Ultima Hora Mallorca
Escriu Joan Bauzà Guañabens: «Unas sillas rónicas, un lavabo con pies de hierro, y por toda iluminación una bombilla, sin tulipa, de la que pende tejiendo sutil y caprichosa guirnalda, una telaraña». La descripció correspon a un camerino de teatre o de cafè de barri, reservat a la divette que, no cal dir-ho, s’anunciava a so de bombo i platerets. A la crònica de referència, era Marú Ramitos, una aspirant a estrella de qui Bauzà Guañabens ens en fa una descripció física amb molt poca pietat. Pansida i pàl·lida, de cabell llis. Li dedica un esplet de floretes que no venen a tomb. Bauzà Guañabens signava les crítiques d’art a La Almudaina, era fill del pintor Joan Bauzà... Aquesta història, que és alhora una reflexió àcida sobre la ruptura dels somnis de les classes populars, va publicar-la a Majórica (1924-1925), una revista amb ànim d’excel·lir, a la qual també col·laborava Ernest Maria Dethorey. La visió de Bauzà Guañabens s’encabeix en el naturalisme, voreja Zola. Llegiu: «Junto a la camilla improvisada en tocador, aparece una señora respetable en edad. Viste de negro, calza zapatos de ropa. Es la mamá de la Marú, (···) muy afanosa en su labor que, según deducimos, se trata de un jersey de estambre para uso de la divette».
Go to News Site