Por

Fa uns dies em van convidar a fer "una xerrada inspiradora" els empleats de Moderna, l’empresa que va desenvolupar una de les vacunes contra la covid. La iniciativa s’emmarcava en les activitats de la companyia, "molt compromesa amb la igualtat, la diversitat i inclusió, especialment en l’àmbit laboral", segons em van explicar al posar-se en contacte amb mi, "el mes de l’Orgull". La proposta consistia en "una sessió breu de 30 minuts" en què podria compartir amb els treballadors les meves "experiències i vivències personals, a més d’algunes de les claus" del meu llibre Una homosexualidad propia. No em considero referent de res. De fet, una de les raons que em van portar a escriure i publicar, verbs malinterpretats com a sinònims si escrius, en teoria és per publicar, però no sempre és així, aquest assaig va ser l’absència de termes modèlics de referència segona accepció de referent al diccionari que m’ajudessin a desxifrar la gran incògnita que és la identitat, sobretot si no encaixes en els motlles normatius de la societat. Tres anys després que el llibret, com m’agrada descriure’l, recorrent al diminutiu per restar-ne importància, arribés a les llibreries, cada cop em sento més orgullosa, paraula per a mi tan esmunyedissa, per incòmoda, com valent, d’haver pres aquella decisió. I aquesta seguretat, la certesa que no em vaig errar fent un pas que no hauria d’haver significat més ni tenir més conseqüències o rellevància que la publicació de qualsevol altre llibre, va ser la que em va portar a acceptar la proposta de Moderna. Seguir leyendo... .

Go to News Site