Ya sea por una planificación demasiado exigente, expectativas desproporcionadas o una motivación que se agota en semanas, muchos objetivos no se consiguen mantener en el largo plazo
Durante 10 años, su marido la sedó para que más de 80 hombres la violaran mientras él lo grababa todo. En 2022 se destapó el caso y, dos años más tarde, el señor Pelicot y 50 agresores fueron condenados en un juicio que Gisèle Pelicot pidió que fuera público. La vergüenza debía cambiar de bando. Ahora lo cuenta en un libro. Nos citamos en París con esta mujer lúcida, símbolo de la lucha contra la violencia sexual
En el PP valenciano entienden que ellos deben centrarse en la gestión y que su relación con Vox ya ha demostrado que funciona; son otras autonomías quienes deben buscar acuerdos y estabilidad
Ahir el Congrés de Diputats va aprovar la llei contra la multireincidència. Una llei és una eina, no és un eslògan. Una llei és la diferència entre governar o cridar. Entre arreglar el què o explotar el qui. És una llei impulsada per alcaldes. Durant massa anys, el debat sobre seguretat s’ha mogut entre els que converteixen la por en identitat política i els que neguen qualsevol problema per incomoditat ideològica . Mentrestant, impunitat per als lladres, i veïns i alcaldes sense cap solució. El què: la multireincidència era un problema legal conegut . Jutges, fiscals i policies advertien que el sistema no funcionava. Però la política preferia discutir intencions abans que normes. Més declaracions que reformes. Més moral que codi penal. Aquesta llei impulsada per Junts posa fi al fet que els detinguts entrin per una porta i surtin per l’altra perquè el delicte comès no estava reconegut o penat. Amb aquest buit legal, molts lladres havien fet del petit furt el seu mode de viure. Les dades dels reincidents, dels delictes comesos, de les detencions sense cap conseqüència són una barbaritat. Amb aquesta llei s’ha acabat la impunitat. Una impunitat que afectava greument la convivència i causava molta sensació d’inseguretat . Enhorabona als qui l’han impulsada i als qui n’han feta possible l’aprovació. Tothom hauria d’estar content, però no és així. Per què? Perquè no tothom fa política centrat en el què. És a dir, en què no funciona i en què cal fer per arreglar-ho. Amb aquesta llei s’ha acabat la impunitat. Una impunitat que afectava greument la convivència i causava molta sensació d’inseguretat El qui: Hi ha dos “qui” que condicionen l’acció política de molts partits. Uns prefereixen assenyalar culpables. El seu negoci és el qui. El relat necessita un rostre, un origen, un enemic . No necessiten solucions, perquè la solució mata el relat. El populisme viu de la repetició del conflicte. No el vol acabar, el vol explicar cada dia. La llei treu combustible a la indignació permanent. Quan hi ha norma, el debat torna a la realitat. Un problema resolt és una oportunitat electoral menys . L’altre “qui” fa referència a qui impulsa una política concreta. Per mi l’abstenció d’ERC contra la multireincidència és incomprensible . Per ells el problema no és la llei sinó el partit que la presenta. La política reduïda al partidisme. Aquesta lògica infantil té conseqüències adultes. Quan el partidisme pesa més que la solució la gent es cansa de la política . La veu tancada en si mateixa, un joc d’uns quants que no serveix per a resoldre els seus problemes. Això és perillós. Si tothom que està preocupat pel creixement del populisme —de dretes i d’esquerres— ho està realment, ha de saber que la política ha de ser útil. I ha de resoldre sobretot els problemes de convivència. I això no és de dretes ni d’esquerres . Durant temps es va preferir el debat simbòlic. Uns denunciaven estigmes, altres denunciaven permissivitat. Tots parlaven, ningú canviava el mecanisme. La política del titular substituint la política del butlletí oficial perquè ja els anava bé. La llei no resoldrà tots els delictes ni totes les percepcions. I menys de cop. Però introdueix una idea essencial: persistir en delinquir té conseqüències acumulatives . S’ha acabat la impunitat. La gent pot estar una mica més tranquil·la. Paradoxalment, la nova llei farà que la multireincidència deixi de ser portada eterna. Precisament, aquest és el seu èxit. Les bones lleis desapareixen de la conversa perquè funcionen. Només les absències fan soroll constant. Ahir es va arreglar una part del què. Alguns intentaran continuar parlant del qui . Esperem que els ciutadans aprenguem a distingir cada vegada millor qui viu del problema i qui, encara que sigui sense tant soroll, intenta resoldre’l.
