ElNacional.cat
Al Raval s’hi va a peu. És complicat entendre el barri sense passejar-hi, i és improbable copsar-ne el sentit si hi vas amb cotxe. Però el papa de Roma no podrà fer-ho d’aquesta manera vagarívola dijous vinent. Hi arribarà amb seguici i seguretat, i s’haurà de fer una composició de lloc segons li indiquin. Així i tot, aquest papa no és només de mirar cap allà on li diuen . Quan el tinguem dins la parròquia de Sant Agustí, mirarà cap amunt de l’Església —hi han fet alguna reforma recent—, cap a la gent, cap a algun quadre. I dirigirà la mirada cap avall. Al vespre ja tornarà a alçar la mirada, com es diu al lema de la seva visita. I mirant arran de terra, i sense estrabismes, hi veurà una representació de Teresa de Calcuta en un altar lateral central, i els ciris a santa Rita, la patrona dels impossibles. I es creurà la mirada amb dones i homes amb vides difícils, i podrà conèixer entitats que treballen amb les costures del que va ser l’antic districte cinquè de la ciutat comtal. Abans de la visita a la comunitat dels agustins del Raval, el papa Robert Prevost haurà passat per la presó i Montserrat. Li han confegit una vista amb espiritualitat, aspectes socials, litúrgia i batec real. El Papa, ben informat d’allà on va, copsarà fins on pugui la veritat de les coses, i veurà la misèria i la vulnerabilitat com es preveu al programa. L’aturada al cor de Barcelona tindrà lloc abans del moment culminant de la seva visita catalana, que clourà al vespre a la Sagrada Família amb una missa i la benedicció, que gràcies a gestions, pressions, desigs i sentit comú, hauria de lluir amb més català del previst en el missal distribuït. S’interessarà per les entitats que li explicaran què fan i com acompanyen persones sense sostre, i voldrà conèixer testimonis, no informes anuals o dades. Aquest aturada fuig de la institucionalització. L’acte potser més senzill i més domèstic, amb més gent del carrer i de la vida i menys pes eclesiàstic Per què és important i diferent, l’aturada agustina ravalenca? Primer de tot perquè el Papa continua essent un religiós agustí, i és la seva gent. Coneix com treballen, com viuen en comunitat. Segon, perquè el menjador social més gran de la ciutat és adjacent a la parròquia. I Sobretot perquè aquesta aturada fuig de la institucionalització . Hi haurà tres testimonis d’entitats socials i podran fer una pregunta al Papa. Es projectarà un vídeo d’una família, i el nen protagonista li ha escrit una carta al pontífex, que llegirà també. L’acte potser més senzill i més domèstic, amb més gent del carrer i de la vida i menys pes eclesiàstic . En aquella jornada de dijous hi haurà hagut ja la primera visita a una presó en terres de l’Estat espanyol d’un papa, i la trobada amb la comunitat monàstica de Montserrat. Baixarà literalment de la muntanya on haurà sentit la importància de la catalana terra per ser al costat de qui viu el flagell de dormir al carrer, de qui malda per sobreviure amb les addiccions que martellegen i destrueixen i qui intenta deixar enrere la violència quotidiana. Serà la visita del sentit de l’olfacte i el tacte, més que la de la vista, reservada per l’imponent moment de la Sagrada Família.
Go to News Site