Els aperitius i pica-pica són una part molt important del nostre menú de Cap d'Any . Bé siguin entremesos i canapès freds, o aperitius calents, el cert és que per Cap d'Any estem acostumats a preparar taules plenes de color amb petites delícies que tothom rep encantat quan la gana comença a fer acte de presència. Per donar-te una mà sobre aquest tema, aquí tens idees genials pel teu pica-pica de Cap d'Any . 7 aperitius de Nadal fàcils de fer per triomfar a taula Aperitius i pica-pica: molt importants al menú de Cap d'Any Si aquest any et toca a tu preparar el dinar o sopar de Cap d'Any i no saps què fer, et donarem 3 idees fàcils, ràpides i molt bones. Tens aperitius i pica-pica elegants , canapès nadalencs originals i divertits , entremesos i entrants per sorprendre els teus convidats... però en el nostre cas ens quedem amb aquests tres que ens han cridat poderosament l'atenció i que et faran quedar com l'amfitriona o l'amfitrió ideal . Aperitius / Foto: Unsplash Tres pica-pica fàcils i originals Estàs buscant pica-pica i aperitius fàcils i originals per a Cap d'Any ? Aquí tenim aquests 3 amb sabors molt diferents que agradaran a grans i petits. Ingredients per a 16 unitats Canapè de bacallà fumat, alvocat i pebrots 16 torrades 1 alvocat mitjà 80-100 g de bacallà fumat 8 tires de pebrots rostits Cibulet picat (opcional) Broqueta de meló amb pernil i alfàbrega 4 rodanxes de meló 8 talls de pernil 60 ml d'oli d'oliva verge extra 4 fulles d'alfàbrega fresca Sal i pebre molt al gust Broqueta meló amb pernil / Foto: Unsplash Caramels de pasta tall i formatge de cabra 16 fulls de pasta tall 200 g formatge de cabra 100 g de ceba caramel·litzada o melmelada de tomàquet o fruits vermells Sèsam (opcional) Elaboració pas a pas Canapè de bacallà fumat, alvocat i pebrots Talla l'alvocat a làmines fines, el bacallà en trossos i les tires de pebrot per la meitat. Col·loca sobre cada torrada els ingredients en l'ordre que s'indiquen a dalt. Així de fàcil! A falta de torrades talla una barra en llesques fines i enforna 6 minuts a 180 °C o fins que estiguin torrades. Broqueta de meló amb pernil i alfàbrega Talla les rodanxes de meló a trossos. Talla cada tall de pernil per la meitat al llarg i fes rotllets. Pica l'alfàbrega finament i mescla amb l'oli, afegeix sal i pebre molt al gust (també pots triturar tot amb la batedora). Munta les broquetes amb uns escuradents i amaneix amb l'oli d'alfàbrega per sobre. Caramels de pasta tall i formatge de cabra Pinta cada full de pasta tall amb mantega fosa o oli d'oliva. Doblega cada full per la meitat i després una altra vegada. Col·loca com una cullerada de formatge enmig, a sobre una culleradeta de ceba caramel·litzada o melmelada. Ara enrotllar-lo com si fos l'embolcall d'un caramel. Decora amb sèsam i enfornar 8 minuts a 180 °C. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