Cuando Gabriel Boric asumió la presidencia en marzo de 2022 se pensó en una posibilidad real de romper con esa larga historia chilena de tratar al pueblo mapuche y a los demás originarios sin derechos plenos
‘Negocios’ selecciona tres viviendas singulares, entre ellas una villa marbellí y un piso de 1936 rehabilitado en Barcelona
El más reciente bloqueo político entre republicanos y demócratas amenaza con afectar a 260.000 funcionarios
Chris Wright recorrió en Venezuela los campos de crudo de la Faja del Orinoco acompañado de la presidenta, Delcy Rodríguez”
Jo de gran vull ser consellera d’Educació. Ho dic seriosament. No per vocació de servei —que també—, sinó perquè he fet números i m’ha sortit que amb 8.885,13 € al mes la vida es veu (i es viu) d’una altra manera . Potser fins i tot el català correcte deixa de fer mandra i les reunions interminables passen a ser “espais de reflexió estratègica”. Si fos consellera, el primer que faria seria prohibir el Drive. Deixem de fer carpetes, informes i actes de reunions. Deixem de crear documents i documents i documents que no van enlloc i no aporten res. Fem classe i prou . Preparem-nos la matèria i prou! També m’aprendria els noms de totes les direccions de Catalunya i els diria: PROU! Vosaltres ja no maneu ni talleu el bacallà. A partir d’ara manen els que corregeixen a la cuina mentre el sofregit se’ls crema, els que fan de psicòlegs sense haver estudiat psicologia , els que expliquen la Revolució Francesa a una aula a trenta graus i una finestra que no tanca des del 1998. Els miraria als ulls i els diria: “Tranquils, ja soc aquí, i ara, amb el meu sou de gairebé nou mil euros, us arreglaré la vida”. I tots els equips directius, educats com són, potser fins i tot m’aplaudirien. Després faria un gest heroic, revolucionari: escoltar el professorat. No només no els faria fer informes amb gràfics de colors, sinó que els faria utilitzar frases reals, simplement els faria dir la veritat: “els nens no saben llegir”, “al pati ja no es parla català”, etc . M’ho apuntaria tot en una llibreta molt mona, de pell reciclada i pagada amb diners públics, cortesia de tots vosaltres, és clar. També decretaria que el català deixés de ser aquella llengua que sempre ha de demanar perdó. Prou de “fem la reunió en castellà perquè els pares no ens entenen” i prou de “parla com vulguis, no passa res, que ja t’entenc” . Sí que passa. Passa que la llengua s’aprima, s’arronsa i acaba sent només la llengua dels exàmens i dels discursos institucionals. Jo voldria un català de pati, de crit, de broma bruta i de nota d’amor mal escrita dins l’estoig. Si cal insultar un professor, que no se li digui ‘gilipollas’ , que se li digui ‘datpelcul’ , i a poder ser que no es caguin en ‘nuestros muertos’ , que es caguin ‘en la mare que ens va arribar a parir’, però que sigui en català. Si jo fos consellera, prohibiria una altra pràctica molt concreta: les frases buides i els eufemismes. Allò de “posarem l’alumne al centre de l’aprenentatge”, “impulsarem la innovació”, “treballarem per a l’excel·lència”. Cada vegada que algú pronunciés una d’aquestes fórmules, hauria de passar un dia sencer substituint un professor de segon d’ESO un divendres a última hora. Ah, i també acabaré amb la dictadura de les sigles. Què collons és això de treure un NA? No! Amb la consellera Valentina Planas, tornarem a suspendre i tornarem a treure excel·lents! Si jo fos consellera, als mestres simplement els faria dir la veritat: “els nens no saben llegir”, “al pati ja no es parla català”, etc. També revisaria aquesta mania de tractar les famílies com a clients d’un hotel amb bufet lliure. L’escola no és un Tripadvisor on puntues la mestra amb estrelletes perquè ha posat massa deures o massa pocs. Educar és incomodar una mica, frustrar una mica, dir que no de tant en tant . I això, ho sento, no entra en cap full de reclamacions. I amb el meu sou gloriós faria un altre acte obscè i impensable: