Ultima Hora Mallorca
D’ençà de les promeses del Govern sobre contenció turística, no param de batre rècords. Rècords de turistes, rècords de població. Però ara al Govern només el remou lo segon, quan és, en bona mesura, un precipitat de lo primer.Els missatges grollers sobre immigració, d’un nacionalisme excloent, supremacista, xenòfob; provoca una sana reacció pro drets humans, amb invocació de les seves aportacions, innegables, però, a vegades, s’arriba al punt naïf de negar l’estrés que, per la seva magnitud, provoca sobre els recursos, els serveis públics, l’habitatge o la identitat, negació que genera desconfiança sobre una tal anàlisi. I desafecció electoral. És natural que una comunitat reguli límits, l’estatus de ciutadà, condicions a l’acolliment o la protecció de la pròpia cultura. Haver de recórrer a «regularitzacions» és un fracàs confés del sistema.Sostè Epíctet que els fets no ens pertorben, sinó la lectura que en feim, els judicis que en feim. No cal anar tan lluny, hi ha fets prou pertorbadors per si mateixos, però la reflexió és molt encertada. Després de segles malavejant perquè les emocions no contaminin la racionalitat, hem descobert que hi juguen un paper indefugible en el raonament. Mobilitzar, motivar, tenen la mateixa arrel que emocionar. La mirada forja el que miram. Els enfocaments des del menypreu, la por i l’odi generen dinàmiques truculentes, cal plantejar fórmules universalitzables, des de la premisa de la igualtat i la dignitat humanes, del respecte i la solidaritat, solidaritat també amb els països emissors, amb polítiques internacionals justes, avui en caiguda lliure.Hi ha profetes locals contra els perills dels nouvinguts per a la nostra identitat que fan tot quan poden per anorrear la llengua pròpia. Falsa paradoxa, que no sorprèn ningú, perquè en coneixem la retòrica i l’actitud soteriològiques, el patriotisme fatu, uniformista, de salvadors d’Espanya, dels musulmans, dels rojos, dels catalanoparlants. Bansky ho ha clavat, una altra vegada, representant-los a pas marcial, a punt de perdre peu embolicats en una bandera que els tapa els ulls. L’escultura l’ha plantat a Londres, com hagués pogut triar Mallorca.
Go to News Site