A mesura que el sol s’amaga diumenge al vespre, un nombre creixent de persones experimenta un malestar difús i creixent: inquietud, pensaments accelerats, dificultat per dormir o simples ganes de “tancar els ulls i no pensar en res”. Aquesta sensació, popularment coneguda com a Sunday scaries o “l’ansietat de diumenge”, està guanyant atenció de psicòlegs i investigadors com un fenomen social i de salut mental clarament identificable. Aquesta por s’entén com ansietat anticipatòria —una forma d’ansietat que emergeix en pensar en esdeveniments futurs percebuts com a estressants— i s’associa a una activació prolongada dels sistemes fisiològics d’estrès, inclòs l’elevació de cortisol i la tensió mental abans que realment comenci l’esdeveniment temut. Aquesta reacció ha estat objecte d’estudi en revistes d’ansietat i estrès, on es descriu com un mecanisme psicològic ben establert. Les causes de l'ansietat de diumenge El concepte “ Sunday scaries ” està registrat des de fa anys com a ansietat relacionada amb la imminent tornada la feina o a les obligacions setmanals , però també com a experiència emocional reconeguda en estudis de salut mental contemporanis. Enquestes i estudis de camp indiquen que aquesta ansietat no és un episodi aïllat ni lleu. Segons diverses enquestes, més del 70% dels enquestats va confirmar que experimenta el fenomen regularment , inclòs entre persones que es declaren satisfetes amb la seva feina, cosa que subratlla la naturalesa transversal de l’efecte. La causa més freqüent citada és l’anticipació de la setmana laboral pròxima : la incertesa sobre tasques, reunions, terminis i responsabilitats desencadena pensaments repetitius que poden alterar el ritme de son i l’estat d’ànim. Segons un article sobre aquest fenomen, fins i tot persones que gaudeixen de la seva feina poden sentir aquesta forma d’ansietat com a “activació anticipatòria” del cervell davant del desconegut o l’exigència. Les xifres publicades en mitjans i estudis mostren que aquest malestar té impactes perceptibles: una part significativa de la població reporta problemes per agafar el son els diumenges a la nit , alteracions en els nivells d’estrès, i fins i tot consideracions de canvi laboral degudes a aquesta sensació recurrent. Els experts psicològics relacionen aquest patró amb la cultura laboral moderna i la difusa frontera entre vida personal i professional . L’era digital ha fet que molts treballadors revisin correus o pensin en tasques laborals fora de l’horari formal, cosa que allarga la “preocupació anticipatòria” durant tot el cap de setmana. Malgrat no ser considerat un trastorn formal , l’ansietat de diumenge té efectes reals sobre benestar i salut mental, i s’estudia cada cop més com a part del panorama de l’estrès laboral, la salut mental preventiva i la psicologia del treball. Revistes especialitzades en ansietat i estrès continuen publicant investigacions que ajuden a comprendre millor com aquest fenomen es relaciona amb altres formes d’ansietat i les seves implicacions en la salut pública. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 8 saat, 10 dakika

