El Periódico
"Les vostres llàgrimes seran les nostres rialles". L’independentisme català va sostenir aquest lema durant anys, abans que la selecció espanyola de futbol mutés a La Roja i adoptés les maneres del Barça de Guardiola. Però a tots ens dona un cert plaer la derrota dels adversaris, tot i que la nostra victòria sigui pírrica. O al revés. Està passant ara amb les eleccions a Andalusia. El PSOE celebra amb joia els sondejos que li neguen la majoria absoluta a Juanma Moreno Bonilla, tot i que sigui a costa que María Jesús Montero obtingui el pitjor resultat de la història. Simètricament, a les files del PP es posa èmfasi en la desfeta socialista en aquest feu històric quan les enquestes qüestionen la seva majoria absoluta. Després de les últimes enquestes abans que arribi la prohibició de publicar-les, la mitjana deixa l’actual president andalús a la frontera dels 55 diputats que li permetrien no pactar amb ningú. És el que li convé. Mobilitza tots els seus electors, fins i tot els que el consideren el vot útil per frenar Vox. Al contrari, les males expectatives del PSOE estan produint una disgregació de vot cap a l’abstenció i cap a les forces que se situen a la seva esquerra, que recullen un creixement tan intens com inútil en termes de governabilitat. Apostar pels hiperlideratges en escenaris polaritzats té aquests inconvenients: si no ets el favorit ni tens possibilitats de sumar, se t’escorren els vots per tot arreu. Seguir leyendo... .
Go to News Site