invertiria en dignitat. Més mestres, menys powerpoints. Més biblioteques obertes, menys projectes amb noms en anglès que ningú no sap pronunciar . Més fer projectes de base, amb sentit i seny, encara que no guanyem concursos o que no ens presentem a premis, encara que no ens donin subvencions. Quan jo sigui la cara visible d’aquesta conselleria, no es caurà mai més en la temptació de fer “pels altres”. Ah, i també tindrem més temps per preparar classes i menys temps per demostrar que preparem classes . És clar que des del meu macrodespatx tot semblarà més fàcil. Les aules vistes des d’un cotxe oficial són com maquetes: silencioses, ordenades, sense olor de retolador gastat ni de motxilla d’adolescent. El perill és aquest: que els 8.885,13 € mensuals facin d’amortidor entre la realitat i la butaca . Per això jo, si fos consellera, em posaria una alarma al mòbil cada matí: “Recorda que tu eres professora i recorda qui ets”. I una altra al vespre: “No t’ho creguis massa, Valentina”. Perquè governar l’educació hauria de ser això: no oblidar mai que darrere de cada decret hi ha un nen que aprèn a llegir i un mestre que encara creu que val la pena tot això d’ensenyar . Jo de gran vull ser consellera d’Educació, sí. Però només si puc mirar els docents sense que em caigui la cara de vergonya . I si no, sempre em quedarà una altra opció: tornar a l’aula, cobrar molt menys i continuar fent el que realment aguanta aquest país: parlar, ensenyar i resistir en la nostra llengua . Espero la trucada amb la proposta, però mentrestant… Molta paciència per a tothom.
El sector del turismo marítimo vive ajeno a la geopolítica con récord de viajeros. MSC dobló sus ingresos en 2025 gracias a sus nuevas rutas y al tirón de los clientes más jóvenes, y prevé seguir creciendo
En un pueblo que invita a detenerse, escuchar el agua, hacer senderismo y redescubrir la calma en Mallorca // Ubicado en un valle que lo refugia del bullicio de las zonas costeras de Mallorca, este pueblo invita a detenerse, escuchar el agua, hacer senderismo y redescubrir la calma
Els plats preparats s'han convertit en un recurs habitual en moltes cuines. Manca de temps, jornades llargues o simplement comoditat fan que cada cop més persones recorrin a solucions llestes per consumir . Però, són tots iguals? En un vídeo compartit a Instagram, Pablo Ojeda, expert en nutrició , analitza en un programa de televisió alguns dels productes preparats més coneguts del supermercat i deixa diverses claus senzilles per aprendre a triar millor en cas que vulguem comprar un plat preparat. Claus per escollir un plat preparat saludable segons un nutricionista La primera pista és clara i fàcil d'aplicar: que el producte tingui menys de cinc ingredients i que reconeguem tots els noms que apareixen a l'etiqueta . Aquest consell, aparentment simple, pot marcar una gran diferència. Quan una llista d'ingredients és curta i comprensible, sol indicar que l'aliment està menys manipulat. En canvi, si apareixen nombrosos additius , potenciadors del gust o termes difícils d'identificar, probablement estem davant d'un producte més ultraprocessat . Fruita preparada / Foto: Unsplash Ojeda insisteix també en una idea important: no tot el processat és necessàriament dolent . Existeix una diferència clara entre un aliment processat i un ultraprocessat. Un producte pot estar envasat o haver passat per algun tractament industrial i seguir sent una opció raonable des del punt de vista nutricional. El problema apareix quan s'afegeixen grans quantitats de greixos de baixa qualitat, sucres, sal o additius per millorar textura i sabor. Durant el seu repàs, el nutricionista assenyala alguns exemples que considera bones alternatives dins de la categoria de plats preparats . Entre les seves opcions “top” esmenta la truita de patates envasada , el pollastre ja cuinat o els vasets d'arròs . Són productes que, revisant bé la seva composició, poden encaixar en una