El buit

Fa anys que visc connectada amb el buit. Mai no he sabut si és una forma d’angoixa vital o l’esquerda per on s’escola la transcendència. Acabat de llegir Místicas, de Begoña Méndez, i vista Se tiene que morir mucha gente, m’adon que el que m’interessa de tots dos no és tant la fe, com la capacitat de tenir-la. Després d’anys satisfeta dels meus dogmes, em planteig que potser soc atea no per convicció, sinó per capacitat. Sempre he pensat que creure o no era una qüestió d’educació o de coherència. Però la fe no funciona com una decisió, sinó com una disposició que crec que no tenc.

Go to News Site