El Periódico
De sobte vaig recordar que devia diners a una persona, i que aquesta persona havia mort feia temps. Se’m va posar mal cos. Això va passar dimarts, pels volts de les deu del matí, que no és d’hora però tampoc tard; em temo que les deu representen aquella hora complicada que no se sap quina hora és. Just en aquell instant, el de l’estrepitós record, jo joguinejant amb els Diarios d’Iñaki Uriarte, un autor perfecte per a qualsevol dia, però sobretot perfecte per a aquests intervals en què et debats entre fer diverses coses, cap que et desperti cap mena de gana, i llavors agafes un dels seus exemplars i estàs salvat perquè ja no has de fer res més: has superat el match point. Em trobava a l’altura de l’epíleg del volum en tapa dura en què Pepitas de calabaza va reunir fa uns anys els tres llibres de diaris. En concret, estava llegint la següent entrada, titulada La grandeza de S.: "A la sortida del funeral que havia sigut multitudinari, María i Jose parlaven d’ell amb llàgrimes als ulls. I pensar que a més de la meitat dels que són aquí els devia diners, va dir Jose". Seguir leyendo... .
Go to News Site