Dels anys que van passant en fem, d’habitud, resums, i dels llibres, recensions i crítiques. Avui ho invertiré, això, i del 2025 en faré, precisament, una lectura crítica. No per mer afany innovador, sinó perquè cada vegada tinc més la sensació (probablement perquè em vaig fent gran) que l’actualitat que ens tenalla permanentment, més que a un bloc de notes en blanc pendent de ser escrit i viscut dia rere dia, s’assembla a un calendari de mala qualitat que, ja emplenat de fàbrica i ben rebregat, transcriu, amb alguns retocs de maquillatge perquè no es noti massa, el contingut de l’any anterior. Estic exagerant una mica, és clar, però diria que no vaig mal encaminat. Què postula i confirma, així doncs, el 2025, sobre les nostres vides col·lectives? Nivell internacional . Genocidis al marge, el 2025 s’articula sobre dos eixos: Trump i la UE. Amb Trump ens confirma el que ja ens ensumàvem. La seva tècnica que esdevé, simultàniament, tàctica: fer soroll, molt soroll. Endega i proclama a pulmó obert desenes i desenes de mesures, moltes absurdes, sabent perfectament que algunes ni tan sols les intentarà, que d’altres no s'arribaran a aprovar i que unes quantes més seran tombades pels tribunals. Un fracàs? En absolut: així es genera un ressò mediàtic eixordador (en què gairebé tots caiem) que permet, com qui no vol la cosa, tirar endavant i aprovar sense que pràcticament ningú no hi presti massa atenció (aquest era l’objectiu, és clar) el 20% de les mesures restants, habitualment les de contingut fiscal o econòmic. És a dir, les més importants. Postveritat? Sí. Eficient? També. Unió Europea . Aquí el 2025 és força dur. Ens descriu com els estats membres fan mans i mànigues per mirar de tenir algun tipus de veu en temes crucials, com Israel o Ucraïna, i com, de nou, arribats al moment crucial, quelcom els ho impedeix. No acaben de fer el pas. El 2025 se centra en un cas molt evident, a més de recent, que ha passat excessivament desapercebut: el finançament de l’ajuda a Ucraïna. Era una oportunitat per fer el pas i fer-lo a través dels actius russos congelats a la UE. Però no s’hi han atrevit. Finalment, es farà amb deute. És a dir, la pagarem els ciutadans europeus (també vosaltres, benvolguts lectors) . L’important és, tant a Madrid com a terres catalanes, romandre al poder, retenir-lo Espanya i Catalunya I . La tesi principal que ens proposa el 2025 és ben crua en termes democràtics: l’important és, tant a Madrid com a terres catalanes, romandre al poder, retenir-lo. Tant se val si no pots fer, per manca de suports parlamentaris, allò que se suposa que fan els qui governen: promoure lleis, aprovar pressupostos..., governar, en definitiva . L’exercici del poder esdevé, així, una finalitat en si mateixa. Què en diria, Maquiavel, d’això? En el cas de Sánchez, en lloaria, ben segur, la seva ja molt depurada tècnica en l’art de la retenció del poder: a cada nou obstacle que se li interposa, hi respon reblant un nou clau a la poltrona. Illa encara n’és un aprenent, d’aquest art, però tot apunta que disposarà de temps, no tant per virtuts pròpies com per la disgregació creixent, per una banda, i la congènita al·lèrgia recíproca, per l’altra, que observem en tots o part dels seus adversaris. Illa només ha de fer una cosa: no fer res (anar castellanitzant Catalunya mentrestant no modifica la idea general). Això sí, haurà d’estar atent a un perill: que no l’acabi engolint la taca de quitrà judicial que, a poc a poc, s’estén per territori socialista. De moment, no hi ha interès que això s’esdevingui. Espanya i Catalunya II . El 2025 reitera no ja un aprenentatge sinó un dia de la marmota: un percentatge esfereïdorament elevat de les promeses que es van fer als partits catalans a canvi d’investidures de tota mena no s’ha materialitzat. El 2025 ens ofereix, això sí, noves excuses de mal pagador: "això no depèn de nosaltres!": l’aplicació de l’amnistia depèn dels tribunals (no de l’investit), el català a Europa depèn d’Europa (no de l’investit) i la immigració depèn de Podemos (no només de l’investit). Ara bé, què ens diu el 2025 d’aquelles promeses que sí que depenien dels investits? Caram, del finançament "singular", més enllà de no existir, encara (com sempre, l’anem posposant: hi arribarem a temps?, quins nervis!), si alguna cosa podem avançar-ne (quina mandra) és que no tindrà res de "singular". I d’una minúcia tan rutinària com publicar les balances fiscals? No s’ha fet! Per això el 2025 postula una conclusió ben potent per