alimentació equilibrada si mantenen ingredients bàsics i recognoscibles. En aquests casos, el processat facilita la vida sense comprometre necessàriament la qualitat nutricional. Cada vegada hi ha més opcions preparades / Foto: Unsplash A l'altre costat de la balança, Ojeda col·loca plats com les paelles preparades , la lasanya industrial o l' ensaladilla envasada . No significa que estiguin prohibits, però sí que solen contenir més ingredients afegits, salses riques en greixos refinats o quantitats elevades de sal. Per això recomana que, si es consumeixen, sigui de forma ocasional i no com a base habitual de la dieta. El problema apareix quan s'afegeixen grans quantitats de greixos de baixa qualitat, sucres, sal o additius La clau, segons explica, és desenvolupar una mirada crítica davant les etiquetes . No n'hi ha prou amb deixar-se portar per reclams com ara “casolà”, “tradicional” o “natural”. El que és realment important és revisar la llista d'ingredients i entendre què estem comprant. De vegades, dos productes aparentment similars poden diferir molt en la seva composició. Elegir un plat preparat saludable no és qüestió d'eliminar aquesta categoria de la dieta, sinó de saber seleccionar amb criteri. Aplicar regles senzilles com menys de cinc ingredients i noms reconeixibles , prioritzar opcions amb matèries primeres bàsiques i reservar les més elaborades per a moments puntuals pot marcar la diferència. Perquè menjar pràctic no ha de ser sinònim de menjar pitjor, sempre que sapiguem què estem posant al carretó. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
La caiguda dels cabells és una preocupació comuna que afecta tant homes com dones, i moltes vegades la solució no està només en productes tòpics o tractaments costosos. L'evidència científica mostra que la nutrició juga un paper clau en la salut capil·lar. Incorporar certs aliments en la dieta pot enfortir els cabells des de l'arrel , prevenir la caiguda i millorar-ne la brillantor i la textura. Vitamines com la biotina, el zinc, el ferro i proteïnes de qualitat són fonamentals per mantenir els fol·licles pilosos actius i saludables. Estudis publicats en revistes de dermatologia i nutrició suggereixen que una alimentació equilibrada , rica en antioxidants, omega-3 i aminoàcids essencials, pot ser una estratègia efectiva per mantenir els cabells més forts i amb menor tendència a trencar-se. Amb petits canvis en la dieta diària es pot aconseguir un impacte visible en la densitat i la força dels cabells al llarg del temps. Aliments essencials per enfortir els cabells i prevenir la caiguda Un dels grups d'aliments més recomanats són els peixos rics en omega-3 , com el salmó, el verat o les sardines. Els àcids grassos omega-3 ajuden a mantenir el cuir cabellut hidratat i promouen el creixement de cabells més forts. A més, els ous i llegums són fonts de proteïnes d'alta qualitat i biotina, un nutrient essencial per a la formació de queratina, la proteïna principal dels cabells. Ous, aliment molt complet / Foto: Unsplash El secret no està solament en els suplements, sinó en una alimentació variada i equilibrada Les verdures de fulla verda, com els espinacs i les bledes, aporten ferro, àcid fòlic i vitamina C, nutrients que afavoreixen la circulació sanguínia al cuir cabellut i ajuden a prevenir la caiguda. Els fruits secs, especialment les ametlles i les nous , contenen vitamina E i zinc, que protegeixen els fol·licles de danys oxidatius i donen suport a la regeneració capil·lar. Una altra estratègia efectiva és consumir aliments rics en vitamina A , com pastanagues i moniatos, que contribueixen a la producció d'un oli natural que manté els cabells hidratats. Els lactis baixos en greix i derivats fermentats també aporten proteïnes i calci, importants per enfortir l'estructura capil·lar i prevenir la fragilitat dels cabells. Incorporar fruites com els nabius i kiwis , rics en antioxidants i vitamina C , ajuda a estimular