Els Nadals, les festes i els rituals del solstici

Els Nadals, les festes i els rituals del solstici

No ens acabem el Nadal. M’he posat a fer la llista de les celebracions i, un cop més, m’he col·lapsat. Suporto amb silenci les mirades acusadores cada cop que intento fer broma sobre la quantitat de dies de convivència armada amb família i amics. “No et fa il·lusió Nadal?” és la frase més temuda. Quan arribo aquí, sé que he de canviar d’actitud i tornar a posar bona cara. Com a mínim, deixar de rondinar activament. Però convindreu amb mi que és un no parar. Avui és dijous 25. A partir de demà, quan tècnicament ja s’ha acabat Nadal , de fet, comença el ball . I a Catalunya ho fem sense miraments. “Sant tornem-hi” just l’endemà celebrant Sant Esteve ! Protomàrtir! Per si no ho sabíeu, sant Esteve és el primer màrtir de l’Església catòlica. Només als catalans, victimistes i iconoclastes, se’ns acut celebrar, després dels dos primers dies d’ingesta irrespectuosa, un tercer dia de martirologi , on amb les restes del menjar dels dos primers, fem els canelons per acabar amb la primera part dels tiberis pròpiament nadalencs. Alguns pesats com jo en farem més o menys broma, però acabarem gaudint com ningú d’aquests dies inefables, càlids i joiosos Qualsevol podria acceptar que entre la nit de Nadal , el dia de Nadal i Sant Esteve ja hem conviscut amb prou intensitat, i amb sort sobreviscut, al contuberni familiar. Recordeu, i cal tenir-ho present, que si teniu germans o germanes casades, sou també cunyats o cunyades. I ells no tenen la culpa que el vostre estat anímic inundi els finals de festa d’acudits indigestos. Perquè, no ho oblidem, superats el tió, el Pare Noel i els amics invisibles , la festa farcida de regals tot just acaba de començar. Precedits per l’enèsim desànim de la Grossa sense premi major i pels sorollosos dinars d’empresa, encarem el Cap d’Any després de superar el dia 28 , que hauria de ser rebatejat com “el dia de les fake news” , en lloc del “dia dels Innocents”. Abans les notícies falses les deixàvem existir només un dia: el 28. Ara podríem fer al revés i dedicar el 28 a notícies verdaderes, perquè molt sovint ja no sabem què pensar de tot plegat. Si no hem triat evadir-nos a una pista d’esquí, a un paradís tropical, o a un safari, ens tocarà celebrar, just una setmana després de Nadal, el Cap d’Any . Aquí també disposarem segurament d’un reguitzell de tres àpats: el dinar del dia 31 per acomiadar l’any, la intensa nit del 31 per brindar amb el raïm , tradició també molt del sud dels Pirineus, per finalment acollir el nou any, per descomptat, amb un dinar el dia 1. Aquestes dates prioritzarem de nou els amics que, per cansament, permetran sortosament pocs excessos. I com que no hi ha dos sense tres, pocs dies després tornarem a reunir-nos tots ! Per la nit de Reis amb els refrigeris nocturns inesperats, o pels esmorzars amb xocolata i els dinars de Reis amb tortell . Les cases amb nens viuran els nervis, la il·lusió i el cansament de la canalla davant la màgia dels Reis. I les cases sense nens podran aprofitar per anar al cinema o al teatre , com diu alguna tradició no escrita. Bona gent, tot plegat ho anem repetint any darrere any, perquè ho enyorem. Sí. Sigueu sincers: ho necessitem. Volem repetir el ritual del solstici. És ancestral. Us recordo que, de fet, el que celebrem se’n diu culturalment la festa de l’hivern . Sabem que a partir del 21 de desembre, a l’hemisferi nord el dia començarà a allargar-se i anirem tenint cada cop més llum. Potser perquè és la festa del retorn de la llum, la tradició cristiana va voler fer néixer Jesús en aquestes dates. Li podem donar un significat de tornar a començar , de sortir de la nit , d’ anar cap a la llum . Podem sospitar que el cicle de la vida imposat per les lleis del cel, que ara sabem de cert com funcionen, ens permet assegurar que, religiosament, el dia s’anirà allargant. Que vindran la primavera i l’estiu. Que passaran els dies i després del solstici d’estiu, just al bell mig d’aquest any solar, tornaran la tardor i l’hivern. Curiosament, per aquestes dates els homes i dones volem fer festa grossa , i de llarga durada, amb amics i família per celebrar-ho. Alguns pesats com jo en farem més o menys broma, però acabarem gaudint com ningú d’aquests dies inefables, càlids i joiosos. I ens sentirem acollits com sempre i com mai per la mirada d’un Déu fet home. Un Déu que, com la llum, reneix eternament. Un Déu que ens porta cada any l’esperança necessària per fer que la festa de Nadal estigui present una mica cada dia en el cicle de la llum i de la vida que torna sempre a començar.

