Ultima Hora Mallorca
En qualsevol conflicte -d’idees, socioeconòmic o de classe, identitari o de caire nacional, religiós o racial-, la primera trinxera del primer camp de batalla és el de la definició dels protagonistes i de les ideologies en pugna. És a dir: qui es baralla, a favor de què lluita i contra què, per què es baralla i amb quines intencions i objectius. En els conflictes entre forces desiguals -i gairebé tots els conflictes són entre forces més o menys desiguals-, el contendent fort té l’avantatge de poder imposar les seves definicions al contendent feble. Pot imposar-les perquè té més canals mediàtics per difondre la seva visió de la realitat, perquè té més recursos econòmics per cooptar gent i perquè té més força bruta per fer por o exercir coerció o castigar qui no fa les coses com ell vol. Les paraules, com tot, poden tenir propietari. En la imposició de definicions, un clàssic (i el mecanisme més efectiu) és el de definir acusant i calumniant. En la lluita contra el masclisme, per exemple, les feministes durant dècades, i encara ara, han hagut de sentir com les titllaven d’histèriques, de mentideres, de feminazis. L’objectiu del masclisme, el contendent poderós en aquest cas, era desactivar el feminisme tot desacreditant-lo. ¿Vull dir que entre les feministes no hi ha dones exagerades, que menteixen, etc.? És clar que sí, però totes les causes tenen dret a no ser desacreditades en bloc per com es comporten els seus pitjors militants. T
Go to News Site