ElNacional.cat
Quan arriba el bon temps, el que certament ve de gust és anar a la platja a passar el dia i, ja que hi som i per acabar d'arrodonir-ho, gaudir d’un bon arròs —sigui sec, melós o caldós— a la vora del mar. Ves per on, avui, encara que fa un dia lletjot, enfilo la carretera cap a Castelldefels per visitar el restaurant CheChe , un restaurant especialitzat en arrossos que em va recomanar un amic d’aquells que són de fiar, tot i que ja veig que el banyet l'haurem de deixar per a un altre dia, perquè s’ha posat a ploure a bots i barrals abans d’arribar-hi. Així doncs, després d’aparcar el cotxe al passeig marítim de Castelldefels , sota l’atenta mirada del vigilant del parquímetre, obro el paraigua familiar que porto sempre al cotxe per a aquestes ocasions d’alerta màxima —ara mateix cauen quatre gotes— i m’acosto xino-xano al restaurant CheChe , que regenten els germans Pere i Maria Moya. Restaurant CheChe / Foto: Víctor Antich Ells són la tercera generació al capdavant del negoci, després dels pares i els avis, que en van ser els fundadors amb el restaurant Olave —situat just al davant del CheChe — i que enguany coincideix que en celebren els cinquanta anys de l’obertura. Cal explicar, també, que la família regenta altres restaurants del poble, com ara els restaurants Molla o l’Olave Plaza, aquest últim ubicat a la plaça de l’Ajuntament. Lluny queden aquells anys en què veïns i banyistes omplien el primer restaurant, quan era més una taverna, i s’afartaven de tallarines. Fins i tot l’anomenaven el rei de les tallarines. Moixama madurada / Restaurant CheChe / Foto: Víctor Antich El restaurant és ple a besar. Instal·lat còmodament davant dels finestrals, que ocupen tota la paret, amb vistes al mar —avui, com dic, no és dia per seure a la terrassa—, estudio detingudament la carta, mentre em ventilo un parell de cerveses ben fresques abans no arriba el dinar. Tonyina en escabetx. Restaurant CheChe / Foto: Víctor Antich Comencem amb una moixama madurada amb una mica d’oli i sal i un carpaccio de tonyina Balfegó en escabetx , envinagrats i pinyons, que reguem amb Albariño Terras Gauda, abans no arriben els bolets. Moixernons amb ou a baixa temperatura. Restaurant bolets / Foto: Víctor Antich La Maria m’explica que, si la temporada de bolets és bona, desfilen per la cuina els moixernons, les carreroles, els ceps o els camagrocs . Avui, per exemple, ens han preparat un saltat de moixernons amb ou a baixa temperatura i cansalada, però demà ja en parlarem. Els agrada treballar el producte de temporada en la seva màxima expressió, però —per ser honestos— no a qualsevol preu, i sempre que es pugui pagar. Fugen, em diu, dels productes a preus desorbitats, per molta temporada que sigui, i em sembla raonable. Rap a la brasa. Restaurant CheChe / Foto: Víctor Antich El rap a la brasa amb un pil-pil molt suau que realça el sabor del peix, amb all confitat i verdures escalivades, és una de les seves especialitats, igual que el lluç de palangre a la brasa o el bacallà confitat. Arròs melós de gambes. Restaurant CheChe / Foto: Víctor Antich La cosa surt de mare amb l’arròs melós de gambes , presa Joselito i espàrrecs. Anem a pams: l’arròs està al punt perfecte, ni cru ni massa fet, amb una textura cremosa i untuosa, és a dir, a mig camí entre un arròs sec i un de caldós. El sabor, per la seva banda, és intents, profund i equilibrat, en què el gust de la gamba és el principal. Què més es pot demanar? Al CheChe no només cuinen arrossos: serveixen cinquanta anys d’història familiar davant del mar de Castelldefels, amb producte de temporada i una cuina marinera que convida a tornar-hi Pinya i financer. Restaurant CheChe / Foto: Víctor Antich És molt bona notícia que tinguin formatges —molts dels quals són del país— com ara el Carrat Bauma , fet amb llet de cabra a Borredà; el Claustre, de llet d’ovella, de la coneguda formatgeria del Miracle , al Solsonès, o el Cantell, de la formatgeria Can Pujol , a Vilassar de Mar; però també en tenen del País Basc, França i la Gran Bretanya. Em sap greu, però avui em salto els formatges i trio la pinya brasejada i el financer per tancar un àpat per emmarcar. No m’estranya que alguns futbolistes del Barça s'hi trobin com a casa i fitxin moltes setmanes.
Go to News Site