als catalans: apreneu una mica de com negocien, fent molt poc soroll, els bascos; exploreu també la finestra dels "drets històrics" (que, recordem, Catalunya també en té!), i, sobretot, la pròxima vegada conformeu-vos amb una mera transferència bancària (per l'import del dèficit fiscal ja aniria bé), però, això sí, feta abans d’investir a Sánchez, Feijó, Abascal o Illa i amb recepció prèvia del comprovant del Bizum mediante . Coda judicial . La darrera tesi del 2025, molt contundent, algú ja l’havia ensumada: res no impedia ni impedeix traslladar a altri, quan convingui, algunes de les pràctiques judicials esbiaixades aplicades als catalans des de 2017 . Així ha estat ben recentment amb el fiscal general de l'Estat, ja condemnat i dimitit. Els nombrosos i potents obstacles jurídics que semblava descartar la condemna han estat, com tantes vegades va passar i continua passant en el cas català, quirúrgicament superats. La tècnica s’ha anat depurant. Ja hi comptem, a Catalunya. A Madrid, els espanyols recentment damnificats no se’n saben avenir i encara es troben en estat de xoc. Donem-los temps per assimilar-ho i guarir-se’n. És un procés lent, amb diverses etapes. Ja ho hem viscut, això, nosaltres. Fins aquí la recensió de 2025. Bon 2026!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

Hi ha plats de carn de Nadal que encara saben millor l’endemà, quan el repòs ha fet la seva màgia i els sucs s’han assentat, però també és cert que un mal recalfament pot arruïnar hores de cuina en qüestió de minuts. Tots hi hem passat: aquell anyell espectacular , aquell pollastre rostit daurat o aquell rotllo de vedella melós que, després d’un cop de calor mal donat, es converteix en una carn seca , fibrosa i sense gràcia. La clau és entendre que recalfar no és cuinar de nou , sinó tornar suaument la temperatura sense robar humitat ni textura. Fer-ho bé marca la diferència entre un àpat trist i un segon festí nadalenc La manera correcta de reescalfar els plats de carn de Nadal El principal problema en reescalfar carn és sempre el mateix: la pèrdua d'aigua . Quan l'estofat es refreda, les fibres es contrauen, i si en escalfar-lo fem servir un foc fort o massa directe, aquella poca humitat que queda desapareix. Per això els cuiners insisteixen en tres idees bàsiques que mai fallen: calor suau , temps suficient i una aportació d'humitat que ajudi la carn a relaxar-se i recuperar sucositat. Sense aquests tres elements, el desastre està assegurat, per molt bona que fos la peça original. Un dels principals problemes és que aquesta peça ha perdut aigua des de la primera vegada / Foto: Unsplash El forn és, gairebé sempre, el millor aliat . Reescalfar una carn nadalenca a baixa temperatura permet que la calor arribi de manera uniforme a l'interior sense castigar la superfície. Afegir una mica de brou, aigua o la pròpia salsa del rostit i cobrir lleugerament amb paper d'alumini crea un microclima humit que protegeix la carn. El resultat és una textura molt més tendra, brillant i saborosa , molt allunyada d'aquesta sequedat tan temuda. La paciència aquí no és opcional: el temps és part de la recepta. En el cas de carns guisades o rostits amb salsa, la paella o el cassola funcionen de meravella si s'usen amb cap. Un foc baix, la tapa posada i unes cullerades de líquid són suficients per generar vapor i rehidratar les fibres mentre el plat s'escalfa a poc a poc. Fins i tot el microones, tan injustament demonitzat, pot ser útil si s'utilitza amb potència moderada , temps curts i sempre acompanyat de salsa o brou que actuï com a escut protector . En el cas de carns guisades, la paella o el cassola són la millor opció Les peces amb pell cruixent requereixen un petit truc extra . Primer convé escalfar-les protegides i amb humitat perquè l'interior quedi sucós, i només al final donar un cop de calor més fort per retornar aquest cruixent irresistible que tant agrada en el pollastre o el porc. I si encara així la carn queda una mica seca, no tot està perdut: una salsa ràpida, una mica de mantega o un tall més fi poden retornar-li la vida. Aplicar-li un tall més fi a la peça pot donar-li una segona vida / Foto: Unsplash Reescalfar bé una carn de Nadal és, en realitat, un acte de respecte pel producte i pel temps invertit . Amb calma, humitat i temperatures controlades, aquest rostit del dia anterior no només se salva, sinó que pot convertir-se en un dels millors bocins de totes les festes . Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