Parlar de patates fregides perfectes és entrar en un d'aquells debats culinaris que tothom creu tenir dominat, però que en realitat amaguen més ciència del que sembla. Perquè fer unes patates fregides no és només pelar, tallar i fregir , sinó entendre què passa abans que entrin en contacte amb l'oli calent. Aquest gest aparentment irrellevant de mullar-les o no mullar-les abans de fregir-les és, per a molts cuiners, la frontera entre unes patates correctes i les millors patates fregides del món . I no, no és una dèria heretada de les àvies ni un ritual sense sentit: darrere hi ha lògica, tècnica i resultat. El truc per fer les millors patates fregides del món L'objectiu gran quan fregim patates és sempre el mateix: un exterior cruixent i daurat que faci soroll en mossegar-lo i un interior suau i cremós que gairebé es desfaci. Per aconseguir aquest contrast tan addictiu no n'hi ha prou amb triar un bon oli o una patata adequada; el tractament previ marca una diferència enorme. Les patates contenen midó , i aquest element, tot i que imprescindible a la cuina , pot jugar en contra nostra si es queda a la superfície. Quan hi ha massa midó extern, les patates tendeixen a enganxar-se entre elles , es dauren de forma irregular i absorbeixen més oli del desitjat. El midó fa que les patates tendeixin a enganxar-se entre elles en fregir-les / Foto: Unsplash Aquí és on entra en joc el truc clau: remullar les patates tallades en aigua freda abans de fregir-les. Aquest simple pas permet eliminar gran part del midó superficial, cosa que es nota de seguida en el resultat final. L'aigua, en entorbolir-se, és la prova visual que el midó s'està desprenent. Com més clara surti després de diversos canvis, més neta estarà la superfície de la patata i millor respondrà a l'oli calent. El resultat són patates més soltes, més cruixents i menys olioses , cosa que qualsevol aprecia al primer mos. Remullant les patates prèviament en aigua freda, eliminem el midó superficial L'aigua freda és l'opció més recomanada perquè evita que la patata comenci a coure's abans d'hora. Un remull de 30 minuts , o fins i tot una mica més si es busca un efecte més marcat , sol ser suficient. En cuines professionals també s'empra el blanquejat ràpid en aigua calenta , una tècnica que inicia la cocció interior abans de la fregida final, però que requereix més control i experiència per no passar-se. En cuines professionals, també es blanquegen en aigua calenta / Foto: Unsplash Són imprescindibles remullar-les? No. Es poden fregir directament i quedar bones . Però si es busca un resultat més net, més cruixent i més professional , el remull marca la diferència. A més, aquest pas és especialment útil si es volen congelar patates casolanes , ja que evita textures gomoses després de la fregida. En definitiva, remullar les patates no és un mite ni un caprici, sinó un gest senzill amb fonament culinari i científic . Un petit truc que transforma un acompanyament quotidià en quelcom memorable i que explica per què, de vegades, les millors patates fregides del món comencen molt abans d'encendre el foc. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 8 saat, 10 dakika

La guerra comercial y las barbaridades neocoloniales de Donald Trump que han marcado este año no es más que el comienzo de una guerra por la hegemonía y una muestra de la caducidad de las viejas fórmulas de la globalización. Temas principal: Economía Leer artículo completo

• El Salto
• 8 saat, 10 dakika

Que nos conmuevan tanto esos anuncios tan cursis muestra hasta qué punto seguimos valorando la bondad y el amor

• EL PAÍS
• 8 saat, 10 dakika

En Navidad hay espacio para platos ricos y sanos. La farmacéutica Marta Masi propone preparaciones fáciles que son una excusa fantástica para compartir tiempo de calidad. Cocinar juntos fomenta la cooperación, la paciencia y la creatividad

• EL PAÍS
• 8 saat, 10 dakika

Autora de ‘La intrusa’, llibre de l’any segons els crítics de ‘Quadern’, escriu històries de persones que intenten sobreviure a l’absurditat

