"Que et votin els teus"

"Que et votin els teus"

Els registradors de la propietat són un cos que no li cal treballar gaire, ni crear pròsperes empreses, ni elaborar teories. Només certifiquen canvis de propietaris. N’és un Mariano Rajoy i potser per això és el president que menys il·lusions s’ha fet sobre les ideologies, els partits i potser ell mateix. Recordo que un dia, per culpa del pont aeri, vaig arribar a un dinar amb ell al restaurant Solchaga de Madrid, pròxim a Gènova el PP encara no havia guanyat amb molt de retard. I quan avergonyit em vaig disculpar, la seva resposta em va sorprendre: "No, gràcies, ho he aprofitat per llegir el Marca tot sencer". ¿Era només cortesia? En tot cas, la seva coneguda afició a la premsa esportiva sintonitzava amb l’espanyol mitjà. De tots els presidents, Rajoy ha sigut sens dubte el menys ideològic. I, potser per això, de vegades li va costar prendre decisions. Seguir leyendo... .

"La regla és  un signe de salut"

"La regla és un signe de salut"

La medicina comença a posar-se les piles. Fins fa poc (i encara en molts àmbits passa), no es tenien en compte les particularitats del cos femení. Més enllà del cicle menstrual, que òbviament és una gran diferència i determinant en el dia a dia d’una dona, hi ha altres aspectes, com la cura del sòl pelvià, que ara es comencen a posar-se sobre la taula. A més de per com pot afectar tot això la maternitat, hi ha una lògica que sembla estar supeditada a un segon pla que en realitat és capital: l’esportista s’ha de sentir bé durant la seva carrera i tenir les eines i el coneixement per poder-se cuidar. Seguir leyendo... .

Kirsty Coventry, una dona al capdavant de l’esport mundial

Kirsty Coventry, una dona al capdavant de l’esport mundial

Kirsty Coventry és el missatge. Un missatge necessari i imprescindible que l’olimpisme va voler cridar al món el 20 de març. Des d’un resort de luxe del Peloponès grec, el conservador, aristocràtic i envellit senat que regeix els destins de l’esport mundial (o ho hauria de fer, ja hi arribarem), designava el seu nou popa. I davant de candidats més tradicionals, més apropiats per al motlle clàssic del Comitè Olímpic Internacional, 62 homes i 44 dones la van escollir a ella. Seguir leyendo... .

El Barça debat sobre el central

El Barça debat sobre el central

Hansi Flick i Deco tenen uns dies per rumiar si fitxen un central. No és una decisió urgent ni el panorama de la defensa és crític. El mercat d’hivern obre l’1 de gener i el primer partit del Barça és el dia 3, ni més ni menys que el derbi amb l’Espanyol, més amunt que mai. De moment, sobren jugadors per ocupar la demarcació. Seguir leyendo... .

El Reial Madrid es polaritza

El Reial Madrid es polaritza

La venjança se serveix en un plat fred, assenyala el refrany. I Xabi Alonso ho va exemplificar dissabte passat, en l’últim partit del 2025 al Santiago Bernabéu. Enmig del soroll que envolta el Reial Madrid i la seva continuïtat, al qual no és aliè, el de Tolosa va decidir substituir Vinícius per sotmetre’l a l’escrutini d’una afició que ja li havia dedicat sonors xiulets durant el partit davant el Sevilla. Seguir leyendo... .

Ferrero s’obre després de trencar amb Alcaraz: "Estic dolgut"

Ferrero s’obre després de trencar amb Alcaraz: "Estic dolgut"

Juan Carlos Ferrero, que fins aquest mes de desembre ha sigut l’entrenador de Carlos Alcaraz, reconeix sentir-se "dolgut" per la ruptura, tot i que amb una "sensació de tranquil·litat i d’haver fet els deures", i revela que no tanca la porta a tornar a treballar en un futur amb el murcià, del qual diu que té "possibilitats de ser el millor tennista de la història". Seguir leyendo... .

