ElNacional.cat
El trinxat és un d’aquells plats que gairebé sempre situem mentalment en ple hivern . Fa pensar en muntanya, en fred, en una paella ben calenta i en aquella combinació de patata, col i cansalada que reconforta quan el cos demana plats contundents. Però la idea del trinxat també es pot portar a una cuina més lleugera , més verda i molt més adequada per als mesos de calor. Ara bé, cal explicar-ho bé: no és una recepta tradicional catalana en sentit estricte , perquè el trinxat clàssic és clarament un plat d’hivern. Funciona millor presentar-lo com una reinterpretació estiuenca del trinxat català , una versió inspirada en la mateixa lògica d’aprofitament i senzillesa, però adaptada a la temporada. Manté la patata i la verdura com a base , redueix la presència del greix i incorpora ingredients més frescos, com el carbassó , per aconseguir un plat que es pot menjar temperat o gairebé fred sense perdre interès. El trinxat es por reintepretar per obtenir-ne la seva versió més lleugera i estiuenca Una base coneguda amb una lectura més fresca La patata continua sent el punt de partida . És l’ingredient que dona cos, textura i aquella sensació de plat complet que fa que el trinxat funcioni tan bé. Es pot bullir amb pell, pelar-la quan encara és tèbia i aixafar-la amb una forquilla, sense convertir-la en un puré fi. Aquesta textura rústica és important perquè manté el record del trinxat original. Si queda massa llisa, el plat perd part del seu caràcter. La cansalada es clau / Foto: Unsplash La col també hi pot tenir presència, però d’una manera més suau que en la versió d’hivern . En lloc de coure-la massa, es pot saltejar lleugerament perquè mantingui una mica de textura i no faci el conjunt tan dens . El gran canvi arriba amb el carbassó . És una verdura molt pròpia de l’estiu, aporta humitat, frescor i fa que el plat sigui més amable . Tallat petit i passat per la paella, s’integra molt bé amb la patata i la col sense imposar-se. El toc cruixent ha de ser petit, però important En el trinxat clàssic, la cansalada té un paper molt protagonista . En aquesta versió, en canvi, convé utilitzar-la amb més mesura. Uns daus ben daurats poden aportar el punt cruixent i salat que dona profunditat al plat , però sense convertir-lo en una recepta pesada . També es pot fer amb una mica de botifarra negra esmicolada , sempre en poca quantitat. La idea és que el sabor aparegui com un accent, no com l’ingredient principal. Un cop tot està barrejat, no cal servir-lo cremant. Aquest trinxat d’estiu funciona molt bé temperat, amb un raig d’oli d’oliva verge extra al final i una mica de pebre negre. Fins i tot pot guanyar amb unes herbes fresques o unes gotes de vinagre suau si es busca un punt més viu. Així doncs, el trinxat d’estiu no pretén substituir el plat de sempre . És una manera intel·ligent d’agafar-ne la idea i portar-la a un altre moment de l’any. Més verdura, menys greix i la mateixa cuina senzilla que demostra que alguns clàssics també poden respirar millor quan arriba la calor.
Go to News Site