la síntesi de col·lagen, component essencial per al creixement dels cabells. Finalment, estudis recents suggereixen que incloure fonts de seleni i coure , presents en mariscs i llavors de gira-sol, pot afavorir la producció de melanina, mantenint el color natural i reduint la debilitat dels cabells. La combinació de tots aquests aliments dins d'una dieta equilibrada demostra que una bona nutrició no només protegeix la salut general, sinó que també té un efecte directe sobre la densitat, força i aparença dels cabells. Marisc, aliat per als teus cabells / Foto: Unsplash Amb hàbits alimentaris conscients i la incorporació d'aquests aliments, és possible reduir la caiguda dels cabells, millorar-ne el creixement i aconseguir un aspecte més sa i brillant sense dependre únicament de productes cosmètics. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
La xef del Semproniana, Ada Parellada , s'endinsa a les cases dels cuinòfils més intrèpids de Catalunya per resoldre dubtes setmanals sobre els productes del dia a dia. Des de verdures i tota mena d'hortalisses i fruites, fins a qualsevol mena de dolç, passant per la carn i el peix. Maneres per aprofitar els aliments en la seva esplendor, tècniques innovadores i consells que, en definitiva, ens faran gaudir d'una vida i un receptari més còmode als fogons de casa nostra. El consell revelador que aquesta setmana ens exposa la cuinera catalana és com fer coca de llardons a casa , un truc indispensable que no podràs deixar de fer servir. Agafa llibreta i bolígraf, i fes play al vídeo per esbrinar tots els consells d'Ada Parellada d'aquesta setmana. Com fer coca de llardons a casa Ja tenim aquí el Carnaval, i això és sinònim de gresca, xerinola i coca de llardons! A Catalunya, cada festa té el seu plat tradicional. El tortell de Reis, la coca de Sant Joan o la coca de llardons de Carnaval. Un dolç fet amb un producte salat que és una delícia obligatòria per aquestes dates. Després del dijous llarder, en què també és típic menjar-ne, juntament amb la botifarra d'ou, el Carnaval és una festa gairebé tan esbojarrada com la coca de llardons. Si t'acostes a la teva pastisseria més propera segur que en trobaràs de boníssima. I si a més t'animes a fer-la a casa, tindràs una festa d'allò més rodona. Fer dolços tradicionals a casa és entretingut, divertit i fa país. Perquè gaudir dels sabors de sempre amb els teus, sabent que el que menges i ofereixes ho has cuinat tu, és fantàstic. Amb uns quants ingredients, bona companyia i una estona de forn, aconseguiràs un resultat fabulós que encapsula molt de sabor a cada mossegada. Un tros de tradició a la teva taula que et costarà molt poc de fer i amb el qual gaudiràs d'un cap de setmana de Carnaval fantàstic. Fer dolços tradicionals a casa és entretingut, divertit i fa país. Perquè gaudir dels sabors de sempre amb els teus, sabent que el que menges i ofereixes ho has cuinat tu, és fantàstic. Amb uns quants ingredients, bona companyia i una estona de forn, aconseguiràs un resultat fabulós Ingredients : Una làmina de pasta de full rectangular 150 g de llardons 100 g de cabell d’àngel 100 g de sucre 1 ou 20 g de pinyons 50 g d’ametlla granillo Coca de llardons. / Foto: Raquel Sánchez Elaboració : Triturem els llardons. Estirem la pasta de full i la tallem en dues parts en vertical. Amb una forquilla punxem la base de la coca. A sobre hi posem el cabell d’àngel i els llardons triturats. Tapem amb l’altra part de pasta de full. Premem bé les vores perquè no se’ns escapi el farcit, fent una petita volta. Pintem amb ou batut. Escampem l’ametlla grnaillo i sucre abundant. Enfornem a 190 °C durant 15 o 20 minuts. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
