En aquest Barcelona Exprés us proposem un petit recorregut per les obres de l’avinguda de la Meridiana, per explicar com avança la reurbanització, en quin tram es treballa, quins terminis hi ha per finalitzar-les i que passarà amb els trams que encara queden per fer. D’entrada, cal recordar que la Meridiana és un dels carrers més llargs de Barcelona , amb 7,1 quilòmetres de longitud entre el parc de la Ciutadella i les autopistes C-33 i C-58. Per la seva longitud passa pels districtes de l'Eixample, Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris. La reurbanització integral fa anys que dura i de moment està finalitzat el tram des de la plaça de les Glòries Catalanes fins a Felip II , ja que per la seva extensió, es fa per fases. En aquests moments es treballa en un ampli sector entre Felip II i el passeig de Fabra i Puig , on les obres van començar a inicis del 2025 i la bona notícia és que la previsió és que finalitzin l’estiu d’aquest any 2026. La nova configuració resultant de les obres deixarà voreres més amples i un carril bici bidireccional al centre de l’avinguda, amb un petit passeig per a vianants a l’altura del carrer del Cardenal Tedeschini. Amb tot, la part més important de la reforma és la que caldrà afrontar un cop la nova Meridiana arribi a Fabra i Puig, amb el llarg tram fins al pont de Sarajevo, que actualment té una configuració d’autopista. En aquest tram el projecte es troba amb algunes dificultats afegides, principalment el canvi de cota entre els districtes de Nou Barris i Sant Andreu. L'última hora d'aquest tram és que al desembre l'Ajuntament de Barcelona va licitar la redacció de l'avantprojecte per ampliar la transformació de la Meridiana fins a prop del pont de Sarajevo, pràcticament a la sortida de la ciutat. L'encàrrec establirà la configuració definitiva de la calçada en aquesta zona per salvar els desnivells existents entre els barris, així com la distribució del verd i altres elements urbans com el mobiliari i l'enllumenat, en el tram d'uns 2,5 quilòmetres de longitud sobre el qual es preveu actuar i que suposaria la desaparició del pont de Can Dragó. ➡️ Virrei Amat, una plaça que podria canviar de nom? El Museu del Transport, una reivindicació històrica per a Barcelona En aquest marc, s’espera que el 2027 puguin començar les obres en aquest tram, amb un projecte que preveu eliminar carrils de circulació i afavorir les connexions entre Nou Barris i Sant Andreu. En tot cas, per veure tota la Meridiana reurbanitzada encara queden un grapat d’anys. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