• EL PAÍS
• 8 saat, 10 dakika

Aquestes dates són plenes de tradicions. I més encara per nit de Cap d'Any, quan es pretén absorbir tota la bona sort del món perquè l'any entrant sigui una meravella. Així, aquella nit la roba interior és vermella, brindem amb una mica d'or a la copa i prenem dotze grans de raïm al so de les campanades en arribar a les 12 . Aquest costum que tan estrany sembla als qui són de fora, tampoc no agrada a tothom. En alguns casos és simplement perquè no agraden al raïm o perquè s'és al·lèrgic. En qualsevol cas, aquest és un ingredient que es pot substituir amb relativa facilitat. 7 alternatives al raïm per a Cap d'Any De fet, no hem d'oblidar que es tracta d'una tradició relativament nova . Al segle XIX ja existia el costum de brindar amb cava i raïm en les dates importants, però va ser el 1909 quan, després d'una gran collita de raïm, es va llançar una campanya en la qual es convidava a menjar els dotze grans de raïm de la sort . La idea va calar i no només va triomfar aquell any, sinó que va continuar any rere any i... Així seguim! Així i tot, voler canviar el raïm per un altre producte a què li atorguem el poder de portar sort és tan viable com possible. Et falten idees? Aquí tens 7 alternatives al raïm per a Cap d'Any entre les quals segur trobes una per acomiadar l'any en gran . 1. Raïm en almívar Estan enfocades al públic infantil , però són una formidable solució per a aquells que detesten les llavors o perdre el temps en pelar-les. Són molt més dolces i toves , per la qual cosa és més fàcil menjar-les i fer-ho a temps. 2. Nabius o gerds Es manté el fet que sigui una fruita, però amb el seu sabor diferent. Són igualment petites i senzilles d'ingerir , per la qual cosa seguir el ritme de les campanades no serà complicat. Cal tenir en compte els nabius o gerds / Foto: Pixabay 3. Llaminadures Ideal per als més llaminers. La idea sona bé, però intenta que siguin les típiques petites rodones per poder arribar a temps a cridar el gloriós Bon Any! Això sí, per als nens petits no és gaire bona idea , ja que poden ennuegar-se amb les presses. Les llaminadures com a alternatives a les raïms / Foto: Pixabay 4. Lacasitos Una mica de xocolata mai no va malament i es tracta del comiat d'any més dolç . Òbviament, val qualsevol xocolatina petita. Encara que cal reconèixer que aquestes de colors són ideals per a aquest moment concret. 5. Olives Tornem a les opcions saludables, encara que no sempre senti bé una cosa salada després d'un tiberi. Està clar que han de ser sense os i, si és possible, petites. En qualsevol cas, sempre està l'opció de partir-les. 6. Cigrons Rodons, petits i saludables. Els cigrons torrats poden presentar-se com una formidable alternativa . A més, són tan petits que si algun entra sencer tampoc serà greu. Havies pensat a les crispetes com a opció? / Foto: Pixabay 7. Crispetes Aquí es juga amb avantatge perquè menjar-se dotze de cop no és molt complicat . El que sí que és més difícil és parar després de menjar només 12. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 8 saat, 10 dakika

