Empresaris i sindicats apressen el Govern pels pressupostos a Catalunya

Empresaris i sindicats apressen el Govern pels pressupostos a Catalunya

Tot i que les relacions del president Salvador Illa i els agents econòmics són raonablement bones , comença a haver-hi entre ells un cert nerviosisme perquè el Govern no ha presentat encara el projecte de pressupostos per a l'any 2026 i l'Administració catalana encara es regeix pels últims comptes públics aprovats pel Parlament, que són els de 2023. Els de l'any següent no es van aprovar per culpa dels Comuns, que es van negar a sumar-se a l'acord que havien assolit Esquerra Republicana i PSC sota la presidència de Pere Aragonès , i això va desembocar en la convocatòria d' eleccions catalanes anticipades el maig de 2024. Aquell any, després de la victòria electoral dels socialistes, Illa va accedir a la presidència el mes d'agost i, atès com n'estava d'avançat l'any i l'enorme complexitat política de la Cambra catalana, va apostar per prorrogar els comptes amb l'objectiu que aquestes alçades de l'any s'estiguessin tramitant al Parlament i es poguessin aprovar dins el termini i en la forma escaient, la qual cosa a Catalunya sembla excepcional, ja que en els últims quinze anys només ho ha aconseguit l'exconseller d'Economia Jaume Giró en els pressupostos de 2022. Hi ha voluntat política per part de PSC, ERC i els Comuns d'aprovar els pressupostos, però els fulls del calendari van caient sense que hi hagi avenços reals Les coses, però, s'han anat retardant, fonamentalment perquè l'acord sobre el finançament singular de Catalunya pactat amb Esquerra Republicana per a la investidura de Salvador Illa va amb retard, en una complexa triangulació, ja que el PSOE també hi té molt a dir, i el partit d' Oriol Junqueras no vol separar una cosa de l'altra. A Madrid, i més concretament al Ministeri de Presidència i Justícia que dirigeix Félix Bolaños , també s'estaria treballant en un indult parcial que aixequés la inhabilitació dels ex presos polítics que encara no han recuperat tots els seus drets per ocupar càrrec públic o concórrer a eleccions i que, en cas de dur-se a terme, seria extensiu per a Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. El cert és que hi ha voluntat política per part de PSC, ERC i els Comuns d'aprovar els pressupostos, però els fulls del calendari van caient sense que hi hagi avenços reals que materialitzin aquest compromís teòric. Aquest dilluns, els sindicats UGT i CCOO es van reunir amb Foment de Treball i Pimec amb el tema dels pressupostos sobre la taula i la inquietud perquè encara no han entrat al Parlament. A la reunió que ja tenen programada amb la consellera d'Economia, Alícia Romero , així li ho faran saber, repetint el moviment que ja van fer el mes de juny passat patronals i sindicats amb el president Illa apressant-ne la presentació. El fet que Esquerra Republicana hagi decidit aquestes últimes hores posposar fins, com a mínim, l'any que ve el debat al Congrés dels Diputats de la seva proposta de llei perquè Catalunya pugui recaptar íntegrament l'IRPF i dotar la Generalitat del marc legal per passar dels actuals 5.000 milions a recaptar fins a 30.000 milions d'euros anuals, actuava també com un entrebanc indirecte als pressupostos. La iniciativa registrada al setembre i ara ajornada pel partit d'Oriol Junqueras era enormement ambiciosa, ja que modificava la LOFCA, la llei de finançament autonòmic i la llei de cessió de tributs catalana per dotar l' Agència Tributària de Catalunya del marc legal necessari. El president Salvador Illa ha reforçat en les últimes hores el seu discurs marcadament optimista sobre el futur dels pressupostos, assegurant la seva confiança absoluta que Catalunya tindrà comptes públics el 2026, encara que sigui durant els primers mesos de l'any vinent. Uns pressupostos que Junts per Catalunya s'ha negat a negociar amb el Govern, tot i que hi ha hagut veus importants del partit partidàries de seure i explorar-ne les contrapartides. Fins i tot hi ha dirigents, els que menys, que opinen que la ruptura a Madrid amb el PSOE és un marc favorable per parlar dels comptes públics amb el PSC, ja que els situa en dos taulers de joc alhora. El Govern no faria escarafalls a aquest acostament de Junts, encara que en la negociació també hi entrés la reforma fiscal que han presentat. Sigui com sigui, aquest és un escenari, ara com ara, del tot impossible, ja que no es donen les condicions de confiança ni tan sols per poder iniciar-se .