Trobar un dolç que sigui senzill, amb pocs ingredients i que a més encaixi dins d'una alimentació equilibrada no sempre és tasca fàcil. Tanmateix, la nutricionista darrere del compte d'Instagram @blancanutri ha aconseguit que milers de persones s'animin a preparar a casa una versió alternativa de la clàssica pamela de xocolata . La seva proposta destaca per alguna cosa molt concreta: només necessita tres ingredients principals , no porta farines refinades ni sucres afegits i pot adaptar-se fàcilment a diferents intoleràncies . El resultat és una opció casolana que recorda a la brioixeria tradicional, però elaborada amb ingredients simples i reconeixibles. Palmera de xocolata amb solament tres ingredients La recepta parteix d'una base sorprenentment minimalista: 125 grams de plàtan madur i 125 grams d'ametlla molta . Res més. El plàtan no només aporta dolçor natural, sinó també la humitat necessària per integrar la massa sense necessitat d'ou ni lactis. L'ametlla molta, per la seva banda, actua com a estructura i aporta una textura lleugerament cruixent per fora i sucosa per dins. Per a aquells que no consumeixen fruits secs, la mateixa nutricionista suggereix substituir-la per farina de civada o farina d'arròs , cosa que converteix aquesta recepta en una alternativa encara més versàtil . Els plàtans han d'estar madurs / Foto: Unsplash Abans de començar, s'ha de preescalfar el forn a 200 graus , amb calor amunt i avall. Mentre assoleix la temperatura adequada, s'aixafa el plàtan en un bol fins a aconseguir una textura cremosa i sense grumolls. A continuació, s'incorpora l'ametlla molta i es barreja bé fins a obtenir una massa homogènia. No cal batedora ni estris especials; n'hi ha prou amb integrar bé tots dos ingredients fins que formin una massa manejable. Ingredients clau: 125 grams de plàtan madur i 125 grams d'ametlla molta La massa es col·loca sobre paper de forn i, amb les mans, se li dona forma de pamela. No cal que quedi perfecta, ja que al forn adquirirà consistència. S'introdueix durant 15 a 20 minuts a 200 graus , vigilant fins que la superfície estigui daurada. Aquest punt és clau perquè la textura sigui ferma per fora i lleugerament tendra per dins La cobertura és el toc final que converteix aquesta preparació en una autèntica palmera de xocolata . S'utilitzen 30 a 40 grams de xocolata 85% cacau i mitja culleradeta d'oli de coco (o d'oliva). La xocolata es fon al microones durant aproximadament un minut i mig a 750W , sempre en intervals de 30 segons per evitar que es cremi. Un cop fos i barrejat amb l'oli, es reparteix per sobre de la palmera ja fornejada. Després només queda deixar-la refredar perquè la xocolata se solidifiqui i creï aquesta capa cruixent tan característica. Veure aquesta publicació a Instagram Una publicació compartida per B L A N C A nutricionista‍⚕️ (@blancanutri) Un dels aspectes que més destaca @blancanutri és que aquesta recepta és sense gluten, sense ou, sense lactis, sense sucres afegits i sense edulcorants , la qual cosa la fa apta per a moltes persones amb intoleràncies o que simplement busquen reduir ultraprocessats. Això sí, també recorda una cosa important: que estigui feta amb bons ingredients no significa que no sigui calòrica. Si l'objectiu és perdre pes, recomana gaudir d' un trosset i no de la palmera sencera . Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

Una pell saludable no només depèn de la neteja o els cosmètics: l' alimentació juga un paper clau en el seu aspecte, brillantor i resistència als danys. Estudis recents mostren que certs nutrients poden reduir inflamació, prevenir taques i millorar l'elasticitat , gràcies als seus efectes antioxidants i antiinflamatoris . Per exemple, els aliments rics en vitamina C, vitamina E, àcids grassos omega-3 i polifenols han demostrat protegir les cèl·lules de la pell, afavorir la producció de col·lagen i equilibrar l'activitat sebàcia, cosa que ajuda a controlar l'acne. Incloure aquests aliments de forma regular pot marcar la diferència entre una pell opaca, amb taques o envellida i una pell lluminosa, uniforme i més jove. Aliments que nodreixen i rejoveneixen la pell des de dins Entre els més recomanats per la ciència es troben els pebrots vermells, cítrics i kiwis , rics en vitamina C, essencial per a la síntesi de col·lagen i per reduir arrugues i línies fines . El salmó, el verat i les sardines aporten àcids grassos omega-3, que disminueixen la inflamació i ajuden a mantenir la pell hidratada i flexible . Per al control de l'acne, els estudis suggereixen incloure fruits vermells, te verd i nous , que contenen antioxidants i polifenols capaços de reduir la inflamació i protegir contra el dany oxidatiu que pot agreujar els brots. Sardines, font d’omega-3 / Foto: Unsplash El secret rau en combinar antioxidants, greixos saludables i micronutrients essencials per a una pell radiant i més jove. Altres aliments útils inclouen l' alvocat, ric en vitamina E i greixos saludables, que millora la barrera cutània i prevé la pèrdua d'aigua i els tomàquets, que contenen licopè, un antioxidant que protegeix contra el dany solar i ajuda a reduir taques. Incorporar verdures de fulla verda, com espinacs i kale, aporta vitamines A, C i K , que contribueixen a la reparació de teixits i a un to més uniforme de la pell. La ciència també sosté que reduir aliments ultraprocessats i sucres refinats pot millorar la pell notablement, ja que aquests eleven la inflamació i promouen l'aparició d'acne i enrogiment. En canvi, prioritzar aliments frescos i rics en nutrients essencials afavoreix la regeneració cel·lular i protegeix davant l'envelliment prematur . Espinacs, els teus aliats / Foto: Unsplash Una dieta rica en fruites, verdures, peix blau, fruits secs i greixos saludables no només millora la salut interna, sinó que també es reflecteix en una pell més lluminosa, uniforme i resistent. Els estudis científics confirmen que petits canvis en l'alimentació poden reduir taques, arrugues i brots, convertint la nutrició en un aliat essencial per a la bellesa natural. Adoptar aquests aliments de manera constant és un pas efectiu i natural cap a una pell més jove i saludable. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