És impossible dir si un corrent o estil artístic és millor o pitjor que un altre, perquè és un concepte altament subjectiu. Hi ha qui tremola d'emoció amb el romànic, qui es queda sense alè amb el gòtic, qui estima l'ordre de les línies neoclàssiques, o qui s'atabala amb la luxuriosa ornamentació del barroc. Però cal reconèixer que el modernisme té una cosa especial . Alguna cosa en les seves línies i les seves formes és magnètica, d'una forma que no aconsegueixen altres estils, sobretot tocant a l'arquitectura . Una inspiració a la natura barrejada amb les possibilitats de la revolució industrial va donar lloc a creacions sorprenents i impossibles , i a Catalunya destaca especialment una arquitectura que atreu cada any a milions de visitants . Masia Freixa - Enric CC BY-SA 4.0 Però clar, aquests visitants solen quedar-se a Barcelona, i no passar de Casa Batlló, Casa Milà, Sagrada Família, Parc Güell, i poc més. Però hi ha molta més arquitectura modernista interessant a Catalunya. Avui, concretament, ens n'anirem fins a Terrassa per veure un edifici molt especial, que segons el miris pot semblar fins a una nau espacial! La història de la Masia Freixa A Terrassa, al barri de Ca n'Aurell , al terreny i els antics jardins que avui s'han transformat en el parc de Sant Jordi, es va aixecar el 1896 un edifici que havia de servir com a fàbrica de filatures . Tanmateix, la idea va durar poc: entre 1907 i 1914 es va encarregar la reforma completa de l'edifici a un arquitecte modernista anomenat Lluís Muncunill i Parellada . Aquest va transformar l'edifici en una residència familiar per a l'industrial tèxtil Josep Freixa . I el resultat va ser tan espectacular que l'edifici es va convertir en una de les joies incontestables del modernisme de Terrassa. La combinació de la seva sinuosa teulada amb voltes catalanes de maó pla amb els arcs catenaris inspirats en l'obra de Gaudí crea un cos principal de l'edifici que podria ser un escenari de ciència-ficció. Si t'abstreus del que hi ha al voltant, quan l'observes sents alguna cosa semblant a quan mires cap a dalt dins de la Sagrada Família, que si et diuen que estàs en un viatge interestel·lar cap a Alfa Centauri en una nau alienígena, t'ho creus. Masia Freixa - Enric CC BY-SA 4.0 L'obra es completa amb una bonica rotonda en el costat aquest, que facilita l'entrada de llum, i una torre octogonal en l'angle nord-est, amb un mirador des del qual gaudir de les vistes de la ciutat. Després d'haver servit com a habitatge, la Masía Freixa va allotjar durant molts anys el Conservatori Municipal de Música , fins que va ser desplaçat a un altre edifici de nova construcció. Actualment, en aquesta al·lucinant masia modernista està el Síndic Municipal de Greuges i l'Oficina de Turisme de l'ajuntament, així com la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya . A més, aquest any 2023 ha estat catalogada com monument històric i Bé Cultural d'Interès Nacional , el que deixa clar la seva importància i la seva bellesa. Una obra modernista que no pots deixar de visitar. Ja tens una altra excusa per anar de visita a Terrassa! Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 8 saat, 10 dakika

