El Periódico
Un dia surts de casa cinc minuts més tard de l’habitual i de sobte tot sembla desplaçat, com si un dijous, al despertar-te, els mobles haguessin canviat de lloc. El carrer ja no encaixa del tot amb el teu estat d’ànim, ni l’aire amb la teva respiració. Immanuel Kant sortia a passejar sempre a la mateixa hora pels carrers de Königsberg. Imagineu-lo ajustant-se l’abric amb una precisió quirúrgica, tancant la porta de casa seva amb el mateix gest d’ahir i de demà, com si en aquest gest es jugués alguna cosa més que la simple sortida a l’exterior. Es diu que els veïns i els comerciants de la zona on vivia posaven en hora els rellotges al veure’l passar. Seguir leyendo... .
Go to News Site