• Naiz:
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

• ElNacional.cat
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

La justificación del caos del tren recuerda a aquella frase atribuida al capitán de la derrotada Armada Invencible, Alvaro de Bazán: “Yo he mandado la Flota a luchar contra los hombres, no contra los elementos”

• La Vanguardia
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

En els dies grisos i plujosos, pocs plats reconforten tant com un bon guisat de peix. I si a més el preparen Carlos Gómez i Rafa Antonín , l'expectació està assegurada. En el seu últim vídeo compartit, els xefs mostren com elaborar un suquet de peix amb rap que combina sabors intensos, textura cremosa de la patata i un sofregit aromàtic que fa que vulguis repetir. La clau, segons expliquen, està en un sofregit ben fet i en tenir un fumet casolà llest per coure les patates, aconseguint un plat que es cuina en poc temps, però que té gust de molt. El vídeo ha conquerit els amants del peix, i no és difícil entendre per què: el resultat és un guisat saborós , senzill de seguir i perfecte per reconfortar qualsevol dia fred. El suquet de rap dels xefs que arrasa a xarxes El procediment, explicat pas a pas al vídeo, comença marcant el rap per segellar-lo i extreure una mica de sabor, sense cuinar-lo completament. Mentrestant, es prepara un sofregit amb all, ceba i pebrots tallats fins, que se sofregeixen lentament en oli d'oliva abans d'afegir un rajolí de cava per desglaçar la cassola i aportar un aroma especial. Una conserva de tomàquet de bona qualitat s'integra al sofregit, compensant la menor intensitat dels tomàquets d'hivern, i se salpebra amb pebre vermell picant i un toc de pebre acabat de moldre per donar profunditat al guisat. Suquet de rap / Foto: Unsplash Aquest suquet combina la suavitat del rap, la cremositat de la patata i l'aroma d'un sofregit que enamora El moment més satisfactori arriba al “chascado” de les patates, una tècnica que permet que treguin midó i espessin lleugerament el brou. Després s'incorpora el fumet prèviament preparat, i es deixa que la barreja faci “chup chup durant 20-25 minuts” , fins que les patates estiguin tendres i l'aroma del sofregit hagi impregnat tot el guisat. Aquest procés senzill és el que garanteix un plat ple de sabor i textura , fins i tot sense complicacions Quan les patates estan gairebé llestes, es talla el rap en trossos de mossegada i s'afegeix a la cassola juntament amb una mica de julivert finament picat. Els xefs insisteixen a deixar reposar el guisat uns minuts abans de servir: la calor residual acaba de cuinar el rap i permet que els sabors s'integrin perfectament. Així, en menys de mitja hora, s'obté un suquet elegant, casolà i ple de personalitat , ideal per servir com a plat principal o com a estrella d'un menú de peix. Veure aquesta publicació a Instagram Una publicació compartida per Carlos Gómez | Charlito Cooks (@charlito_cooks) El vídeo de Carlos Gómez i Rafa Antonín no només mostra la recepta, sinó també trucs professionals accessibles per a tothom, com l'ús correcte del pebre vermell o com segellar el rap per potenciar-ne el sabor. Un exemple perfecte que la cuina de qualitat pot ser senzilla i que els plats de sempre poden sorprendre fins i tot els paladars més exigents. Aquest suquet de peix es convertirà en un recurs imprescindible per a aquells que busquen receptes reconfortants, ràpides i amb resultats que enamoren des del primer mos. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