Pau Navarro (Llagostera, 2004), és un dels joves del Dakar , però ja amb molta experiència. El pilot català, juntament amb el copilot Jan Rosa, volen ser els referents d'aquesta edició del ral·li més dur del món després d'arribar a la cita com a subcampions del Mundial FIA de Rally-Raid (W2RC) a la categoria Challenger. A més, en 19a posició l'any passat al Dakar, va ser el vehicle espanyol més ben posicionat a la general de cotxes. La cita del 48è Dakar, del 3 al 17 de gener del 2026 a l'Aràbia Saudita. Pau Navarro (esquerra) i Jan Rosa (dreta), abans del Dakar 2026 / Foto: Montse Giralt Què esperes d'aquesta edició del Dakar? D'aquesta edició del Dakar crec que hi ha molts misteris com ja l'any passat. Ja serà el meu sisè Dakar, i cada any m'ho mirava i deia serà així i així. I ara hi vaig aquest any sabent que em cauran pals per tots costats i tocarà adaptar-se. Serà molt complicat. Sí que cada any està sent més difícil, això és cert, i que fa que sigui molt més divertit. La veritat és que sortirem a fondo des del dia 1 i el que vingui, si hi haurà moltes pedres, que el que es diu, s'haurà de racionar, i si n'hi ha menys podrem tirar més i ho farà més divertit també. Alguna novetat del vehicle que et faci ser més optimista i més positiu per aquest Dakar? El vehicle d'aquest Dakar més o menys serà el mateix de l'any passat. Hem fet algunes millores durant l'any, els amortidors portem els mateixos, però els hem millorat amb R53, i la veritat que no ha canviat molt, millores sí que hi ha, hi ha alguna cosa d' antilag o AIS, però no és un gran canvi. Però sí que sempre es millora, jo crec que els cotxes serem els mateixos a davant. A Challenger hi ha la marca Taurus, que estem quasi tots allà davant, i també aquest any han millorat molt els OT3, però serem gairebé les mateixes persones. Quines etapes haureu de tenir en compte si heu mirat i analitzat bé el recorregut? Crec que van dir les etapes 3 i 11, que seran les de navegació. Però la veritat que encara que et diguin aquestes i aquestes, mai t'ho esperes i acabes patint en aquell dia. La persona que ha fet el recorregut, el dia abans que tingui un somriure així divertit, que sap que demà hi haurà algun problema, doncs sabré que aquell dia anirem molta cura. Però jo sempre marco els dies de navegació perquè han millorat molt aquí a l'Aràbia, es pot fer de tot, i la navegació crec que és un punt que s'haurà de tenir en compte. Vaig amb el Jan Rosa (copilot), que ve de guanyar dos Dakar Classics, i aniré molt ben acompanyat. I entre els dos ens ho prendrem amb calma quan hi hagi punts navegació complicats i intentarem passar-ho ràpid. Arribes a aquest Dakar en la millor forma possible després del gran paper al Ral·li del Marroc i de la bona temporada? Sí, potser arribem en el millor moment. Jo crec que durant tot l'any m'he mantingut molt estable. Hem tingut alguns problemes que ens feien tirar enrere en la classificació, però sempre hem tingut el ritme d'estar davant, fins i tot al començament d'any al Dakar. A Marroc vam saber fer la carrera amb molta maduresa, sense posar-nos nerviosos quan el primer dia ens van treure 10 minuts, i saber recuperar-ho. I jo crec que vam trobar la fórmula que ens va funcionar. I sí que és veritat que ens dona molta confiança pel Dakar. Quin és l'objectiu d'aquest any? L'objectiu d'aquest any és guanyar. Portem l'any fent-ho molt bé, tenim l'equip per fer-ho, i la mentalitat. I tocarà sortir, sabem que és molt complicat. Per dir noms diversos hi ha Ignacio Casale, que ha guanyat tres Dakar... en Kevin Benavides, que també ho ha fet en la nostra categoria... i córrer entre ídols del Dakar, entre llegendes que són del Dakar, serà complicat, però jo crec que tenim les possibilitats de fer-ho. D'aquesta edició del Dakar crec que hi ha molts misteris com ja l'any passat Què no falla mai a la teva maleta per anar al Dakar? A la meva maleta sempre porto algun peluix, que no falla mai, de la parella o de la meva germana petita. Hi ha menjar que no podem dir que portem cap allà, però sí que cada esmorzar el gaudim amb un bon entrepà de 'carn de vedella'. I l'evolució del paper de la dona a un país com l'Aràbia Saudita? La veritat que amb això cada any ho parlem a casa. Jo vaig anar el 2020, el primer any, a veure el meu pare a córrer, i anàvem en un restaurant a menjar i la meva mare havia de menjar a fora, ens deien. I vam notar aquesta certa hostilitat a les dones. I sí que cada any veiem millores, ara sí que podem entrar a qualsevol lloc amb tot el grup de la família, però és veritat que els primers anys era complicat anar allà, i han anat millorant cada cop més. Crec que el primer cop que vam poder arribar a conduir també va ser el 2020 o així, que podien tenir el carnet, i ara veus més dones conduint que no pas homes. Crec que es van europeïtzant, es van normalitzant, no és una cosa que se'ls hagi de felicitar per fer-ho, és algo que hauria de ser normal. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 8 saat, 10 dakika

Israel ha fet un pas inèdit en la diplomàcia internacional reconeixent Somalilàndia com a “estat independent i sobirà” . La decisió, anunciada aquest divendres, situa l’estat hebreu com el primer país del món a oficialitzar aquest suport a l’antiga colònia britànica del nord-oest de Somàlia, una regió que fa més de tres dècades que opera com un estat de facto sense reconeixement internacional. La notícia arriba enmig de sospites creixents que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president nord-americà, Donald Trump, estarien valorant la possibilitat de reubicar-hi ciutadans de Gaza , una proposta que ha encès totes les alarmes en cercles diplomàtics i humanitaris. A principis d’aquest any, diversos mitjans van revelar que tant els Estats Units com Israel havien mantingut contactes amb representants de Somalilàndia per explorar la possibilitat de reassentar-hi palestins desplaçats forçosament per la guerra a Gaza . Malgrat que el ministre d’Afers Exteriors de Somalilàndia va negar categòricament aquestes informacions. “No hem rebut aquesta proposta i no hi ha converses amb ningú sobre els palestins”, va afirmar. Les filtracions van generar una onada de rebuig entre la població local , que veu amb recel qualsevol ingerència exterior que pugui alterar l’equilibri social i polític del territori. A Somalilàndia, el suport a la causa palestina forma part de la identitat col·lectiva . Segons recull Al Jazeera en un reportatge recent, molts habitants distingeixen entre l’acollida voluntària de refugiats i un trasllat imposat que consideren una violació flagrant dels drets dels palestins. Ahmed Dahir Saban , un professor de la ciutat de Hariirad, a la província fronterera d’Awdal, assegura que “no es pot forçar el poble de Palestina a abandonar la seva beneïda pàtria. El que estan fent els nord-americans i els israelians és neteja ètnica, i nosaltres, a Somalilàndia, no en volem formar part ”. Saban, com molts altres ciutadans, adverteix que una mesura com aquesta no només seria “immoral”, sinó que podria desencadenar violència per part de grups armats i desestabilitzar una regió que, tot i les mancances, ha mantingut una certa estabilitat. Rebuig en l’àmbit diplomàtic El ministre d’Afers Exteriors d’Egipte, Badr Abdelatty , va mantenir divendres una conversa telefònica amb els seus homòlegs de Somàlia, Turquia i Djibouti per abordar la qüestió del desplaçament de població palestina. Segons un comunicat oficial del Ministeri egipci, tots quatre governs van condemnar l’anunci d’Israel i van reiterar el seu rebuig categòric a qualsevol intent de desplaçar el poble palestí fora del seu territori. “Són plans que rebutgen inequívocament la gran majoria de les nacions del món, tant en la forma com en el fons” , va advertir el govern egipci. El Caire, a més, va insistir que aquests projectes contradiuen les resolucions internacionals i agreugen la tensió regional. A Palestina, el Ministeri d’Afers Exteriors també ha expressat una condemna ferma al reconeixement de Somalilàndia per part d’Israel. “Aquest reconeixement es considera part dels intents d’Israel, com a potència colonial que treballa per soscavar la pau i la seguretat internacionals, en particular la seguretat regional i àrab, que insisteix a amenaçar la regió ”, ha advertit en un comunicat. El mateix ministeri ha recordat que “Israel havia utilitzat anteriorment el nom Somalilàndia com a destinació per a la deportació de membres del nostre poble palestí, especialment de la Franja de Gaza ”, i ha afegit un advertiment contra “l’alineació de qualsevol persona amb aquestes propostes rebutjades”. Paral·lelament, Hamàs ha acusat el govern de Somalilàndia d’intentar obtenir “una falsa legitimitat” d’un estat que va qualificar d’“ocupant” i de “criminal de guerra”. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 8 saat, 10 dakika