Una instalación inmersiva del colectivo londinense Scanlab Projects es la última muestra que acoge esta sede del festival L.E.V. Todo un ejemplo de intervención para nuevos fines de un conjunto declarado Bien de Interés Cultural

• EL PAÍS
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

Quan passen les festes i la taula torna a la normalitat, hi ha un clàssic que sempre queda a mitges a la rebosteria: el torró oblidat en una caixa , aquest dolç que associem al Nadal, però que, ben conservat, pot gaudir-se durant molts mesos sense perdre ni gust, aroma ni textura . Encara que molta gent pensa que el torró és delicat i que cal consumir-lo ràpid, el cert és que les grans torroneries artesanals porten dècades insistint que és un producte molt més resistent del que sembla. Això sí, sempre que s'evitin alguns errors molt comuns i es respectin unes condicions bàsiques de conservació . Conserva bé el torró perquè aguanti tot l'any El primer d'aquests errors és també el més estès: guardar el torró a la nevera . Pot semblar lògic, però és just el contrari del que necessita. El fred n'altera les propietats organolèptiques , canvia la textura i apaga l'aroma, especialment en varietats com el torró tou de Xixona o el dur d'Alacant . Tampoc és bona idea congelar-lo, ja que els greixos naturals de l'ametlla pateixen i el resultat final perd qualitat. El torró no necessita fred, sinó estabilitat. La clau és conservar-lo en un lloc fresc i sec , sempre a temperatura ambient. Fresc no significa fred, sinó un espai allunyat de fonts de calor, de la humitat i de la llum directa del sol. Un armari interior o una rebosteria ben ventilada solen ser suficients. En aquestes condicions, el torró manté la seva estructura i evita tant l'estovament excessiu com que es torni trencadís. Torró dur / Foto: Unsplash Un altre punt fonamental és l'embolcall. Sempre que sigui possible, el millor és mantenir el torró al seu envàs original , ja que sol estar pensat per protegir-lo de l'aire. Moltes torroneries l'envasen al buit precisament per allargar-ne la vida útil. Si ja l'has obert, convé guardar-lo en un recipient hermètic o embolcallar-lo bé amb film o paper vegetal, evitant que quedi exposat a l'aire, que és el principal enemic de la seva textura . La clau és conservar-lo en un lloc fresc i sec Si tens diverses varietats a casa, convé separar els sabors . Cada tipus de torró té una composició diferent i aromes propis, i guardar-los junts pot provocar barreges indesitjades. El de xocolata , per exemple, no hauria de compartir espai amb un d'ametlla tova si volem que tots dos es mantinguin intactes . Torró de Nadal / Foto: Unsplash Un dels grans avantatges del torró artesanal és la seva llarga durada natural . No sol tenir data de caducitat estricta, sinó una recomanació de consum que ronda l'any . Això es deu al seu alt contingut en sucres i als greixos de l'ametlla, que actuen com a conservants naturals i dificulten la proliferació de bacteris. I si encara així vols donar-li sortida, el torró admet múltiples transformacions. Des de cremes, mousses i gelats , fins a flam, bescuits o fins i tot receptes salades sorprenents. Perquè, ben cuidat, el torró no és només cosa de Nadal , sinó un petit luxe que pot acompanyar-te durant tot l'any. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