Aquest cap de setmana del 14 i 15 de febrer , el Carnaval esclata amb força arreu de Catalunya i es converteix en el gran protagonista del calendari festiu. La majoria dels pobles i ciutats surten al carrer per celebrar-lo amb rues multitudinàries, disfresses, comparses, música i molta disbauxa , donant via lliure a la sàtira, la creativitat i el capgirament de les normes. Al costat de l’ambient carnavalesc, l’agenda es completa amb activitats culturals i propostes per a tots els públics, fent d’aquest cap de setmana una invitació clara a viure la festa, compartir rialles i deixar-se portar per l’esperit més irreverent de l’any . Carnaval a Vilanova i la Geltrú Del 12 al 18 de febrer, Vilanova i la Geltrú viu intensament una nova edició del seu Carnaval , una de les celebracions més arrelades i participatives del país. Amb un programa ple d’àpats populars, danses, disfresses, comparses, guerres festives i cors satírics, el Carnaval vilanoví destaca especialment per la seva forta càrrega de crítica social , on el veïnat surt al carrer a “fer vinagre” i a ridiculitzar, amb humor i enginy, els fets socials i polítics més rellevants de l’any. Una festa viva, irreverent i col·lectiva que combina tradició, sàtira i molta implicació ciutadana. Data: del 12 al 18 de febrer Preu: gratuït Lloc: Vilanova i la Geltrú Carnaval de Vilanova i la Geltrú Carnaval de Solsona Del 12 al 18 de febrer, Solsona celebra el seu emblemàtic Carnaval , un dels més concorreguts i originals de Catalunya. Declarat Festa d’Interès Turístic Nacional, aquest carnestoltes destaca per la seva autenticitat i els elements singulars com les bates de colors de les comparses, els gegants bojos, la penjada del ruc i la sàtira del sermó . Amb una seixantena d’activitats pensades per a totes les edats, el programa combina tradició, humor i participació ciutadana, oferint una experiència festiva única i irrepetible. Data: del 12 al 18 de febrer Preu: gratuït Lloc: Solsona Carnaval de Solsona Carnaval del Vendrell Els dies 12 i 13 de febrer, el Vendrell celebra el seu Carnaval , enguany sota el lema “Un Carnaval de llum” . La festa inclou activitats per a totes les edats, des del Carnaval Infantil amb l’arribada del Rei Carnestoltes fins a la tradicional Rua de Carnaval , combinant música, disfresses i gresca pel carrer. Amb un programa carregat de color, diversió i participació ciutadana, és una de les cites festives més esperades del calendari local. Data: del 12 i 13 de febrer Preu: gratuït Lloc: el Vendrell Carnaval Festa Major d'Hivern d'Esparreguera Del 12 al 15 de febrer, Esparreguera celebra la seva Festa Major d’Hivern en honor a Santa Eulàlia , amb un programa variat que combina activitats per a totes les edats. Concerts, espectacles, activitats familiars i tradició es donen cita al llarg de quatre dies per viure el municipi amb alegria, cultura i participació ciutadana. Data: del 12 al 15 de febrer Preu: gratuït Lloc: Esparreguera Esparreguera Espectacle 'Sonrisas y lágrimas, el musical' Divendres 13 de febrer, el Teatre de la Llotja de Lleida acull ‘Sonrisas y lágrimas, el musical’ , una gran producció que recupera el clàssic atemporal amb una posada en escena espectacular. Una combinació d’escenografies majestuoses, il·luminació acurada, tecnologia escènica i un elenc de primer nivell transporta el públic a l’Àustria dels anys 30 per viure una història plena d’emoció, música inoblidable i moments icònics del teatre musical. Data: del 13 de febrer Preu: entre 47 i 57 euros Lloc: Lleida Sonrisas y lágrimas