En un periplo por Vietnam, Santiago Domínguez y su pareja, Carmen, pasaron por el Festival de las Flores de Da Lat, cuando la urbe se decora con millones de flores cortadas y plantas en macetas. Meses después, el obsequio de una anciana con la que se cruzaron en el evento le salvó la vida a su ficus: “¡Estaba lleno de hojas!”

• EL PAÍS
• 8 saat, 10 dakika

Pese al desafiante punto de partida, gestores y analistas prevén un buen año de Bolsa sostenido por crecientes beneficios empresariales, bajadas de tipos de la Fed y, con suerte, menos tensión geopolítica

• EL PAÍS
• 8 saat, 10 dakika

Els grans bars ho són per molts motius, però un que no pot fallar és la gent que hi és, perquè és la gent la que fa els bars . Amb això em refereixo tant als treballadors com als clients habituals, dues coses essencials en tots els grans bars. Els treballadors que fan gran un bar tenen la virtut de prestar-te una atenció que ni tu mateix saps que necessites. Estan pendents que estiguis bé, que tinguis de tot i fins i tot et suggereixen alguna cosa que pensen que et pot interessar, tal com faries tu amb el teu millor amic quan ve a visitar-te a casa i vols tractar-lo a l'altura de l'amistat que li tens. Perquè així et fan sentir en els grans bars, com si fossis el seu millor amic de visita i vulgui que et sentis com a la casa teva. A més, aquesta sensació de familiaritat amb un bar que sol donar-se pràcticament de manera automàtica en una primera visita ocorre gràcies a les persones que estan darrere de la barra encara que sigui la primera vegada que parles amb ells, probablement perquè tenen la virtut i la capacitat i posen l'esforç de connectar amb qui tenen davant amb les formes adequades que requereix encertar amb la lectura del personatge. Bar El Tomàs de Sarrià / Foto: Carlos Baglietto Això és el que fidelitza el client: perquè sents que en aquest bar estàs fora de perill i et sents bé, com a casa d'un amic que vol que et sentis com a la teva casa. I lamentablement això és justament el que s'està perdent una mica, sigui per la falta d'ofici, sigui perquè no importa que el client torni, sigui perquè ens estem tornant menys empàtics, sigui perquè creiem que al final el més important és el producte servit. I mai ho és tot, el producte servit. Als bars, com en tantes altres coses, el millor mai és només a l'interior dels plats i de les copes . De fet, en cocteleria sol dir-se que l'èxit d'un bar radica en el 70% que està fora de la copa. Jo aquesta proporció la veig una miqueta exagerada en aquesta tipologia de bar que serveix còctels, però crec que és plenament encertada en els bars on es pren i es beu una cosa més senzilla. Algunes d'aquestes coses que són a l'exterior dels plats són les persones que formen la parròquia dels bars amb la qual tens una certa afinitat, perquè sou aquí atrets per més o menys el mateix i que moltes vegades un coneix perquè els treballadors t'acaben presentant com farien en una festa a casa seva , o potser et presentes tu mateix perquè el teu amfitrió està barrejant begudes o emplenant un bol amb patates fregides o xerrant amb altres amics del bar que acaben d'arribar tal com en una festa. No en va es diu que aquest és el sector de l'hospitalitat. La parròquia, sens dubte, la filtra el mateix bar, que és la força que genera les afinitats electives al seu voltant La parròquia, sens dubte, la filtra el mateix bar, que és la força que genera les afinitats electives al seu voltant, que empeny uns cap a dins i a d’altres cap a fora, que fa que uns acabin la seva canya i marxin repel·lits per alguna cosa que no els encaixa o perquè ells no encaixen, o directament que passin de llarg i ni tan sols hi entrin, i que uns altres es quedin durant hores i tornin i repeteixin i portin a més amics perquè s'han sentit aquí com en un balneari de la vida en un moment de pur oci, de desconnexió de les obligacions i potser d'una connexió més forta amb un mateix, amb les seves circumstàncies, i amb les de la resta. Cada bar té el seu ecosistema format pels treballadors , els clients i allò de què s'alimenten, que tant poden ser les coses comestibles i bevibles com la nutrició social que els proporcioni aquell lloc a base de converses i música, potser. Bar Bodega Quimet & Quimet / Foto: Carlos Baglietto Crec que el bar és un espai de socialització que ens obre tant cap a nosaltres mateixos com cap als altres , encara que no els coneguem ni parlem amb ells. Penso que al bar es genera una dinàmica humana especial perquè es comparteix menjar i beguda sota un mateix sostre i tothom està fent la mateixa activitat en el mateix moment en una sort de comunió anònima. És fàcil sentir-se un més o esborrar-se entre tots els que estan en el bar com un peix en un banc de peixos o un ocell en una murmuració gegantesca. Anar al bar, el gaudi amb el menjar i la beguda i amb la conversa pròpia o aliena, ens retorna al pla analògic en un món digitalitzat, al terrenal en un món d'algorismes i al lent del servei humà, del ritme humà, del preparar menjars i begudes enfront del frenesí del clic i de l'instantani. Els bars són, sense cap dubte, més necessaris que mai perquè així com als temples han connectat amb la divinitat, als bars l'humà connecta amb l'humà i això és justament una necessitat fonamental en les nostres vides, és el que tots necessitem. Fragment de la ponència 'No estar a un bar' del I Congrés d’Antropologia Gastronòmica, Barcelona, 4 de desembre de 2025 Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 8 saat, 10 dakika