Una neomarisqueria de bon producte a tocar de Plaça Catalunya

Una neomarisqueria de bon producte a tocar de Plaça Catalunya

Tradicionalment, les marisqueries eren restaurants on es trobava bon producte del mar que es cuinava amb un receptari curt que sempre era el mateix: mariscos a l’allet o al toc de bitxo, pil-pils variats i poca cosa més. Però al restaurant Batea , recomanat per la Guia Michelin, li han donat una volta i han trobat noves maneres de seguir menjat un producte de gran qualitat a un preu molt raonable . Ells diuen que són “una marisqueria bistró a mig camí entre l’Atlàntic i el Mediterrani”. I ells són Marta Morales , a sala, i els cuiners Carles Ramon i Manuel Núñez , que també són l’ànima del restaurant germà de carrer Aribau, el Besta. Les arrels gallegues dels uns i les catalanes de l’altre connecten a taula amb execucions curades i plats ben treballats que em conviden a tastar un dimarts de desembre. Les ostres amanides donen el tret de sortida. La seva mariscada freda ja és una icona el restaurant. Arriba en una torre de tres pisos i consisteix en un carneiro amb escuma de blat de moro i pipes de carabasses, un longueirón amb piparra i chicharrón i bou de mar amb flor de carabassó i botarga Croqueta de bacallà i xoriço del restaurant Batea. / Foto: Rosa Molinero Trias Les ostres amanides donen el tret de sortida. La seva mariscada freda ja és una icona el restaurant. Arriba en una torre de tres pisos i consisteix en un carneiro amb escuma de blat de moro i pipes de carabasses, un longueirón amb piparra i chicharrón i bou de mar amb flor de carabassó i botarga. La croqueta de bacallà , per la seva banda, va condimentada amb l’aroma del xoriço gallec i coronada per un tartar de gamba molt suau, en un mar i muntanya atlàntic. Una recepta del Pacífic també s’hi cola: el ceviche de peix, aquell dia, de serviola. Però el menú torna a virar a cap a casa amb les cloïsses gallegues amb aigua de Lourdes, una salsa delicada, normalment a base d’oli, vi blanc, llimona, all i bitxo, que acompanya sense enmascarar el gust fi del marisc. Una recepta del Pacífic també s’hi cola: el ceviche de peix, aquell dia, de serviola. Però el menú torna a virar a cap a casa amb les cloïsses gallegues amb aigua de Lourdes, una salsa delicada, normalment a base d’oli, vi blanc, llimona, all i bitxo, que acompanya sense enmascarar el gust fi del marisc. Ceviche de serviola del restaurant Batea. / Foto: Rosa Molinero Trias Remata la feina una pota de pop amb escuma de xoriço i chimichurri. Per beure, paguem un Campo das Probas 2015 de Quinta da Muradella, un vi singular que forma part de l’àmplia oferta de vins gallecs i catalans de Batea Els bolets , de temporada, fan acte de presència en un plat molt golafre de pasta fresca similar als maltaglatti , bledes, un vel de papada i ou . Remata la feina una pota de pop amb escuma de xoriço i chimichurri. Per beure, paguem un Campo das Probas 2015 de Quinta da Muradella, un vi singular que forma part de l’àmplia oferta de vins gallecs i catalans de Batea. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

Des de quan posem el pessebre de Nadal a casa?

Des de quan posem el pessebre de Nadal a casa?