• ElNacional.cat
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

Esta semana arranca el evento más participativo de todo el certamen, un aluvión de instalaciones, talleres y presentaciones para todos los públicos que se darán cita entre el 12 y 22 de febrero en la Institución Libre de Enseñanza

• EL PAÍS
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

Visitar los helados paisajes de Islandia o Groenlandia, contemplar auroras boreales en Finlandia o esquiar en los Alpes son algunas de las propuestas para amantes del frío y la aventura

• EL PAÍS
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

Un grupo de artistas, mediadoras culturales, ganaderos y vecinos de A Ulloa se unen en un proyecto que defiende el entorno natural frente a los intentos de la macrocelulosa por establecerse en la zona

• EL PAÍS
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

Gabriel Rufián hauria d’haver deixat la política per allò d’”estaré només divuit mesos a Madrid”. Fins que Catalunya fos independent, com prometia el seu partit. Vista la presa de pèl que va acabar sent tot allò, hauria d’haver plegat ell i, per descomptat, Oriol Junqueras el dia que va sortir de la presó, on no hauria d’haver entrat mai . De la mateixa manera que ha de plegar Carles Puigdemont quan pugui tornar de l’exili, on no hauria d'haver hagut de marxar mai. Ara bé, com que Rufián no ha plegat, em veig obligat a dir que ara mateix potser és el millor parlamentari que hi ha i qui llegeix més bé el moment polític. Juntament amb Pedro Sánchez. És veritat que, com tot bon polític que ja és Rufián i que ja era Sánchez, escombren cap a casa. I aquí cap a casa és cap al seu domicili personal, per entendre’ns, no cap al dels seus partits a Calàbria i Ferraz. Però, vaja, la política també va d’això. I dic que llegeixen el moment més bé que ningú perquè saben que, més enllà de les sigles, la tria és entre democràcia o involució . Ho estem veient a Extremadura, l'Aragó i el món. La realitat és que un president com Pedro Sánchez és, en aquests moments, un luxe. A Espanya, a Europa i al món. I el futur li reconeixerà moltes de les decisions preses A veure, de llegir-ho, ho llegeix tothom; el que passa és que Rufián hi posa imaginació i proposa altres solucions , encara que no les acabi de definir del tot. És veritat que la proposta de Rufián d’unificar l’esquerra a l’esquerra del PSOE sona una mica a Podem. I que si de veritat volen un front comú contra un govern de la ultradreta a Espanya, aquesta unitat que proclama Rufián hauria d’incloure el PSOE i, fins i tot, Junts. Però la lectura i, sobretot, el missatge són els correctes . Només cal escoltar Felipe González, l’expresident que pitjor ha envellit. No a Espanya. Al món mundial i part de l’estranger. D’aquí a uns anys, s’haurà d’estudiar la campanya de desprestigi i intoxicació sense precedents que ha patit Pedro Sánchez per terra, mar i aire. Que vol dir política —incloent-hi els teòricament seus—, mediàtica, econòmica i judicial. Ja veureu. Sempre acaba sortint algú que admet com es van passar i que tot allò va ser una campanya orquestrada. Perquè la realitat és que un president com Pedro Sánchez és, en aquests moments, un luxe. A Espanya, a Europa i al món. I el futur li reconeixerà moltes de les decisions preses . I algunes batalles iniciades contra Trump i la seva tecnocràcia imperial. Electoralista? Sí. Encertada? També. El problema, novament només cal escoltar Felipe, és que Sánchez ha pactat —anatema!— amb ERC, Junts i Bildu. Els independentistes i els etarres. Bé, en realitat ha pactat amb allò que se’n diu l’Espanya plural, que és, en realitat, l’Espanya real . L’Espanya real que el PSOE dels GAL mai no reconeixerà. Ni el PP, no cal dir-ho. I això, és clar, fa que bona part de l’opinió pública no canviï mai d’opinió. A qui odien més els espanyols, segons Acción Contra el Odio? Als immigrants —o, pitjor, als menors no acompanyats— i als catalans. Bé, puntualitzem. Els —i ens— odia el bloc ideològic de la dreta i la ultradreta . I puntualitzem també. Confessen que odien els immigrants un 3% dels enquestats. I els catalans, un 2%. Però, vaja, que fins i tot el col·lectiu que en diem intel·lectuals espanyols demana alliberar presos polítics. Això sí, si són palestins. Que torni un president de la Generalitat de l’exili per normalitzar la vida —la seva i la política—, això no ens ho plantegem.