El fang amic

El fang amic

Encara bo que ens queda Portugal. Els nostres veïns de l’ala oest de la Península han triat apagada com la seva paraula de l’any 2025: quina enveja. Han passat tantes coses, i cap de bona, per aquests verals des que a l’abril bona part d’Espanya i Portugal es quedés sense subministrament elèctric durant moltes hores que pocs recordaran aquell esdeveniment "històric" avui dia. Ens hem menjat totes les llaunes de conserva que volíem aplegar per si deixaven de funcionar cuines i microones, ens hem gastat els diners en efectiu que vam ficar en una guardiola per si la targeta de crèdit es convertia de nou en un plàstic inservible, hem posat les piles de les llanternes d’emergència en els guarniments nadalencs del balcó. I sobretot, ja no ens preguntem qui va tenir la culpa d’aquella jornada apocalíptica de ciutats sense semàfors ni trens, de contribuents atrapats en ascensors, fàbriques aturades i neveres descongelant-se amb milers de preciosos tàpers fent-se malbé a dins. Els directius de les xarxes, de les companyies subministradores, de les renovables i etcètera van intercanviant-se pernils de gla aquestes dates entranyables, contents que el focus ja ni els fregui. Al cap i a la fi allò va ser un incident de la mida d’un fusible fos. Molt per contra, els portuguesos mantenen viu el record de l’apagada apagão, en la seva llengua, gravant en pedra el terme, de manera que potser ells sí que aconseguiran que el seu Govern treballi per alliberar-los d’un segon tall de llum massiu el 2026. El nostre està ocupat bregant amb Cerdans, Koldos, Leyres, Ábalos i Pacosalazars, que és una lluita contra la foscor molt diferent. Seguir leyendo... .

Sánchez, Trump i l’habitatge

Sánchez, Trump i l’habitatge

L’anàlisi de les notícies que han atret l’atenció dels nostres lectors ens ofereix una panoràmica de quins han sigut els grans focus d’interès de l’any que deixem enrere. Els temes més populars ens permeten fer-nos una idea ajustada dels interessos i inquietuds que han alimentat la conversa pública, tant en l’àmbit general espanyol com en el català. Tots els assumptes, grans, mitjans i petits, apareixen interconnectats en una xarxa infinita i irregular, una autèntica galàxia, esquitxada aquí i allà de nusos i lligams de volum diferent, mentre que àmplies llaçades i vincles tènues però distingibles uneixen uns relats amb d’altres, unes narratives amb les altres, en formes de vegades insospitades, i conformen la gran trama del debat col·lectiu. Seguir leyendo... .

Operació Guardiola

Operació Guardiola

Llegeixo a The Independent que Pep Guardiola pesarà els jugadors del Manchester City just abans no agafin uns dies de vacances. I que tornant els esperarà amb una bàscula a la porta de les instal·lacions de l’equip que entrena per calcular quants quilos s’han engreixat. Qui s’excedeixi amb els llagostins o l’escudella o els polvorons (o el que sigui que es mengi en els fastos nadalencs a la Gran Bretanya), no anirà al següent partit a Nottingham. És veritat que mantenir la línia a Anglaterra és relativament fàcil: ¿qui voldria repetir pastís de ronyons? Sempre he pensat que Scrooge, l’avar protagonista grinch del Conte de Nadal de Dickens, odia aquestes dates precisament perquè no vol repetir plats d’un país amb una gastronomia que té una qualitat inversament proporcional a la del seu humor, les seves novel·les realistes o la seva música pop. De fet, Bill Bryson explica a Notes from a Little Island que a la frontera amb França sempre hi havia una alta sinistralitat: eren els camioners gals que repartien gènere en el país veí i que acceleraven per mirar de sopar al seu país. Seguir leyendo... .

Tot alhora

Tot alhora

Em fa l’efecte que el Nadal no torna sinó que no se n’ha anat o, en altres paraules, que no deixa de passar. Passa el mateix amb la Setmana Santa o amb determinats passatges de la infància o de la joventut. No és nostàlgia, ni simple repetició. Són etapes de la vida que es queden. Els meus pares, per exemple, es continuen morint cada dia. Imaginem el temps com una línia: el que va passar queda enrere, el que passa és aquí, el que passarà encara no existeix. Però el temps viscut rares vegades es comporta així. Més aviat es plega, se superposa, es condensa. Hi ha moments que no accepten la clausura. Per això hi ha situacions que, més que recordar-se, es reactiven, com aquests aliments deshidratats que tornen a la vida després de mullar-los. Hi tornen perquè estan fets d’una substància imperible, de símbols que ens reordenen per dins. Són, més que esdeveniments aïllats, atmosferes, climes. Cada nou Nadal, lluny de substituir l’anterior, s’hi afegeix. Tots els Nadals passats actuen alhora sobre el present, encara que ho facin de manera diferent cada any. El mateix passa amb la Setmana Santa o amb certs estius de la infància: no reapareixen com a còpies, sinó com a capes. La pregunta és, doncs, inevitable: ¿i si tot el que creiem que ha passat continués passant en alguna dimensió? No fa falta imaginar portals ni universos paral·lels per prendre seriosament aquesta intuïció. N’hi ha prou d’acceptar que la realitat no té una sola capa i que vivim, constantment, en un encreuament de capes. Seguir leyendo... .