Barcelona, dia de Santa Llúcia del 1788. Fa 237 anys. Rafael d’Amat i de Cortada , baró de Maldà i autor de Calaix de sastre , el dietari més ric de la vida quotidiana de la Barcelona a cavall dels segles XVIII i XIX, deixava escrit que, com cada any, s’havia obert al públic el "memorable i antic pessebre" del convent —posteriorment desaparegut el 1835— de Santa Madrona, a la rambla dels Caputxins. Aquell document no és el testimoni més antic de l’existència d’aquest element nadalenc a Catalunya. Però sí que és una referència important: el baró de Maldà, en la seva anotació, reveladorament l’anomena "antic".  Llavors, des de quan posem el pessebre de Nadal? I, sobretot, des de quan aquest element transcendeix l’esfera pública i penetra a les llars? Representació de Francesc d'Assís / Font: Cova de Sant Benet. Subiaco (Itàlia) Quin és l’origen remot del pessebre? El primer pessebre de la història va ser una escenificació vivent del naixement de Jesús . Va ser l’any 1223, fa més de vuit segles, a Greccio, una petita vila a cent quilòmetres al nord de Roma (llavors territori del Patrimonium de Sant Pere o Estats Pontificis). I el seu promotor va ser el monjo Giovanni di Pietro Bernardone, més conegut com a Francesc d’Assís . Posteriorment, aquesta manifestació nadalenca s’expandiria, sempre a través dels franciscans , i es tenen notícies que a principis del segle XVI i al convent franciscà dels Cordeliers de París —posteriorment desaparegut el 1795—, es creaven vistosos pessebres nadalencs que tenien una gran acceptació popular. Però amb una diferència substancial: es pretenia crear i exposar una escenificació permanent i les figures passen de vivents a inanimades . Retrat del baró de Maldà / Font: Museu de Badalona El pas intermedi fins a arribar a Catalunya La transformació de les figures (d'humanes a inanimades) és un salt importantíssim en la història del pessebre, perquè impulsa l’aparició d’una producció artística que contribuiria a l'expansió definitiva d’aquesta manifestació nadalenca . Durant els segles XVI i XVII, sorgirien obradors a la Provença, Nàpols i Sicília que elaborarien figures de talla humana —fabricades amb guix o amb fusta— i que subministrarien als convents franciscans de l’orbe catòlic. Coincidint amb aquesta primera expansió, ja tenim el primer testimoni de la presència d’un pessebre a Catalunya: dos segles abans de la notícia de Maldà, les fonts documentals descriuen l’exposició periòdica, cada Nadal, d’un pessebre a la catedral de Barcelona, amb figures que combinaven el guix i l’orfebreria (segle XVI) . Representació del mercat del Portal Nou de Barcelona (1806) / Font: Institut Cartogràfic de Catalunya Del pessebre públic al domèstic Quan Maldà descriu el pessebre dels caputxins de la Rambla (1788), també deixa constància d’un fet que apunta un segon salt: el que projecta el pessebre cap a l’àmbit domèstic. El baró revela que, a finals del segle XVIII, els palaus urbans de les famílies oligàrquiques barcelonines, seguint la moda de les cases nobiliàries de les ostentoses i barroques nobleses de Nàpols i Palerm, ja creaven pessebres, que exposaven, exclusivament, per als seus cercles socials . El baró de Maldà descriu, per exemple, el pessebre privat del palau dels Dalmases, al carrer de Montcada. I les causes que ho explicarien –malgrat que el baró no les esmenta— podrien ser diverses, com la llarga relació històrica entre Nàpols, Palerm i Barcelona , o l’arrelada tradició franciscana a ambdues bandes de la Mediterrània occidental . Plànol del convent dels Caputxins de la Rambla, en el moment del seu enderroc (1835) / Font: Universitat Autònoma de Barcelona Dels palaus de les oligarquies a les cases populars Maldà ja no va ser a temps de veure i documentar el tercer i definitiu salt del pessebre . El baró va morir el 1819 i, poc després —durant les dècades centrals del segle XIX—, es produiria un fenomen que expandiria el pessebre al conjunt de cases de la societat de l’època: apareixen les figuretes de guix, de talla petita i que es venien a les parades d’artesans dels mercats de Nadal del país (el de Santa Llúcia, de Barcelona, n'és un dels primers). No se sap si aquestes figuretes apareixen per a satisfer una demanda o si la seva aparició impulsa el fenomen. Però el que sí que se sap és que aquesta innovació permetria replicar a escala els "memorables" pessebres dels caputxins de la Rambla o els de les cases de l’oligarquia urbana, i reproduir —fins i tot amb tota la riquesa de composició— el model a m oltíssimes cases humils de la ciutat i del país . Representació del convent dels Cordeliers de París, poc abans del seu enderroc (1734) / Font: Biblioteca Nacional de França El caganer La figura del caganer és la més singular del pessebre català. S’ha debatut molt en relació amb el seu origen. Se l’ha relacionada amb una pretesa tradició escatològica dels catalans (no oblidem que els catalans som els creadors del prefix "em cago en..." que anticipa la blasfèmia, i que els castellans incorporarien al seu llenguatge). Però, actualment, la majoria dels antropòlegs consideren que, en realitat, és un testimoni de la religió ancestral de les societats antigues del nostre territori, que transcendeix l’evangelització i es "cola" a l’escenografia cristiana que representa el naixement de Jesús . Segons la investigació antropològica moderna, el caganer, amb la seva acció, adoba la terra per a un pròxim cicle natural, i simbolitza l’aliment que els homes i les dones ofereixen a la Mare Terra, la deessa de la vida i de la fertilitat.

