El Periódico
Són dos quarts de set de la tarda d’un dijous de primavera no especialment calorós i un grup de nens juga a futbol al voltant de la parròquia de Sant Roc, entre el pont de l’autopista i l’institut Eugeni d’Ors, folrat amb pancartes que demanen més recursos per a l’escola pública. Sobre la porta de fusta de l’església, uns coneguts versos de Bertolt Brecht pintats a mà recorden a tot aquell que passa per davant que "hi ha persones que lluiten un dia i són bones; d’altres que lluiten un any i són millors; però n’hi ha que lluiten tota la vida i aquestes són les imprescindibles". Darrere d’aquesta porta, són moltes les persones imprescindibles que han omplert d’esperança durant els 60 anys d’història la Fundació Ateneu Sant Roc, un lluminós oasi d’oportunitats enmig d’un dels barris més empobrits de l’àrea metropolitana de Barcelona. Seguir leyendo... .
Go to News Site