El Periódico
"El millor que m’ha passat és ser ciutadana europea i poder anar-me’n d’Erasmus". Polina Vasenda, nascuda a Bielorússia però amb nacionalitat búlgara, ho diu amb una barreja d’alleujament i orgull. Fins fa poc necessitava visats per moure’s per Europa, però va aconseguir la ciutadania europea poc abans d’anar a estudiar a Bèlgica. En una Europa convulsa, l’Erasmus+ encara és un dels programes més emblemàtics de la Unió Europea (UE), però també genera debat. Des de 1987 ha permès que més de 18 milions de persones estudiïn o facin pràctiques a l’estranger, i avui inclou mobilitat escolar, formació professional i fins i tot per a adults. Un dels objectius del programa és "enfortir la cohesió i els vincles europeus a través de l’educació". ¿Però fins a quin punt reforça realment el sentiment d’identitat europea? I, si ho fa, ¿és una oportunitat a l’abast de tothom? Seguir leyendo... .
Go to News Site