• ElNacional.cat
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

La nova “Estratègia de Seguretat Nacional” dels Estats Units no s’està d’evocar una Europa que avança, literalment, cap a “l’aniquilació com a civilització” . Aquest és el diagnòstic que es fa des de l’altre costat de l’Atlàntic respecte de la situació al Vell Continent, la qual cosa suposa, de facto, la fi d’Occident, si més no tal com l’havíem conegut i entès des de la Segona Guerra Mundial . I em temo que aquesta visió transcendeix el trumpisme i representa una situació traumàtica per als europeus, que havíem delegat l’esforç de la nostra defensa en la potència americana . De tots els estats europeus, a qui aquesta situació causarà menys sorpresa és a França. L’estat francès intuïa que el divorci es produiria, i estava preparat per a fer-hi front . Nogensmenys, el general De Gaulle ja desconfiava de “l’amic americà” fa setanta anys. I això era així, i alguns el titllaran de desagraït i egoista, malgrat els milers de soldats nord-americans morts intentant la reconquesta d’Europa per a la civilització. Les platges de Normandia i, sobretot, els cementiris propers, són testimonis vius de l’aportació americana a l’alliberament de França, i d’Europa; però, tot i això, De Gaulle considerava que el suport de Washington a Europa no seria etern i que, per tant, calia avançar cap a l’autosuficiència en matèria de defensa i de capacitat industrial, la militar inclosa. Ja el 10 de novembre del 1959, en una roda de premsa a l’Elisi, el general es preguntava: “Qui pot dir si, en el futur, les dues potències que tinguin el monopoli de les armes nuclears no s’entendran per a repartir-se el món?” . I el món ha girat molt, perquè de les dues potències nuclears hem passat a unes quantes que també disposen de la dissuasió nuclear, algunes declarades, d'altres no, i d'altres encara estan en la cursa per a tenir-ne. Sigui com sigui, la França gaullista va fer els deures , i el 1965 ja comptava en el seu arsenal bèl·lic amb la bomba nuclear, seguint la lògica de De Gaulle, que afirmava: “Des del punt de vista de la seguretat, la nostra independència exigeix, en l’era atòmica en què som, que tinguem els mitjans propis per dissuadir un eventual agressor, sense perjudici de les nostres aliances, però sense que els nostres aliats tinguin el nostre destí a les seves mans” . Durant anys, aquesta doctrina de seguretat independent s’ha mantingut a França, independentment de si els governs eren de dreta o d’esquerra. Gràcies al seu manteniment, França posseeix avui un exèrcit quantitativament poc nombrós però armat amb enginys de qualitat , i és capaç de produir, ja siguin míssils, caces bombarders, submarins, satèl·lits espies o canons d’artilleria. De Gaulle considerava que el suport de Washington a Europa no seria etern i que, per tant, calia avançar cap a l’autosuficiència en matèria de defensa El general, sempre va desconfiar de l’aliat americà perquè pensava que, com qualsevol superpotència, defensaria els seus interessos (geopolítics, econòmics, militars, industrials, tecnològics), i que la tendència pendular acreditada de la seva opinió pública influiria en la presa de decisions del seu sistema polític. U pèndul que es mou històricament entre l’intervencionisme i l’aïllacionisme . França va fer aquest camí en solitari a Europa. Contràriament a Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia o Espanya, a França no hi va haver mai ni hi ha bases militars estatunidenques en el seu territori . I, a més a més, França (en aquest cas conjuntament amb la Gran Bretanya) és capaç de no dependre del paraigua nuclear protector dels Estats Units, perquè va construir el seu propi paraigua . De tota manera, les suspicàcies eren tan altes, que el 1966 el general De Gaulle va decidir sortir de l’estructura militar integrada de l’OTAN . Una decisió que va durar fins al 2009, quan el president Sarkozy —verbalment un declarat gaullista— va decidir revertir la situació. De Gaulle tenia memòria i recordava que, després de la fi de la Primera Guerra Mundial, el Senat dels Estats Units va decidir no ratificar el Tractat de Versalles, que havia signat el president Woodrow Wilson, cosa que va deixar Europa a la intempèrie pel que feia a garanties de seguretat , i fet que va comportar que els Estats Units no s’integressin inicialment en la Societat de Nacions. També recordava que, el juny del 1940, la crida del president Paul Reynaud, demanant ajuda als Estats Units per tal de frenar l’avenç dels nazis en el territori hexagonal, fou desestimada pel president Franklin D. Roosevelt , que només es va comprometre a “donar suport moral”. I els fets del 1956, quan els Estats Units obligaren les tropes britàniques i franceses a retirar-se del canal de Suez , o quan el 2003 Dominique de Villepin —aleshores ministre d’Assumptes Exteriors de França— es va oposar al Consell de Seguretat de l’ONU a la invasió de l’Iraq . El comportament del president Trump ha tornat a plantejar la vella qüestió sobre si el paraigua nuclear americà protegirà els aliats europeus, o no. Però a França aquesta qüestió ja no l’ateny . Perquè gràcies a les decisions del general, aquest nus gordià no l’afecta. Ara la qüestió és: protegirà el paraigua francès a la resta dels europeus? L’ambigüitat en la resposta ens donarà idea de la desfeta europea.

