El Periódico
La veu interior amb què els éssers humans ens parlem a nosaltres mateixos per dirimir què fem davant determinats dilemes, es limita en general a dos pronunciaments: o xiuxiuejar-te "Fes-ho" o advertir-te "No ho facis". Les altres coses que un pugui dir-se a si mateix són menuderies que no tenen a veure amb l’acció. Això ve a tomb d’una amiga que em va trucar fa dues setmanes per explicar-me que comprava uns marcs i que a la superfície comercial on havia anat hi havia una màquina de gelats que eren els seus favorits. Al final, es va convèncer de no menjar-ne. "¿Per què no ho vaig poder fer? ¿Què m’ho va impedir? Eren dos quarts d’una del migdia, i simplement vaig pensar que abans de dinar, no. Aquell dia hi havia llenties, com havia de menjar un gelat. Em trauria la gana", em va explicar que va pensar, decebuda perquè no va ser capaç de seguir el rampell i endrapar el gelat perquè el seu cap considerava que no era l’hora. Seguir leyendo... .
Go to News Site