'La teniente O'Neal', deslumbrante a sus 63 años

'La teniente O'Neal', deslumbrante a sus 63 años

<b>Demi&nbsp;Moore</b> cumple este martes <b>63 años</b>.&nbsp;<b>Demetria Gene Moore</b>, que nació el <b>11 de noviembre de 1962</b> en Roswell, un pueblo del estado de Nuevo México, se hizo famosa a principios de la década de los 90 con su actuación en <b>'Ghost'</b>. La actriz y modelo estadounidense brilló en <b>'Una proposición indecente'</b>, <b>'Striptease'</b> o&nbsp;<b>'La teniente O'Neal'</b> antes de que su popularidad en Hollywood empezara a decrecer y empezara a&nbsp;dedicar más tiempo a su familia. Casada, y divorciada, en tres ocasiones, el año pasado&nbsp;recibió el reconocimiento de la crítica por su actuación como una celebridad en decadencia en <b>'La sustancia'</b>.

Exposición informativa

Exposición informativa

El teatro documento o documental se refiere al arte escénico de información y denuncia, según un modelo político, didáctico y de agitación. Esa finalidad crítica utiliza materiales, como escritos, audiovisuales y fuentes auténticas. En este caso, se hizo un uso de talleres, testimonios y entrevistas con vecinos del barrio de Tetuán de Madrid, punto de partida de «Ya no queda nada de todo esto». ¿Quién no ha pronunciado esta frase para hablar de lo que algo era y ya no es o ha cambiado? Aquella mercería, aquel bar, el parque, la plaza, o el mercado de abastos. La diversidad de procedencia, la soledad y cierta nostalgia.

La foto

La foto

Con motivo del 50 aniversario de la muerte de Franco y del inicio de la llegada de la democracia TVE ha producido cuatro documentales a cuál más interesante. De todos ellos nos quedamos con La foto, que escudriña cómo llegó a publicarse en portada de La Revista’ la foto del dictador entubado viviendo la agonía de sus últimos días.

El Lóbulo de Mazón (perdón, de Roche) del Partido Popular

El Lóbulo de Mazón (perdón, de Roche) del Partido Popular

Ante la fuga continuada de votos hacia Vox, Feijóo y la mayoría de los dirigentes del PP pretenden cambiar esta tendencia aproximándose a las tesis ultraderechistas sobre inmigración y aborto. Con esta aproximación ideológica, su objetivo no es solo frenar la transferencia de votos hacia Vox, sino revertirla, recuperando la confianza de aquellos antiguos votantes del PP que durante los últimos años han desviado su preferencia hacia la extrema derecha. Nada sorprendente si se considera el tsunami autócrata que vienen padeciendo las democracias en todo el mundo, incluida Europa. Además, el PP (y antes AP) ha sido durante décadas (desde la desaparición de Fuerza Nueva y hasta la irrupción de Vox en el parlamento andaluz en 2018) el reservorio de la ultraderecha española.

50 años de democracia

50 años de democracia

Se acerca la efeméride de los “50 años de democracia”. Es una oportunidad para celebrar lo que España ha avanzado. Pero también para renovar el compromiso con la democracia. Sobre todo en estos momentos de tanto ruido y crispación, habría que renovar el pacto de la Transición con la democracia, porque estamos ante medio siglo muy importante en la historia de nuestro país, en términos de convivencia y de progreso. Por eso, no sólo hay que mirar al pasado, sino que hay que abrir un diálogo sobre nuestro presente y el futuro democrático, invitando a todos a participar activamente en el fortalecimiento de la democracia y la Constitución. Hay que celebrar los logros y promover el valor de la libertad y la democracia para las nuevas generaciones. Debe haber un compromiso democrático de carácter intergeneracional. Nuestra Constitución, en determinadas ocasiones, se interpreta alejada de sus principios fundacionales; o se instrumentaliza con pretextos ajenos a su espíritu. Se erosiona. Hay que preservar el germen inicial del orden constitucional vigente. Rechazar toda visión parcial y derrotar las parálisis emocionales.

Hogares gobernados por la IA

Hogares gobernados por la IA

¿Alguna vez te has preguntado si tu casa te conoce mejor que tú mismo? Vivimos una era de transformaciones tecnológicas tan aceleradas que las barreras entre la ciencia ficción y la realidad se han desdibujado por completo. Si en los últimos años hemos sido testigos de una "guerra de navegadores" centrada en quién ofrece el cerebro de IA más inteligente para interpretar y actuar sobre la información que consumimos en línea, hoy esa contienda se traslada al entorno más íntimo y sagrado: nuestro hogar.