Sube el 78% en 2025 y los analistas destacan sus perspectivas de crecimiento y el atractivo del dividendo más allá del pago por la venta de TSB

• EL PAÍS
• 8 saat, 10 dakika

Durant segles, el miso va ser un aliment quotidià al Japó , una pasta humil elaborada a partir de soia fermentada, sal i koji que es diluïa en aigua calenta per donar lloc a un brou reconfortant que va acompanyar generacions senceres, inclosos els samurais. Amb el pas del temps i l'augment de la producció de soia a partir del segle XIV , el miso va deixar de ser un aliment reservat a certes classes i es va integrar de ple en la dieta popular japonesa , multiplicant variants, usos i receptes. Avui, molts segles després, aquest mateix ingredient tradicional ha fet un salt inesperat: del brou i els guisats salats a l' alta rebosteria contemporània , on especialment el miso blanc o shiro miso s'ha convertit en un aliat clau per aportar umami, equilibri i profunditat de sabor a postres que busquen anar més enllà de la simple dolçor. Miso blanc: per què cada cop més xefs l'utilitzen en rebosteria El miso blanc és la versió més suau i delicada d'aquesta pasta fermentada. Elaborat normalment amb arròs i soja , i amb un temps de fermentació més curt que altres misos, presenta un sabor lleugerament dolç, salí i rodó, perfecte per integrar-se en elaboracions dolces sense imposar-se. Pronunciat “misso”, aquest ingredient porta anys viatjant per cuines de tot el món i ha seduït xefs que l'utilitzen tant en plats salats icònics com en creacions dolces sorprenents , on actua com un potenciador natural del sabor . Miso, molt utilitzat en dolços / Foto: Unsplash En rebosteria, l'atractiu del miso blanc rau en la seva capacitat per equilibrar el sucre . No endolceix, però fa que el dolç resulti més net, més complex i menys embafador. Per això cada cop apareix més en pans de pessic esponjosos, pastissos de formatge, cremes, gelats o glassejats , on una petita quantitat n'hi ha prou per transformar el conjunt. El seu caràcter fermentat afegeix matisos profunds que recorden a fruits secs , caramel torrat o mantega avellanada, especialment quan es combina amb xocolata, vainilla, lactis o fruites de pinyol . Miso blanc / Foto: Unsplash Molts xefs coincideixen que el miso funciona en les postres com la sal en la cuina salada: realça, ordena i amplifica sabors . En masses, a més, millora la textura i aporta una sensació més rodona en boca. En cremes i salses, ajuda a crear capes de sabor sense necessitat d'afegir més sucre. Fins i tot en petites dosis, la seva presència es percep com un "quelcom més" difícil d'identificar, però clarament addictiu. En rebosteria, l'atractiu del miso blanc rau en la seva capacitat per equilibrar el sucre Aquesta tendència no es limita a l'alta cuina. Cada cop és més habitual trobar el miso blanc en pastisseria quotidiana , des de pancakes amb caramel de miso , fins a crumbles, cookies o toppings per a gelats. El seu ús és senzill i versàtil, i encaixa perfectament amb una cuina actual que busca menys dolçor extrema i més complexitat . En aquest camí, el miso blanc s'ha guanyat un lloc propi: discret, elegant i capaç de demostrar que l'umami també pot ser dolç. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 8 saat, 10 dakika

Escribieron libros de ensayo, participaron en el debate, influyeron en la conversación. Son algunas de las mentes que iluminaron con sus ideas el año que se va

• EL PAÍS
• 8 saat, 10 dakika