Petons als llibres

És primavera i no deixo de petonejar els meus llibres. No em refereixo només als llibres de la meva biblioteca, sinó als que en un determinat moment llegeixo o fullejo, encara que siguin d’una biblioteca aliena, pública o particular. Passen a ser meus en el moment que m’enamoro d’ells. Els llibres em fascinen, m’encanten, em proporcionen la calma i la felicitat que necessito per continuar vivint. Als meus llibres els adoro, m’alimenten espiritualment fins a transformar-me en un ésser singular i superior. Transcendent. Per això els beso. Els petonejo. Els abraço. Últimament no faig res més que rellegir, rellegir i rellegir, rellegeixo tots els llibres que un dia vaig llegir per necessitat i per gust. Mai ningú, afortunadament, m’ha obligat a llegir un llibre, i així les meves lectures s’han convertit en experiències generosament i altament agradables, benèfiques, saludables, simpàtiques. Comestibles. No em canso mai, per exemple, de fer petons a Hamlet, a Alícia en el País de les Meravelles, a Tot esperant Godot, a L’escuma dels dies, a El mar, a Pèl de Panotxa, i a etcètera, etcètera i milions d’etcèteres.

Go to News Site