Núria Cadenes (Barcelona, 1970) ha convertit en matèria literària les vicissituds d' una xarxa d'evasió dels anys 1940 a la Cerdanya . Els detalls els coneixia prou bé, doncs la història està inspirada en un besoncle seu que era mossèn. Durant la II Guerra Mundial, el nazisme fa que milers de persones es vegin obligades a fugir d'Europa i ho han de fer en moltes ocasions a través dels Pirineus, per accedir a ports i abandonar el continent per salvar-se de l'extermini. La Catalunya Nord es converteix en escenari d'un moviment de solidaritat integrat sovint per persones corrents. Aquests són els protagonistes que poblen ara les pàgines del llibre Qui salva una vida (Proa) de Cadenes, amb el qual ha obtingut el VII Premi Proa de Novel·la. En aquesta entrevista amb ElNacional.cat , l'autora reivindica la història de la seva novel·la com un homenatge a la bondat d'unes persones que no van fer el que van fer pensant en rèdits personals sinó empesos per un esperit lloable d'humanitat, la mateixa que en el món actual pot semblar que va de baixa. Cadenes es resisteix a pensar que això sigui així. 'Qui salva una vida' parteix d'una història familiar. Com vas arribar a aquest projecte? És una història que coneixia de casa, que és coneguda i que han explicat els historiadors. Sempre havia tingut damunt la taula la carpeta de mossèn Joan, i un dia vaig començar a escriure. Quan treballava de periodista, n’havia fet algun reportatge i havia parlat amb alguns dels protagonistes, que surten a la novel·la. Amb un dels personatges principals, que és mossèn Joan, hi vas tenir un contacte directe. Sí, era el meu besoncle. Recordes que ell expliqués la història? No li havia sentit mai explicar res. No sé si en parlava amb la meva àvia o amb els meus pares; és clar que jo era petita. I aquesta també és una característica d’aquest tipus de persones, que he convertit en personatges per posar-los dins la novel·la. No ho anaven predicant, i aquí rau també part de la seva grandesa. Van fer el que van fer no pas perquè els aplaudíssim ni per poder-ho explicar. No ho van fer perquè ningú, en aquell moment, els estigués mirant i digués: "Que bé que ho fas, ben fet, això és just". No: ho van fer. Núria Cadenes, autora de 'Qui salva una vida' / Foto: Carlos Baglietto I d'on creu que sortia aquesta voluntat? És un sentit primigeni d’humanitat o del deure, de fer el que és correcte o, un cop has vist determinades coses, de no poder restar indiferent i haver d’estendre una mà i ajudar una altra persona. En molts d’aquests casos, és un cúmul de circumstàncies o, simplement, el fet de dir: passa això i hem de fer alguna cosa. I casos així n’hi ha tot sovint en la història de la humanitat. Quedar-te sense fer res també és fer. Si no ajudes algú, aquest no ajudar no és mantenir-te al marge, sinó justament prendre partit en contra de la víctima. Aleshores, aquestes persones, per motius diversos, van anar configurant a la Cerdanya una xarxa per ajudar fugitius del nazisme, conformada per persones molt diferents. Aquesta és també la gràcia, la grandesa de la gent normal i corrent. Quan dic gent normal i corrent no ho dic per empetitir-los, sinó justament per mostrar-nos la força que tenim la gent normal i corrent. En diverses entrevistes reitera que al final és una novel·la sobre la bondat. Es va plantejar des del principi fer una novel·la sobre la bondat o t’hi va portar la història? Sí, és més aviat això. Perquè, quan m’hi vaig posar, era la història de mossèn Joan. Era qui jo coneixia, qui estimava i estimo, i de qui volia fer una novel·la. El que passa és que després, a mesura que fas una novel·la, ella també es fa; almenys en el meu cas, no ho tinc tot tancat d’entrada: tinc intuïcions, històries, coses, però, a mesura que avança, ella mateixa es determina. Aleshores vaig anar veient que eren persones que feien actes de bondat. Un dia, en un acte, vaig sentir Carlos Zafón dir que, literàriament, era més difícil escriure sobre la bondat que sobre la maldat. I té raó, perquè ens atrau més la maldat que la cosa ensucrada, ens atrau més el conflicte. Hi havia, doncs, aquest repte d’escriure sobre la bondat sense caure en una cosa xarona, en l’excés de sucre. Això també em va fer pensar que era una injustícia. A mi m’agrada la banda fosca, literàriament, però també és una injustícia que només ens fixem en aquest vessant de la humanitat, especialment a l’hora d’escriure. Sempre és un repte interessant intentar superar-ho. Núria Cadenes, Premi Proa de Novel·la amb 'Qui salva una vida' / Foto: Carlos Baglietto En la novel·la aprofundeix més en els personatges bondadosos que els altres... En tot cas, no és una novel·la de llum: hi passen coses, i hi passen coses de moltes tonalitats perquè, a més a més, parlem de la Segona Guerra Mundial, de la persecució dels nazis. És un moment terrible de la humanitat a Europa i, per tant, no es podia obviar, perquè no s’hauria explicat la història i perquè tampoc no ho volia fer. M’agraden els tons, les arestes, no fer ni situacions ni personatges monolítics. L’atenció de la novel·la recau més en aquests altres personatges perquè s’intenta fer-los una mica de justícia. La majoria dels personatges de la novel·la beuen de persones reals i els fets també sorgeixen de fets reals. La intenció és que coneguem el que van fer i els seus noms. Al capdavall, la literatura ens ofereix aquesta possibilitat: que determinades històries o personatges tinguin una pervivència més llarga que la simple existència humana. És una novel·la que també la pots llegir interpretant-la amb un ull posat en l'actualitat d’un món on sembla que la bondat hagi desaparegut? No ha desaparegut, encara que ens ho diguin. Voldrien, oi? O voldrien que ens ho creguéssim. I que ens sentíssim sols, desemparats, tancats en una habitació a les fosques, preguntant-nos: què és aquest soroll?, ara qui ve? És terrible viure així, quina vida tan trista, desesperada, desesperançada, sense cap esperança ni cap confiança. Per què hauríem d’acceptar viure així, quan en realitat no és cert? A l’hora de la veritat passen coses terribles, ho sabem, però també passa això: gent que es dona la mà per sortir del fang o per salvar la vida d’un altre. I ho fan per salvar la vida d’un altre, sense saber qui és aquell altre. I això, caram, això ho fem. Si ho neguem, primer, no descrivim la realitat: és mentida. Negar que els humans fem això és obviar una realitat i, per tant, no entendre què ens envolta. I és una injustícia, però també ens fa dèbils davant de la vida, davant de les coses que ens poden passar. Aleshores, no ens hi hauríem de resignar. A la vida ens passen coses, i ens passen coses terribles, però també som amos dels nostres actes. Som determinats pel temps que vivim, pel lloc on vivim, per les creences, però també tenim capacitat de decisió sobre els nostres actes. I això no ens ho hauríem de deixar prendre. 'Qui salva una vida' explica la història d'una xarxa d'evasió a la Cerdanya. / Foto: Carlos Baglietto Quina ha estat la feina de documentació que ha hagut de fer? Bàsicament, he anat pouant històries que coneixia, que m’han explicat a casa; documents de l’Arxiu de la Cerdanya; llibres sobre els passadors i, en concret, sobre la xarxa de mossèn Joan, o la del mossèn Ginoux de Dorres, o d’altres personatges, com en Melitó Sala i la Dolors Sala. He anat traient històries, convertint-les, o agafant-ne fragments i transformant-los en escenes o capítols. També he consultat hemeroteques i he investigat coses tan pragmàtiques com saber a quina hora passava l’auto de línia i no espifiar-la… El treball amb la llengua es nota especialment en el llibre. Hi havia aquesta voluntat d’adequació? Escriure una novel·la és, per a mi, posar-me al servei de la llengua catalana i, al capdavall, si de vegades em pregunto per què escric, doncs mira: per la llengua, pel català, no sé com dir-ho. Aleshores intento que aquest treball hi sigui sempre i fer-lo tan acuradament com sigui possible, i de la manera més adequada a cada novel·la. En aquest cas, a més, hi havia aquest petit homenatge a la variant de la Cerdanya, que conec per la família i pel temps que hi he estat, i he intentat posar-hi el to perquè la gent d’allà s’hi reconegui i perquè la gent que no és d’allà hi reconegui el català que s’hi parla. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

