifisme naïf ancorat en el paradigma intel·lectual de la Guerra Freda dels anys 60 del segle passat. Hi han contribuït moltes coses, des del desinterès de la burgesia catalana amb l’Estat fins a l’auge dels moviments llibertaris barrejats en moltes ocasions amb el cristianisme de base. Així que de la defensa millor no parlar-ne i menys convertir-la en una activitat econòmica rellevant. Però avui el moment és un altre i s’ha de començar per atendre el nou paradigma, tant europeu com internacional. La UE, des de la guerra d’Ucraïna, avança a passos de gegant per convertir la seguretat en un nou pilar de la construcció europea. I el concepte bàsic al qual vincula aquesta política és el de l’"autonomia estratègica". D’altra banda, les tensions existents al si de l’Aliança Atlàntica, com a conseqüència de les polítiques desplegades per l’Administració Trump, han obligat la UE a replantejar-se la necessitat de disposar d’una autonomia estratègica i militar més gran. Així doncs, Europa ha decidit, empesa també per Trump, que no pot continuar tenint subcontractada la defensa del seu territori als EUA perquè això té conseqüències no només militars, sinó especialment tecnològiques. Catalunya, bressol de l’europeisme a Espanya, s’ha de vincular a aquest moment entre altres coses perquè la seva aportació pot ser decisiva. I la nostàlgia ideològica no pot ser el que impedeixi aquesta possibilitat. Seguir leyendo... .
Go to News Site