Hola hola gourmeters! Dinar dins d’un resort residencial d'alt estànding no sempre implica ser-ne soci ni formar part d’un cercle exclusiu. A Infinitum , el resort residencial privat més prestigiós de la Costa Daurada, la gastronomia també s’obre al públic general amb una proposta que combina calma, natura i cuina cuidada en un entorn privilegiat. El Lakehouse Bistrot , situat dintre d'Infinitum, a la casa club Lakes, és una d’aquelles adreces que demostren que el luxe també pot ser accessible i obert a tothom. No cal ser resident del resort ni jugador de golf per reservar taula i gaudir d’un dinar mediterrani envoltat de la tranquil·litat del camp de golf i de la Sèquia Major . VÍDEO Infinitum és un resort residencial exclusiu que compta amb tres camps de golf d'alt nivell i fa una aposta clara per la sostenibilitat, el respecte de la natura i la qualitat de vida. I és precisament aquest esperit el que es respira només arribar al restaurant. El Lakehouse Bistrot està envoltat de verds impecables, amb vistes obertes al camp de golf, en un ambient serè que convida a abaixar revolucions des del primer minut. Abans de passar a taula, la terrassa és gairebé una parada obligatòria. Àmplia, assolellada i silenciosa, és ideal per fer l’aperitiu i tastar algun dels vins d’una carta molt ben seleccionada. Aquí el temps sembla anar una mica més lent, i s’agraeix. A dins, el restaurant manté aquesta sensació d’amplitud i elegància discreta . Sostres alts, grans finestrals a tots els costats per no perdre mai les vistes, una decoració senzilla, però molt cuidada i, un detall important, taules àmplies i ben espaiades, que fan que el dinar sigui encara més confortable. L'interior del Lakehouse Bistro Menú migdia El Lakehouse Bistrot ofereix menú de migdia amb una proposta molt completa: prop de set primers, set segons i set postres per escollir, tot plegat per menys de 29 euros. Una opció molt atractiva, especialment tenint en compte l’entorn. Tot i això, avui tenim ganes de tastar carta. Comencem amb un matrimoni que costa trobar tan ben executat: seitó i sardina. Si algú em pregunta quin és el matrimoni més feliç, probablement és aquest. El producte és clarament de qualitat: anxoves carnoses, ben curades, i seitons nets, saborosos i equilibrats. Carpaccio de Black Angus Continuem amb un carpaccio de Black Angus —una raça bovina d’origen escocès coneguda per la seva infiltració de greix i la seva tendresa— amb parmesà i un lleuger toc de tòfona. Aquí la tòfona acompanya sense tapar, aportant aroma, mentre que la carn parla sola només de veure-la al plat. Per equilibrar, una graellada de verdures amb una emulsió d’allioli excel·lent, suau, saborosa i d’aquelles que no repeteixen i et deixen una tarda perfecta. De plats principals, optem per un arròs d’ànec amb bolets shiitake , una varietat molt aromàtica i carnosa, habitual a la cuina asiàtica. Un punt molt a favor: no cal demanar-lo per a dues persones. És una ració individual, servida en una llauna que ja indica que s’ha acabat de coure al forn. Gustós, ben lligat i reconfortant. L’altra elecció és un filet de vedella , tendre, fet exactament al punt desitjat. Es pot acompanyar de patates fregides casolanes o de pebrots del Padró —uns piquen i altres no—, i en aquest cas tots perfectes, cap de traïdor, però absolutament addictius. L'arròs del Lakehouse Bistrot Postres lleugeres per arrodonir l'experiència Les postres mantenen el nivell. Una Sacher vegana i sense gluten , apta per a tothom, amb un interior tan cremós que gairebé recorda un coulant, i un milfulls de xocolata blanca amb gerds , on l’acidesa de la fruita equilibra el dolç i deixa un final lleuger i rodó. El cafè el tornem a fer a la terrassa, al sol, sense presses. D’aquells moments en què no tens gens de ganes de marxar. Xocolata blanca i gerds El Lakehouse Bistrot és la prova que no cal formar part d’un resort residencial d'alt estànding per gaudir-ne. És un pla ideal per escapar-se tant des de Tarragona com des de Barcelona, passar el dia envoltat de natura, silenci i bona cuina, i regalar-se —ni que sigui per unes hores— un tast de luxe tranquil i accessible.
EL PAÍS 
La Vanguardia 
ElNacional.cat 
Naiz: