ElNacional.cat
Ens agrada Hansi Flick perquè cuida els jugadors com si fossin fills seus . I així, tant dona temps a Araújo perquè es tregui l’angoixa, com visita Gavi a les 7 del matí a l’hospital, com defensa i marca terreny a Lamine. I, de moment, això li està aportant èxits. A ell i al Barça. I, perdoneu que sigui naïf, però el que fa Flick és donar amor a la canalla . I aquesta és una lliçó que es pot aplicar a tots als àmbits de la vida, incloent-hi el laboral. Us explicaré una història. Després de la glòria europea del 1968, el Manchester United va entrar en decadència. Les dècades del 1970 i el 1980 van ser particularment oblidables, i va caldre l'arribada de Sir Alex Ferguson a la banqueta per reconstruir-se com a equip. L'enfocament de Ferguson era principalment apostar pel planter del club . A la temporada 1991-1992, Ryan Giggs que va ser considerat el jugador jove de l'any. La temporada 1992-1993 va suposar l'inici de la nova organització del futbol professional anglès, amb la creació de la Premier League, que arribaria en el moment perfecte per al United. Els red devils es van coronar campions de la primera edició de la Premier . A l'equip havia arribat un jugador amb fama de conflictiu, que esdevindria, paradoxalment, una de les seves estrelles mítiques: Eric Cantona. El United va repetir el títol la temporada 93-94. Però a la 1994-1995 va ensopegar. Al gener havien perdut Cantona per la famosa puntada de peu a un espectador que li va proferir un crit xenòfob. Sancionat i, fins i tot, condemnat a dues setmanes de presó, Cantona volia deixar-ho tot. I se’n va anar a França. Alex Ferguson li havia donat amor i l’Eric havia respost al camp. Però aquell episodi ja era massa. Tot i que Cantona no ho veia així: "Li havia d’haver donat una puntada de peu més forta. S'ho mereixia. Ho vaig fer i no me'n penedeixo” . Ho va dir aleshores i ho diu trenta anys després, en el clímax del documental amb el seu nom que s'ha projectat per primera vegada al Festival de Cannes. L’èxit de Hansi Flick no és tant l’estil com la gestió dels egos El cas és que Ferguson també estava enfadat amb ell. Però la seva dona li va dir que havia de parlar amb The King. Així que Sir Alex va reflexionar, va agafar un avió, va aterrar a París i se’n va anar a sopar amb l’Eric . Però no van parlar de tàctica, ni de títols. Van parlar de la vida . Ferguson va tornar a donar amor a aquell gegant amb caràcter. De manera que Cantona va acceptar tornar i el United va guanyar la quarta lliga de la seva era . Tres de quatre. Després, l’Eric es va retirar del futbol. Només tenia 30 anys. El documental estrenat a Cannes va de Cantona, però en realitat el documental va d’Alex Ferguson. I és una lliçó del que cal per ser un bon entrenador. I un bon líder. Cal un mètode, sí. Però cal empatia i saber tractar a cada jugador des del punt de vista humà . No tots som iguals. Pep Guardiola ho sabia, i per això va marxar del Barça. “Prendre’m mal”, va dir amb relació a un vestidor que ja no es veia amb cor de liderar. El gran èxit de Carlo Ancelotti al vestidor del Madrid va ser, en realitat, aquest . S’ha parlat molt del perfil de l’entrenador que li cal al Madrid. Un gestor d’egos, es diu. Del Barça, en canvi, es parla sempre de l’estil de joc. D’acord. Però, en realitat, l’èxit de Hansi Flick no és tant l’estil com la gestió dels egos . Ell mateix s’hi va referir a l’inici de la temporada. Ho recordeu? I, res, conclusió: si el Madrid fitxa José Mourinho, aquesta serà la millor decisió que pugui prendre Florentino Pérez en clau Barça . Encara que els cínics no s’ho creguin, sempre, sempre, sempre, l’amor guanya.
Go to News Site