Los locales de ocio esperan un incremento de la facturación del 4,5 % durante la campaña navideña

• La Vanguardia
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

• ElNacional.cat
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

La embajada de Managua es una fuente constante de escándalos y fricciones diplomáticas en el Gobierno de Gustavo Petro

• EL PAÍS
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

El régimen venezolano endurece su legislación, achica los espacios de la oposición e impone la censura

• EL PAÍS
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

Convivir en una sociedad requiere que todos tengan acceso a una vivienda, pero en España el mercado inmobiliario está cada vez más inaccesible para los jóvenes

• EL PAÍS
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

Tarjetas de embarque, mapas, traductor... nuestra dependencia del teléfono es tan grande que parece imposible hacer turismo sin él. Pero probamos a ver qué pasa

• EL PAÍS
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

Frente a los estilos definidos de las grandes casas, los mejores champanes de viticultor ofrecen una interpretación personal del paisaje

• EL PAÍS
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

En aquest últim vídeo de l'any , presento una anàlisi sobre la situació actual i els reptes per al pròxim 2026. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

Per continuar impulsant la cultura com el quart pilar de l’estat del benestar a Catalunya, el Govern de la Generalitat ha donat llum verda al projecte de Llei de Drets Culturals, que en aquests moments es troba en tràmit al Parlament de Catalunya i ha de servir per garantir un accés lliure i sense obstacles ni desigualtats a la cultura arreu del país. El concepte de ‘drets culturals’ està reconegut des del 1948 a la Declaració Universal dels Drets Humans , que en l'article 27 estableix que “tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic”. Dins d’aquest esforç per aconseguir el lliure accés dels ciutadans a la cultura, al marge d’obstacles i biaixos, emergeix la necessitat de lluitar contra les desigualtats territorials a l’hora de tenir a prop una oferta cultural prou rica i àmplia. En el marc d’aquest context i de les dinàmiques de concentració cultural, l’existència de la xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya (SPEAV), 30 centres distribuïts per tot el territori , permet apropar l’art contemporani i les arts visuals a la ciutadania d’arreu de Catalunya, amb atenció al món local. A Barcelona, per exemple, hi trobem el MACBA com a capçalera de referència, o el Centre d’Art Fabra i Coats com un dels centres territorials. Els 'drets culturals' són una prioritat del Departament de Cultura, que vol convetir aquesta legislatura en 'la legislatura dels drets culturals' El concepte de ‘drets culturals’ i la necessitat de garantir un accés lliure i sense obstacles i desigualtats a la cultura són prioritats del Departament de Cultura per aquesta legislatura, que la vol transformar en la ‘legislatura dels drets culturals’ . En aquest sentit, impulsa tant la nova llei de drets culturals com el SPEAV, que garanteix la presència d'equipaments de referència pel que fa al llenguatge d’art contemporani, videocreació, art sonor i IA, performance o videoinstal·lació, entre altres tendències emergents, i equilibra, d’aquesta forma, l’oferta i programació de productes culturals en aquestes disciplines en tot el territori. Els centres que formen part de la xarxa tenen la missió de fomentar la recerca i la creació cultural , la programació d’actes i esdeveniments, la difusió de la seva labor, la documentació de la recerca, la connexió amb els creadors i l’articulació d’una xarxa de producció cultural local. També s’han de centrar en la identificació del talent artístic , la formació de creadors, el foment de la investigació i el desenvolupament del procés de producció artística mitjançant la posada a disposició de recursos per a la creació i desenvolupament de projectes d’arts visuals. El projecte de Llei de Drets Culturals La llei recull un dret ja reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948: el d’accedir i participar en la cultura en igualtat de condicions. Per tal de fer aquests drets plenament efectius, el projecte de llei estableix obligacions clares per als poders públics i per a les entitats i els equipaments que integren el Sistema Cultural de Catalunya . Un sistema cultural obert i divers que aporta valor social i que s’encarrega de vetllar i posar els mitjans necessaris perquè aquesta llei es compleixi. La llei defineix els drets culturals dels ciutadans : el dret a la identitat cultural; a l’accés a la cultura; a la participació cultural; a la creació, expressió i difusió culturals; a la formació i creació artística; i els drets laborals i econòmics dels treballadors de la cultura. La llei també regula el Sistema Cultural de Catalunya i estableix la col·laboració dels diferents agents que el formen (administracions, equipaments públics, mitjans de comunicació, entitats privades i empreses) per tal de garantir els drets que enumera. D’igual manera, promou clarament a cultura catalana com a element cohesionador de la societat i element clau per a la integració de tots els ciutadans. El Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya (SPEAV) Apropar l’art contemporani i les arts visuals a la ciutadania. Aquest és l’objectiu del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals que impulsa el Departament de Cultura i que agrupa al voltant de 30 centres d’arreu de Catalunya. Mitjançant aquest sistema, els equipaments col·laboren entre ells i fan accions de cooperació que permetran optimitzar els seus recursos . Per exemple, els centres territorials poden compartir recursos amb centres locals, tot cedint-los continguts artístics o part de les seves programacions. També permet la complicitat i col·laboració entre el govern i els ajuntaments per enfortir els centres als diferents territoris. Finalment, el sistema també pretén ser un espai d’interacció dels agents artístics , més enllà dels equipaments, que faciliti i fomenti la creació. El sistema l’integren el MACBA, com a capçalera de referència en l'àmbit nacional i vuit centres territorials d’arts visuals que actuen com a equipaments de referència per vertebrar i dinamitzar els agents artístics de cada territori: ACVic Centre d’Arts Contemporànies, a Vic; Bòlit, Centre d’Art Contemporani, a Girona; Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani, a Barcelona; M|A|C Mataró Art Contemporani, a Mataró; Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies, a Tarragona; Centra d’Art la Panera, a Lleida; Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre, a Amposta; i Centre d’Art Tecla Sala, a l’Hospitalet de Llobregat. Aquests centres de referència es complementen amb tota la resta d’equipaments locals que teixeixen i reforcen la xarxa a nivell municipal del territori , des de Reus fins a Sarrià de Ter, així com en altres localitats com Figueres, el Vendrell, Terrassa, Manresa i Vilafranca del Penedès, entre d’altres.

