El Periódico
Els creuers de luxe, sense treure que puguin acabar bé, remeten a un món una mica grotesc, i de vegades fins i tot patètic. Quan em pregunto qui s’apunta a un molest viatge de plaer amb barco, fins i tot envoltat de luxes, penso sempre en una de les meves escenes favorites d’El triangle de la tristesa, meravellosa pel·lícula del cineasta suec Ruben Östlund sobre el culte disparatat als diners. Dos dels protagonistes, Carl i Yaya, sopen una de les nits amb l’enigmàtic matrimoni que formen Clementine i Winston. Quan li pregunten a Winston com es guanyen la vida, explica que té un negoci familiar consistent a fabricar productes d’enginyeria de precisió. "¿Quins productes?", vol saber un dels protagonistes. "Productes que s’utilitzen per preservar la democràcia a tot el món", assenyala Winston, molt genèricament. Però la seva companyia aquella nit insisteix a saber-ne més, i no té cap altra sortida que aclarir que el seu producte estrella "és la granada de mà". Seguir leyendo... .
Go to News Site