COPE
Molts propietaris de gossos han notat una olor peculiar als coixinets de les seves mascotes, sovint descrita com a crispetes. Aquest curiós fenomen té una explicació científica, tal com ha detallat Imma Sabater, infermera veterinària i terapeuta felina certificada a Anadón Veterinaris de Lleida, durant la seva intervenció al programa 'Herrera a COPE Lleida' amb Ricard Alvarez. Segons l'experta, moltes persones que arriben a la consulta descriuen aquesta aroma com "crispetes, blat de moro torrat o, fins i tot, galetes". La causa d'aquesta olor tan característica és un grup de bacteris anomenat Proteus, que forma part del microbioma habitual de la pell de molts animals, especialment dels gossos. Sabater explica que aquests bacteris produeixen compostos aromàtics que recorden a l'olor de blat de moro torrat. "Imagina que en els coixinets del teu gos hi ha una petita fàbrica d'aromes", comenta l'experta, aclarint que no és perillós ni un signe de mala higiene. El bacteri Proteus prolifera especialment bé en zones humides, càlides i amb poca ventilació, com els espais interdigitals de les potes. Per aquest motiu, és més comú en races de gossos amb plecs cutanis, com el bulldog francès. El nom del bacteri prové del déu grec Proteu, que canviava de forma constantment, una característica que, segons Sabater, reflecteix la gran versatilitat i adaptabilitat d'aquests microorganismes. La presència d'aquesta olor és, en realitat, un bon senyal. Imma Sabater subratlla que és "completament normal" i indica que la pell de l'animal manté un equilibri de microbiota saludable. "Si el coixinet del teu gos fa olor a crispetes, està tranquil, no és brutícia, no és infecció i no és falta d'higiene. És, simplement, la flora fent el seu treball", afirma de manera tranquil·litzadora. Tot i que el bacteri Proteus és generalment inofensiu, pot esdevenir "oportunista" en certes circumstàncies. Si la barrera cutània de la pell està danyada, si hi ha una humitat constant perquè l'animal es llepa excessivament, o si hi ha al·lèrgies, el bacteri pot multiplicar-se més del compte i contribuir a desenvolupar infeccions. És clau saber diferenciar l'olor normal de la patològica. L'olor normal és "suau i melós", no canvia amb el temps i no s'acompanya de lesions ni molèsties. En canvi, una olor anormal és "molt més fort, ranci, com a fregit passat", ha explicat Sabater. A més, pot anar acompanyada d'una olor d'humitat, envermelliment de la zona o que el gos es llepi molt les potes. Davant d'aquests senyals, és fonamental consultar un veterinari.
Go to News Site