ElNacional.cat
Amb quina et quedes? Quantes possibilitats , no? Si no ho acabes de tenir clar, avui t’ho explicarem. I esperem que te’n recordis per sempre més! Ai, ja t’hem donat una pista! Però bé, igualment, aquesta qüestió es mereix una explicació una mica més extensa i amb exemples . Si ho trobessis tot plegat massa dens, no t'amoïnis, pots anar directament al test i potser seguint només la teva intuïció ja te'n surts. Però si vols teca , continua llegint... Doncs bé, resulta que hi ha una sèrie de verbs que són pronominals i que duen un complement introduït per la preposició de , com ara: recordar-se de , penedir-se de , riure’s de , burlar-se de ... Fins aquí, fàcil, oi? I quan és que entra en escena l'enredaire en ? Doncs quan cal substituir el complement per un pronom . Per exemple: Et recordes d’aquella pel·lícula? → Te’n recordes? Em penedeixo d’haver vingut → Me’n penedeixo Sempre ens riem del teu veí → Sempre ens en riem No us burleu d’ella → No us en burleu I aquests són els dos casos correctes , segons la normativa, adequats per al registre estàndard i per al llenguatge escrit. És a dir: recordar-se d’una cosa i recordar-se’n . Però què passa? Doncs que a molta gent , quan parla, en un ambient més distès i informal , li sembla que aquests verbs així queden coixos, que els falta alguna cosa . I aleshores és quan sentim (i diem) coses com: * Te’n recordes d’aquella pel·lícula? * T’enrecordes d’aquella pel·lícula? * Te n’en recordes d’aquella pel·lícula? Però aquestes construccions no segueixen la norma i s’haurien d’evitar, si més no, sempre que escrivim i si volem parlar un català correcte i formal . En el primer cas , el problema és que estem posant alhora el complement ( d’aquella pel·lícula ) i el pronom que el substitueix ( en ); per tant, estem sent redundants . Hi ha altres verbs, en canvi, en què el pronom en sí que ha acabat formant-ne part, s’ha lexicalitzat , així que apareix en tots els casos ( sortir-se’n , tornar-se’n , anar-se’n ...). En el segon cas (* T’enrecordes d’aquella pel·lícula? ), el problema és que el verb * enrecordar-se no existeix. I el mateix passa amb * empenedir-se , * enriure’s , * emburlar-se ... no estan recollits al diccionari. Ara bé, sí que hi ha verbs en els quals el pronom en se’ls ha acabat integrant, com ara enretirar-se , endur-se i emportar-se . Ah, i no ens oblidem del tercer cas ! A * Te n’en recordes d’aquella pel·lícula? , hi trobem els dos problemes anteriors: ús redundant de complement i pronom, i ús d'un verb no normatiu. Déu-n’hi-do la pallissa d’avui, no? Si has arribat fins aquí, enhorabona, no es pot negar que t’interessa la llengua i entendre com funciona! I ara, és hora de posar tots aquests coneixements en pràctica. Endavant! Posa’t a prova! Aquí pots fer tots els tests de llengua d' ElNacional.cat
Go to News Site