• ElNacional.cat
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika

El parc de la Ciutadella és el pulmó verd del centre de Barcelona , però més enllà del seu passat com a caserna militar odiada pels barcelonins , espai central de l’Exposició Universal del 1888 i actual zona d’esbarjo i passejada, la Ciutadella i el seu entorn estan cridats a ser el gran àmbit de connexió entre la ciència i la cultura. És en aquest context que es desenvolupa el projecte de la Ciutadella del Coneixement, liderat per l’Ajuntament de Barcelona, un trencaclosques que busca convertir el parc i tot l’àmbit que l’envolta en un node de coneixement, recerca, innovació i divulgació punter al sud d’Europa i vinculat a la ciutadania, sumant diverses peces que a poc a poc van esdevenint una realitat. En aquest context, al mateix parc s’han dut a terme importants obres de millora de la xarxa d’aigua freàtica per mirar de resoldre els històrics problemes de drenatge, però més enllà de la transformació física de l’espai, la voluntat és la d’articular dins i a l’entorn de la Ciutadella un itinerari que relacioni entre si museus, universitats, centres de recerca, fundacions i empreses , amb actuacions com la recuperació de l’eix científic i patrimonial del mateix parc, afavorir l’activitat científica del zoològic i dotar el conjunt d’importants equipaments d’investigació, com el Mercat del Peix i culturals, com la Biblioteca Central. Aquestes són les principals parts d’aquest trencaclosques en construcció: Eix patrimonial: des de l’Umbracle fins al Castell dels Tres Dragons L’eix patrimonial del parc de la Ciutadella està constituït per quatre edificacions que provenen directament de l’exposició del 1888 i que, a més, han tingut un component científic, i per això mateix esdevindran el pol més ciutadà d’aquesta Ciutadella del Coneixement. Es tracta de l’Umbracle, del Museu Martorell, l’Hivernacle i el Castell dels Tres Dragons , tots quatre alineats en un eix paral·lel al passeig Picasso: Umbracle: un projecte de rehabilitació anunciat l’octubre del 2025 preveu recuperar l'aparença original de l'estructura, tal com la va projectar el mestre d'obres Josep Fontseré el 1883. La intenció del consistori és arreglar la coberta, les façanes, l'estructura, els paviments i les dues portes, tot respectant les espècies vegetals que hi ha a l'interior. Una vegada l'espai passi per xapa i pintura, es convertirà en un lloc de divulgació científica obert als visitants. Les obres tindran un pressupost assignat de dos milions d'euros, d'acord amb la previsió del consistori barceloní. Es faran en dues fases: la primera inclou la part interior de l'edifici, que començarà durant el primer trimestre del 2026 i durarà deu mesos; i la segona, inclou la rehabilitació de les quatre façanes exteriors i es realitzarà al llarg del 2027, amb una durada prevista de cinc mesos. Interior de l'Umbracle de la Ciutadella, pendent de rehabilitació / Foto: Carlos Baglietto Centre Martorell d’Exposicions: el Museu Martorell té el mèrit de ser el museu més antic de Barcelona, inaugurat el 1882 com a Museu Martorell, reconvertit en Museu de Geologia el 1924 i en desús des del 2010, actualment és una de les peces ja funcionals de la Ciutadella del Coneixement després d’una àmplia rehabilitació de l’interior i de l’exterior que han convertit el vell edifici en el modern Centre Martorell d’Exposicions Martorell , un espai adscrit al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), que té en el NAT del Fòrum la seva seu principal. En aquest nou centre, inaugurat el febrer del 2024, ja s’han pogut veure diverses exposicions, amb més de 47.000 visitants durant el 2025. Des del 13 de desembre del 2025 i fins al setembre del 2027 s’exhibeix la mostra La invenció del temps . El Centre Martorell d'Exposicions ja és una peça en funcionament de la Ciutadella del Coneixement / Foto: AjBCN Hivernacle: una altra de les peces de la Ciutadella del Coneixement ja en funcionament és l’Hivernacle, construït per Josep Amargós i Samaranch per a l’Exposició del 1888 i que va estar 14 anys sense ús i patint un preocupant procés de degradació . El desembre del 2023 va concloure una important rehabilitació de setze mesos que li ha retornat l’esplendor original i que ha permès reobrir aquest espai dedicat a acollir plantes de la col·lecció botànica i divulgar el coneixement sobre el verd, la biodiversitat i la jardineria entre la ciutadania. Amb accés d’entrada lliure, es calcula que el 2025 va rebre la visita de 415.000 persones . L'Hivernacle ha tornat a l'ús ciutadà un cop rehabilitat en profunditat / Foto: Carlos Baglietto Castell dels Tres Dragons: aquest edifici, projectat per Lluís Domènech i Montaner, va fer les funcions de cafè-restaurant durant l’Exposició Universal del 1888 i va ser seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona fins a l’any 2011 . En desús des d’aleshores, està a punt de començar una rehabilitació profunda per integrar-lo dins l’eix històric de la Ciutadella del Coneixement. El passat octubre es van traslladar les seves col·leccions per poder alliberar l’espai amb la intenció de començar les obres de rehabilitació durant el primer trimestre del 2026. Com a equipament adscrit a l’MCNB, es preveu que un cop restaurat tingui usos científics i divulgatius. Operaris d'una empresa especialitzada carreguen un exemplar jove de girafa del Castell dels Tres Dragons a un camió per traslladar-lo al NAT / Foto: Enric Fontcuberta - Efe Zoo de Barcelona: pol de biodiversitat i millora de la connectivitat L’històric parc zoològic de Barcelona afronta una important reconversió per deixar el vell model de zoo i esdevenir un equipament més modern, més permeable i amb un rol actiu en la defensa de la biodiversitat en el marc de la Ciutadella del Coneixement. Per això, amb un horitzó de cinc anys, el zoo es reformularà de la mà de nous projectes com el Bioscope, Aïllats i Descobrim la Mediterrània , que suposarà replantejar el terç del parc zoològic situat al llarg del carrer Wellington amb la vista posada l'any 2030, així com l’experiència immersiva Cuida’ls, ja en funcionament, com a primera mostra d’aquesta transformació. Plànol del nou passeig que connectarà la Ribera amb la Vila Olímpica / Foto: AjBCN Recreació del nou passeig, amb una passera per als vianants i un pas a un altre nivell per als visitants del Zoo / Foto: AjBCN Un segon eix de la reconversió del Zoo serà la permeabilitat que aconseguirà gràcies a la c onstrucció d’un nou passeig que connectarà el parc de la Ciutadella en l’àmbit del Parlament de Catalunya amb el carrer Wellington travessant les instal·lacions del zoo, i per extensió, millorarà la connexió entre Ciutat Vella i la Vila Olímpica . El nou pas pel zoo, que