El PP no  pacta quan  és a l’oposició

El PP no pacta quan és a l’oposició

Una de les peculiaritats del brou madrileny és que es dedica a assenyalar la nuesa dels altres quan va despullat. Un alt càrrec socialista em retreia aquests dies que defenséssim l’abstenció del PSOE per investir María Guardiola perquè no s’havia de produir en cap cas ja que els populars no l’acceptarien. I m’argumentava, amb raó, que el partit de Feijóo no havia recolzat mai un pacte amb els socialistes si no ocupava la Moncloa. Certament, els dos últims grans acords entre tots dos partits es van produir el 2015 per facilitar l’abdicació de Joan Carles I i el 2017 per aplicar l’article 155 de la Constitució a Catalunya. Tots dos amb Rajoy al Govern. La llei de partits, en temps de l’avui malmenat Zapatero, també es va acordar en aquesta circumstància. I és cert que, des dels temps de Suárez, l’espai de la dreta s’ha especialitzat en l’"assetjament i demolició". Seguir leyendo... .

Contra la pandèmia digital infantil

Contra la pandèmia digital infantil

El 2006, l’enginyer Aza Raskin va inventar el desplaçament infinit, una característica que permet a les plataformes mantenir els usuaris connectats durant hores. Al costat dels likes i altres estímuls dissenyats per captar atenció la "cocaïna conductual", com va reconèixer el seu creador, aquestes eines generen pics de dopamina i addicció. Si els adults passem així hores atrapats, ¿què passa amb els menors? Seguir leyendo... .

Davant el temporal, Protecció Civil apel·la a l’"autoprotecció"

Davant el temporal, Protecció Civil apel·la a l’"autoprotecció"

Davant l’avís del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Protecció Civil crida a l’"autoprotecció". Tenint en compte que el temporal coincideix amb un augment dels desplaçaments per acudir a cites familiars, l’organisme insta a consultar l’estat de les vies a través del Servei Català de Trànsit i, si és necessari agafar el cotxe sota la neu, recomana circular amb el que ha anomenat kit d’emergències: roba d’abric, menjar, aigua, mòbil carregat i el dipòsit de combustible ple, a més a més, també aconsella que portem les cadenes. Seguir leyendo... .

Catalunya injecta 231 milions a l’escola inclusiva

Catalunya injecta 231 milions a l’escola inclusiva

El curs escolar 2025-2026 començava aquest setembre amb un missatge clar d’ Esther Niubó , consellera d’Educació i Formació Professional: el sistema afrontava el repte de tirar endavant una escola en què un de cada tres alumnes té necessitats educatives especials. En aquest context tan complex, el departament va afirmar ahir en un comunicat que ha augmentat el pressupost per a escola inclusiva un 14% respecte al curs anterior, xifra que suposa una inversió de 230,5 milions (32 més que el curs 2024-2025). Seguir leyendo... .

Interior compra 17.000 armilles antibales per als Mossos

Interior compra 17.000 armilles antibales per als Mossos

El Departament d’Interior va començar fa un any a renovar les armilles antibales dels Mossos perquè algunes tenien caducades les plaques balístiques (les proteccions que tenen a dins) i les fundes estaven desgastades per l’ús. A més, l’increment de les noves promocions, amb què la plantilla arribarà a 25.000 agents el 2030, ha comportat un augment de la demanda d’aquest equipament, fonamental per al patrullatge policial i les actuacions d’emergència. Seguir leyendo... .

Els caçadors faran un "cordó sanitari" per abatre senglars

Els caçadors faran un "cordó sanitari" per abatre senglars

Els caçadors podran actuar com "un cordó sanitari preventiu" en una franja de dos quilòmetres rere el perímetre de 20 quilòmetres que conforma la zona de contenció epidemiològica de la pesta porcina africana (PPA). La mesura va ser anunciada dimarts en una reunió a Castellar del Vallès convocada per la Federació Catalana de Caça i les societats de caçadors que operen dins del radi de 20 quilòmetres des del focus i hi van acudir representants dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el subdirector general de Fauna Cinegètica, Caça i Pesca Continental, Chema López. Seguir leyendo... .