A qui interpel·la l'Informe Fènix?

Els mitjans de comunicació a Catalunya s’han fet ressò de l’ Informe Fènix , un document elaborat per l’equip d’economistes Xavier Cuadras, Miquel Puig i jo mateix, assessorats per l’equip també d’economistes format per Jordi Galí, Guillem López Casasnovas i Jaume Ventura, tots plegats coordinats per l’enginyer Xavier Roig. En síntesi, el treball posa en alerta que el model econòmic que Catalunya està aplicant aporta creixement i gran creació de llocs de treball, però, amb tantes activitats de baixa productivitat, el país no progressa . Malgrat que el pastís es fa gran, el que toca a cadascú perd posicions respecte als nostres veïns. Aquest diari ha fet una bona cobertura de la presentació i del contingut de l’Informe a través dels articles del periodista Xavier Alegret a ON ECONOMIA ( article ), del president de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Josep Reyner ( article ), i del periodista i historiador Jaume Clotet ( article ). Amb la suma dels tres, el lector d’aquest diari té a la seva disposició una dissecció clara i fidel del treball, de manera que, pel que fa a contingut i interpretació, personalment hi puc afegir poques coses. Els interessats en més detalls poden consultar directament el treball i baixar-lo, sense cost, des d' aquí . (Afegiré que, personalment, l’informe és un pas més en la diagnosi i prognosi que vaig fer de la situació econòmica a Catalunya en el llibre Créixer o progressar. Catalunya davant del mirall , publicat a l'octubre del 2025.) Malgrat que, per la seva claredat de dades i d’anàlisi, l’Informe Fènix ha trepitjat alguns ulls de poll (hi ha periodistes que diuen que no ha agradat a ningú, ni als polítics ni als empresaris), no conec veus dissonants autoritzades quant al diagnòstic de la situació : hi ha una alta coincidència en què no tenim l’economia ben enfocada de cara al futur. Una altra cosa diferent és la prognosi , el tractament que necessita el malalt, i aquí les veus sí que són més dissonants respecte a algunes propostes disruptives per part nostra. En qualsevol cas, més enllà d’això, tenir una diagnosi elaborada motu proprio per un grup d’economistes sense cap servitud a grups d’interès, sense cap més obediència que el rigor tècnic i l’estima pel país, l’aportació de la seva visió desacomplexada i transparent pot ser útil a tot aquell a qui li pugui interessar. Recomano la lectura de l’Informe, o com a mínim del seu resum executiu (en tres pàgines), a tots els lectors, perquè estan afectats pel model de creixement que hem tingut fins ara, pertanyin al grup que pertanyin, dels que segueixen. La ciutadania s’hauria de pronunciar sobre si accepta aquestes disfuncions amb relació als impostos i les cotitzacions que paga Un primer grup, passiu, és el ciutadà normal i corrent . La renda per habitant, que a principi de segle era un 6% superior a la mitjana europea, és a hores d’ara un 6% inferior. El gran creixement demogràfic ha agafat les administracions poc o gens preparades per respondre amb serveis sanitaris suficients i de qualitat, amb serveis educatius que estan desbordats quantitativament i qualitativa, també desbordat el mercat de l’habitatge, la protecció social, la disponibilitat de recursos, etcètera. És cert que tenir un dèficit fiscal tan gran com el que té Catalunya amb l’Estat no ha ajudat gens a afrontar el repte de dimensionar els serveis i dedicar recursos a activitats que millorarien la productivitat, però la ciutadania s’hauria de pronunciar sobre si accepta aquestes disfuncions amb relació als impostos i les cotitzacions que paga . El segon grup que hi hauria de dir la seva és el sector empresarial , el motor principal del creixement de l’economia. Motivat per l’obtenció de beneficis i de fer créixer el valor de les seves empreses, l’empresariat, com no pot ser d’altra manera, fa tot allò que està permès o no està prohibit per les diferents normatives que afecten l’activitat productiva (laborals, mediambientals, territorials, fiscals, de seguretat, sanitàries, etcètera). És normal que l’empresari sempre demani que li posin les coses fàcils: estabilitat en l’ordre vigent, seguretat jurídica, normatives favorables, infraestructures suficients i de qualitat, acompanyament a l’activitat empresarial, fiscalitat favorable, polítiques d’immigració, etcètera. Per cert, els sindicats també hi tenen el seu paper, encara que menor, en tot això. La interpel·lació, en aquest cas, es refereix a si els agents socials creuen que el model vigent és el millor per la societat catalana actual i per la dels nostres fills i nets , tenint en compte que, si bé l’empresariat és un subjecte actiu en el model econòmic català, alhora és un subjecte passiu, perquè ha de complir un amplíssim cos normatiu de les administracions que en teoria vetllen per l’interès general i pel progrés. Les administracions públiques (Estat, Generalitat, ajuntaments) són el tercer grup interpel·lat per l’actual model econòmic català. Cal recordar que actuen sota el mandat del poder polític sorgit de les diferents eleccions. Els marcs competencials són diversos, amb l’Estat espanyol com a poder màxim en tots els sentits (normativa laboral, fiscalitat, mercat de treball, normativa mediambiental, gestió de la immigració...). Tot i això, amb menors poders —però en cap cas menyspreables— tenim la Generalitat i els ajuntaments . La primera té capacitat normativa sobre la fiscalitat del treball i del capital, té competències en polítiques d’ocupació, en polítiques socials, de serveis públics i un llarg etcètera. Els ajuntaments catalans també poden intervenir en el seu àmbit sobre el model productiu i el model de societat a la qual aspiren. En qualsevol cas, la intervenció del poder polític propi amb mitjans propis s’ha de complementar necessàriament amb una aplicació orientada cap al poder polític radicat a Madrid per tal que actuï, per exemple, sobre sectors subvencionats (vegeu l’Informe), dèficits en infraestructures bàsiques, salaris mínims, normatives fiscals, entre d'altres. Al País Basc, com he dit en moltes ocasions, tot això ho fan molt millor que els catalans. Davant les dades que posa damunt la taula l’ Informe Fènix , tant la societat com l’empresariat, els sindicats i les administracions públiques haurien de sentir-se interpel·lats respectes a la mala orientació que té l’economia catalana actual i prendre consciència que no és tan important que l’economia creixi com que les persones i la nostra societat progressin. I fer, per a això, tot el que estigui a les seves mans . Això seria un primer pas cap al progrés.

Go to News Site