implicarà un passeig públic compatible amb un recorregut semisoterrat per als visitants del zoològic implicarà situar el Mercat del Peix, la terminal del tramvia de Wellington i l’estació de Metro de ciutadella | Vila Olímpica a cinc minuts del Parlament, una millora de la connectivitat que és un element troncal de la Ciutadella del Coneixement i que, a la llarga, servirà per buidar de cotxes els entorns del Parlament, una voluntat explicita de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Biblioteca central: la gran biblioteca de Barcelona Una altra peça d’aquest trencaclosques científicocultural serà la Biblioteca Central, altrament dita Biblioteca de l’Estat o Biblioteca Provincial de Barcelona . Després d’ajornaments que es compten per dècades, aquest equipament finalment se situarà al gran solar situat a la banda Besòs de l’estació de França, alliberat després de l’enderroc d’un edifici annex del mateix complex. La previsió actual és que aquest equipament cultural sigui una realitat l’any 2030, quan no fa ni tres anys es prometia que estaria enllestida el 2027 . La futura biblioteca, de 16.000 metres quadrats i 82 milions d’euros de pressupost , serà el punt de referència cultural de la Ciutadella del Coneixement, a més de ser una de les més grosses de tot Catalunya. Maqueta de l'edifici de la futura Biblioteca Central / Foto: Nitidus Arquitectes Àmbit del Mercat del Peix: el moll de l’os de la Ciutadella del Coneixement Aquest immens trencaclosques que es configura a l’entorn del concepte de la Ciutadella del Coneixement tindrà el seu moll de l’os sobre l’eix del carrer Wellington i específicament al nou Mercat del Peix, un edifici en construcció sobre el que havia estat el mercat central del peix abans de traslladar-lo a Mercabarna i on en el futur se situarà un nou complex de recerca de 46.000 metres quadrats, que substituirà espais i equipaments obsolets per esdevenir un dels grans nodes de coneixement científic, d’innovació de recerca i d’ensenyament superior d’Europa. En aquest espai en obres, a més, s’han practicat intervencions arqueològiques amb importants troballes de restes de vaixells . El nou complex acollirà un total de tres edificis . D’una banda, l’edifici del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) tindrà 24.700 metres quadrats i acollirà uns 800 investigadors i una seixantena de grups de recerca de quatre centres del BIST (CRG, IBEC, ICN2 i IRB Barcelona). El segon edifici tindrà 7.300 metres quadrats i acollirà el Centre de Recerca i Innovació per al Benestar Planetari de la UPF . Serà un punt de trobada per a investigadors, provinents tant de les ciències experimentals com de les ciències socials i les humanitats, que desenvoluparan projectes interdisciplinaris en àmbits com la salut planetària, els sistemes complexos i la ciència de dades, la intel·ligència artificial, l’economia i la governança del canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat o el dret i la governança globals. Finalment, el tercer edifici tindrà 6.500 metres i acollirà la seu de l ’Institut de Biologia Evolutiva , un centre de recerca mixt creat el 2008 per la UPF i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’IBE aplegarà tot el seu personal investigador a la nova seu del Mercat del Peix, on consolidarà i ampliarà el seu projecte de recerca en evolució i biodiversitat. Recreació del futur complex de recerca del Mercat del Peix, espai troncal de la Ciutadella del Coneixement / Foto: AjBCN Al solar del futur Mercat del Peix hi ha hagut importants troballes arqueològiques / Foto: Carlos Baglietto Just a sota dels tres edificis, l ’empresa pública municipal B:SM (Barcelona de Serveis Municipals) construirà i gestionarà un nou aparcament de 7.000 metres quadrats que s’integrarà a la xarxa pública d’aparcaments. És el primer que ha estat concebut en origen com un hub de serveis de mobilitat i inclourà punts de càrrega elèctrica, serveis de lloguer de vehicles compartits, un espai segur per deixar-hi bicicletes i vehicles de mobilitat personal, així com punts de recollida de paqueteria accessibles per a la ciutadania i un centre de microdistribució de mercaderies. També podria servir per alliberar de vehicles privats de l’entorn del Parlament de Catalunya . A aquests edificis cal sumar l’extensió del campus de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a l’àmbit de la Ciutadella, amb l’enderroc dels habitatges per a militars situats entre els carrers Villena i Wellington que pertanyen al conjunt d'edificacions vinculades a les antigues casernes de Roger de Llúria i Jaume I. Des del 1992 són titularitat de la UPF, però fins fa gairebé tres anys encara hi havia pisos habitats. Ara ja sense residents, s'abordarà l'enderroc per alliberar uns 15.000 metres quadrats amb els quals ampliar les instal·lacions universitàries. Altres peces important de la Ciutadella del Coneixement seran el nou edifici que serà seu de dos centres d’investigació biomèdica del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i acollirà 300 professionals i que s’ubicarà al carrer Doctor Trueta 20, espai que actualment alberga el Parc Mòbil de l'Estat, l'arxiu històric i altres serveis de la delegació del govern espanyol. Aquest nou centre serà la seu de l’Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) i l’ Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), que actualment estan ubicats a l’Hospital Clínic i el Parc Científic de Barcelona. El mateix CSIC també comptarà amb noves instal·lacions en el mateix entorn, concretament al passeig Marítim, on s’ubicarà l'ampliació dels espais de recerca del Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) en el qual s'engloba l'Institut de Ciències del Mar i la Unitat de Tecnologia Marina. La connexió amb el front marítim: la peça pendent del trencaclosques Finalment, aquest trencaclosques no quedarà complet fins que no es resolguin els accessos entre la Ciutadella i el front marítim , una connexió complicada per l’existència entre el parc i la platja de dues importants infraestructures, la ronda Litoral i l’estesa ferroviària de l’estació de França. En aquest sentit, el Pla Director del parc de la Ciutadella anunciat el 2023 preveu la construcció de dos ponts que connectarien el parc amb la Barceloneta i la Vila Olímpica, un des de la zona de l’antic Aquarama, ja enderrocat, i un altre seguint el recorregut del carrer de Wellington en direcció mar, que connectaria la Ciutadella del Coneixement i la UPF amb el Parc de Recerca Biomèdica, l’Hospital del Mar i la Vila Olímpica. En tot cas, aquestes connexions no compten amb cap calendari que permetin preveure quan serien una realitat. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 1 gün, 16 saat, 36 dakika