Dos anys sense complir l'acord sobre Cal Macià: "Hi ha connivència del Govern per deixar-la caure"

Dos anys sense complir l'acord sobre Cal Macià: "Hi ha connivència del Govern per deixar-la caure"

Ningú no sap quant de temps més aguantarà en peu la Casa Vallmanya, la masia d'Alcarràs (Segrià) de la família d'Eugènia Lamarca, esposa de Francesc Macià, on el president va passar llargues temporades i que va arribar a servir com a segona seu de la Generalitat. Li falta mitja teulada, i pluges com les d'aquest desembre fan que augmenti el risc d'ensorrament. Malgrat el perill que suposa tant per a les persones com per al patrimoni, ningú no hi ha fet les actuacions mínimes per evitar que avanci la degradació. I això que el 2023 es va signar un acord a tres bandes entre la Generalitat, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Alcarràs per comprar i restaurar l'espai, però des d'aleshores no s'ha fet res. És per això que, com cada Nadal —coincidint amb l'aniversari de la mort del president, enguany el 93è— des de del 2017, aquest 25 de desembre hi torna a haver una nova protesta de la plataforma Salvem Casa Vallmanya, després de dos anys sense complir l'acord sobre Cal Macià . En conversa amb ElNacional.cat , el portaveu de la plataforma, Ferran Dalmau, té ben clar que " hi ha connivència del Govern per deixar-la caure ". Aquell acord implicava que la Generalitat i la Diputació de Lleida donarien 920.000 euros a l'Ajuntament d'Alcarràs, dels quals 120.000 s'haurien d'invertir en la compra de la finca —i la resta, en la restauració. Tanmateix, l'amo en va doblar el preu i la compra ha quedat encallada de manera indefinida, sense que cap de les administracions implicades hagi fet res. I això que, segons Dalmau, "240.000 euros continua sent una xifra irrisòria". Però el problema ja no és només la compra, sinó que no s'han fet les actuacions d'urgència necessàries: entre altres qüestions, apuntalar l'edifici i col·locar una coberta impermeable. El consistori va enviar a finals del 2024 un requeriment al propietari, un ramader d'Almacelles, perquè actués en un termini de dues setmanes. Un any després, ni l'amo s'ha mogut ni l'ajuntament ha fet complir l'ordre . I això que el govern municipal tenia la possibilitat de fer les actuacions subsidiàries i després passar la factura, però res. Tips de mentides i enganys? Tips de veure com ensorren el nostre patrimoni històric i nacional? Tot a punt pel dia 25, ens veiem a les 10 h a Vallmanya (Alcarràs) pic.twitter.com/U3n2XUEW7M — #SalvemCasaVallmanya (@SalvemCalMacia) December 21, 2025 Moltes paraules i poques accions Fa un any, l'alcalde era Gerard Companys, de Junts. En virtut d'un acord amb ERC, el juny d'enguany hi ha hagut relleu a la batllia i el càrrec ha passat al republicà Jordi Castany. " Fa dos anys, el Jordi Castany es manifestava a la casa. Ara, ha comprat la posició de Junts ", lamenta el portaveu de Salvem Cal Macià, en referència a l'immobilisme del govern municipal —sigui quin sigui el seu color polític. Malgrat tot, ara hi havia una nova oportunitat : el Departament de Cultura va declarar l'espai com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el juliol (després d'uns tràmits que es van allargar des de principis d'any) i, per tant, adquiria les competències que fins ara tenia l'ajuntament —que ja feia temps que l'havia declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). En la nota de premsa, Cultura reconeixia que la Casa Vallmanya és "un dels pocs exemples de casa pairal a la comarca del Segrià" i que el seu valor patrimonial "recau en ser el lloc on es van prendre decisions polítiques transcendentals per a la història contemporània de Catalunya, com el complot de Prats de Molló, o la fundació del partit Estat Català". "En època de la Generalitat republicana, la Casa Vallmanya va esdevenir un lloc institucional, com si fos una segona residència del Palau de la Generalitat. (...) Es considera un espai fonamental de memòria del primer president de la Generalitat de l’època moderna. Un símbol de la recuperació de la identitat catalana i una referència històrica per a les generacions futures del país. Un element icònic i de reconeixement de la figura de Francesc Macià", concloïa el text. Malauradament, moltes paraules i poques accions . El dia de Nadal, a les 10 h, ens trobarem a Cal Macià-Casa Vallmanya x