ElNacional.cat
És normal que molta gent faci servir “ pastís de formatge ” i “ cheesecake ” com si fossin exactament el mateix ja que la traducció així ho diu. Però a la cuina la història és una mica diferent. Amb el temps, les dues expressions han acabat representant maneres diferents d’entendre un mateix concepte: un dolç fet amb formatge . El pastís de formatge tradicional d’aquí acostuma a ser més lleuger, més proper a la rebosteria casolana i amb ingredients com mató, recuit, formatge fresc, quark, llet, ous i, en alguns casos, una mica de farina o midó per donar estructura. El cheesecake, en canvi, sobretot en la seva versió americana o New York cheesecake, s’associa molt més al formatge crema, la nata, els ous i una textura densa, untuosa i gairebé compacta . Dues expressions per referir-se a un producte interpretat de diferent manera Els ingredients ja marquen una frontera clara La primera diferència important està en el tipus de formatge . En un pastís de formatge tradicional és habitual trobar formatges frescos més lleugers, amb un gust làctic més suau i una textura menys grassa . Això fa que el resultat sigui més esponjós, menys dens i sovint més fàcil de menjar. El cheesecake americà , en canvi, gira al voltant del formatge crema . Aquest ingredient dona una textura molt característica, ja que és més pesada, més sedosa i amb un punt greixós que fa que cada tall sigui molt més contundent. @lacheesequeria ¿Y tú… eres más de tarta de queso o de cheesecake? ? ♬ sonido original - lacheesequeria També canvia la manera d’equilibrar la recepta. En el pastís de formatge clàssic hi pot haver llet, iogurt, farina o maizena per donar cos sense necessitat de carregar tant la mescla. En el cheesecake , la nata i els ous acostumen a reforçar aquesta sensació de crema quallada . Això explica per què dos pastissos que, en teoria, responen al mateix nom poden tenir una mossegada completament diferent. Un pot semblar més lleuger i casolà; l’altre, més ric i dens. La base i la cocció acaben de separar-los Una altra diferència molt visible és la base. El cheesecake acostuma a portar una capa de galeta triturada amb mantega , que dona un contrast cruixent i una identitat molt reconeixible. Sense aquesta base, moltes persones ja no el perceben com un cheesecake clàssic . El pastís de formatge d’aquí, en canvi, no sempre en porta. Pot anar directament al motlle, pot tenir una massa més tradicional o fins i tot una base de pasta brisa o fullada , segons la recepta i la zona. La tècnica també canvia molt. El cheesecake americà sovint es cou amb més control, fins i tot al bany maria, o es prepara en versions sense forn que quallen amb fred. Busca una textura uniforme i cremosa. El pastís de formatge més habitual a casa nostra pot coure’s a temperatures més altes , amb una superfície més torrada i un interior que pot quedar cremós, però no necessàriament tan compacte. Així doncs, dir que cheesecake i pastís de formatge són el mateix no és del tot fals si només parlem de traducció . Però gastronòmicament han acabat sent dues idees diferents. Comparteixen protagonista, però no sempre comparteixen textura, tècnica ni intenció. I per això, quan algú demana un cheesecake, moltes vegades no està demanant qualsevol pastís de formatge, sinó una versió molt concreta, més densa, més americana i amb personalitat pròpia.
Go to News Site