• ElNacional.cat
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

Media docena de legisladores conservadores se sumaron a los demócratas para tumbar los gravámenes aprobados bajo la ley de emergencia

• EL PAÍS
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

Quan dos noms tan reconeixibles de la gastronomia espanyola com Joseba Arguiñano i Karlos Arguiñano s'ajunten a la cuina, el resultat sol cridar l'atenció. I això és exactament el que ha ocorregut amb l'últim vídeo publicat a les xarxes socials des del compte de @karguinano i @josebaarguinano, on presenten una recepta senzilla que ha despertat una allau de reaccions: olives arrebossades al pebre vermell, cruixents per fora i sorprenentment sucoses per dins. Un aperitiu pensat per al picoteig, fàcil de preparar i amb aquest punt informal que encaixa a la perfecció en àpats familiars o reunions amb amics. El vídeo mostra com unes simples olives verdes poden transformar-se en un mos original que, segons ells mateixos adverteixen, vola de la taula només servir-lo. L'aperitiu cruixent dels Arguiñano que arrasa a les xarxes La recepta, signada per Joseba Arguiñano i disponible també de forma completa a Hogarmania, destaca per la seva elaboració ràpida i pel contrast de textures. El procés comença eixugant bé les olives i arrebossant-les amb farina de blat de moro , un pas clau perquè l'arrebossat s'adhereixi correctament. Després passen per ou batut i es cobreixen amb pa ratllat gruixut, cosa que garanteix un exterior daurat i cruixent després d'una fregida breu en oli calent. El toc final arriba amb el pebre vermell i la ratlladura de llimona i taronja, que aporten aroma i un matís fresc molt reconeixible. És una recepta que demostra que el senzill també pot sorprendre Un dels motius pels quals aquest aperitiu està funcionant tan bé és que combina ingredients bàsics i econòmics amb un resultat vistós. No cal experiència prèvia ni tècniques complicades, cosa molt alineada amb la filosofia de cuina propera que sempre ha defensat Karlos Arguiñano i que Joseba ha sabut mantenir amb el seu propi estil. Olives, les protagonistes / Foto: Unsplash A més, es tracta d'una proposta molt adaptable. Encara que la versió original utilitza olives verdes sense pinyol, es pot preparar amb olives negres o fins i tot farcides, ajustant el resultat al gust de cada casa. Això sí, com recorden al vídeo, convé avisar si s'utilitzen olives amb pinyol per evitar sorpreses al menjar. En el vídeo d'Instagram, Joseba Arguiñano explica el pas a pas de forma clara i directa , mentre Karlos aporta aquest to proper tan característic. Aquesta combinació de tradició familiar i receptes de gran resultat ha estat clau perquè el contingut es guardi i es comparteixi, convertint unes olives en el centre d'atenció de l'aperitiu. El resultat final se serveix tebi i destaca per l'equilibri entre cruixent i sucós. Un exemple perfecte de com un petit gir creatiu pot transformar un ingredient quotidià en un plat que sorprèn. No és estrany que molts ja l'estiguin incorporant al seu receptari habitual. Veure aquesta publicació a Instagram Una publicació compartida de Joseba Arguiñano (@josebaarguinano) Aquestes olives arrebossades amb pebre vermell confirmen que els Arguiñano continuen sabent connectar amb el públic: cuina fàcil, sabor reconeixible i receptes pensades per gaudir sense complicacions. I, en aquest cas, amb un aperitiu que promet no durar gaire al plat. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika

El Barça es troba en un gran moment de forma. Tot i les baixes i la falta de joc en alguns moments dels partits, l'equip de Hansi Flick treu victòries com si fos fàcil. I aquest dijous es juga el partit d' anada de les semifinals de la Copa del Rei contra l' Atlètic de Madrid . L'escenari, el Metropolitano , un dels camps més exigents de la competició espanyola, posarà a prova com està el Barça i la capacitat de superar un rival molt exigent. Primer assalt abans de la final És una realitat que el Barça està guanyant partits i convencent . En alguns duels no acaben de ser partits complets, però aleshores apareixen les individualitats o l'experiència de futbolistes clau. I el Barça guanya partits sense gairebé despentinar-se. Lamine Yamal és el gran referent i la gran estrella d'aquest equip . Tot passa per les seves botes. Però quan ell no pot aparèixer, aleshores els futbolistes que tenen més confiança i també els que són més secundaris fan un pas endavant per convertir-se en protagonistes. I és per això que el Barça només ha perdut un partit aquest any. Lamine Yamal celebrant un gol amb el Barça / Foto: EFE L'Atlètic de Madrid també està en un bon moment de forma , i continua acumulant bones actuacions i arriba amb un punt de confiança extra a aquest partit de semifinals. Tercer a la Lliga, encara no ha cedit en la lluita pel títol. Però els duels contra el Barça sempre són diferents. A l'últim enfrontament entre els dos equips, que va ser el passat mes de desembre en partit de la Lliga, la victòria a l'Spotify Camp Nou va ser per als blaugrana . Però també cal recordar que el Barça i l'Atlètic de Madrid ja es van veure les cares a les semifinals de Copa de l'any passat , amb victòria culer, i guanyant per la mínima al Metropolitano. Els jugadors del Barça celebrant el gol aconseguit al Metropolitano a la Copa del Rei de l'any passat / Foto: Europa Press Atlètic de Madrid - Barça: horari del partit de les semifinals de la Copa del Rei El partit entre l'Atlètic de Madrid i el Barça corresponent a les semifinals de la Copa del Rei tindrà lloc al Metropolitano aquest pròxim dijous 12 de febrer a partir de les 21.00 hores . Atlètic de Madrid - Barça: on veure per TV el partit Atlètic de Madrid - Barça L'enfrontament entre l'Atlètic de Madrid i el Barça corresponent a les semifinals de la Copa del Rei es podrà seguir a través de TV3 i TVE . A més, des del web d' ElNacional.cat podràs seguir una cobertura en directe amb el minut a minut del partit, amb una prèvia inclosa des de les 19.30 hores. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 12 saat, 54 dakika