denunciar que Alcarràs s'està perpetrant un patrimonicidi calculat i silent, amb el coneixement i encobriment del @govern i @AjAlcarras . No venç el temps, venç la voluntat. No hi faltis! #SalvemCasaVallmanya pic.twitter.com/2OQ0dSMXfP — #SalvemCasaVallmanya (@SalvemCalMacia) December 18, 2025 Ajuntament i Govern, sense pla B Va ser a l'agost quan vam llegir que Cultura tenia intenció de presentar un nou requeriment a la propietat perquè actués, i suposadament el van acabar presentant. Així ho va confirmar el departament als membres de Salvem Cal Macià, però no van oferir més detalls. Ni quan es va enviar, ni quins terminis plantejava, ni quines accions es contemplaven en cas d'incompliment, ni si es farien les actuacions necessàries i després es passaria la factura... La realitat, ara com ara, és que encara no s'hi ha fet res i "l'estat de la casa és el mateix, però pitjor" . En la data de publicació d'aquest article, Cultura no ha respost a les preguntes d'aquest mitjà sobre cap d'aquestes qüestions. "Quin és el pla?", es pregunta Dalmau, sobre els següents passos a seguir per part de les administracions. I ell mateix es respon: " No hi ha pla B, no hi ha concreció ". Fa "dos o tres mesos" que no es reuneixen amb el departament i no tenen cap novetat, tan sols saben que el nou requeriment és inútil: " Només serveix per dir que han fet alguna cosa, però la realitat és que no hi ha voluntat política ". El cas és que "amb el BCIL ja existien les eines, i ara el BCIN dona la capacitat a la Generalitat, però les eines són les mateixes", de manera que "no calia fer un segon requeriment", sinó que amb fer complir el primer ja n'hi havia prou. Però des de la plataforma asseguren que no es fa complir per mor de la "connivència" tant del Govern com del consistori amb la propietat per deixar caure la casa. ? El 25 de desembre, dia de Nadal i 92è aniversari de la mort del president Macià, a les 10 h, i per 6è (!) any consecutiu, ens trobarem a Vallmanya per denunciar la connivència de l’ @ajAlcarras i @cultura_cat amb el procés d'ensorrament del nostre patrimoni històric i nacional. pic.twitter.com/PuRADjChFZ — #SalvemCasaVallmanya (@SalvemCalMacia) December 16, 2025 Preparats per anar als jutjats El canvi en les exigències de la plataforma és bastant revelador: fins a l'any passat, la seva prioritat era l'expropiació de la finca, o com a mínim l'inici del procés d'expropiació com a mesura de pressió; ara, l'únic que demanen és una "actuació primera", de mínims. És a dir, consideren que l'expropiació continua sent "el millor camí", però també és veritat que a Salvem Cal Macià estan en "fase de negació" i ja no saben què pensar de les administracions implicades. "Quina milonga ens poden explicar? Els hauria de fer vergonya (...) La cura pel patrimoni en aquest país és molt escassa. En un país normal, el llegat de Macià estaria museïtzat", expressa Dalmau, que també fa autocrítica: "Vam ser massa crèduls en creure'ns un acord sense signar cap paper". Davant la inacció de les autoritats, la plataforma admet que té "estudiada la via legal" i que el cor els demana portar els responsables implicats davant la justícia , però encara no tenen clar quan fer-ho. "Estem en l'impàs de si el moment és ara o quan la casa ja hagi caigut", apunta. Al cap i a la fi, saben que una denúncia "no farà que se salvi la casa", sinó que "la voluntat política és l'únic que la salvarà" . Imatge principal: Fotografia publicada per la plataforma Salvem Cal Macià des de l'interior de la Casa Vallmanya el 15 de desembre, deu dies abans del 93è aniversari del president. S'hi veu com part de la teulada s'ha ensorrat i, per tant, la pluja ja no té cap obstacle per accelerar el procés de degradació. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

Las nuevas parejas de famosos de 2025: las que nadie vio venir, las que se han hecho oficiales y las que no aguantaron ni el año

Las nuevas parejas de famosos de 2025: las que nadie vio venir, las que se han hecho oficiales y las que no aguantaron ni el año

Ha habido ‘celebrities’ que jugaron al despiste hasta que se rindieron, como Monica Barbaro y Andrew Garfield; otras que prefirieron anunciar su amor al mundo en sus redes sociales, como Tiger Woods y Vanessa Trump, e incluso quienes empezaron un romance que acabó antes de llegar a 2026, como el de Pamela Anderson y Liam Neeson