A l'esquerra de Sánchez, un Vietnam

Pedro Sánchez es troba en el seu momentum just quan al front d'esquerres més li cal el seu. Sense la disrupció de l'agenda judicial i la dreta enredada en els seus pactes, domina l'espai polític, el dialèctic i l'electoral de l'esquerra. Va saber aprofitar la conjuntura i avançar-se amb un posicionament contra la guerra de l'Iran que, tot i amb matisos, ja és dominant a Europa i a fora d'ella. El resultat del 30% de vot a Castella i Lleó amb la desaparició d'IU i Podemos li ha donat un respir, tot i no sent representatiu de la foto nacional i encara que allà per on passen les urnes no hi siguin alternativa de govern. Però aquest és el context en què Gabriel Rufián, Irene Montero, Yolanda Díaz i Antonio Maillo han de fer-se lloc . D'aquí a dos mesos n'hauria d'estar resolt el lideratge i el format, però no hi ha símptomes que el front d'unitat agafi cos. Als trets de sortida de finals de febrer hi arriba el de Rufián-Montero d'aquest cap de setmana. Fins i tot amb la retirada de Yolanda Díaz, Podemos pretén construir l'espai d'unitat des de la humiliació a Sumar La principal fortalesa és l'espai natural de l'aliança electoral. Les últimes referències són el 12-13% del 2019 amb Podemos, IU i les confluències i el 12,3% de Movimiento Sumar el 2023. Un percentatge molt similar però menor en escons —35 davant dels 31—, per com es va distribuir el vot territorialment. La resta són debilitats i s'acumulen. Yolanda Díaz va salvar la roba de la primera coalició en la seva transició a la segona. Però el sagnat de Magariños —el Vistalegre de Pablo Iglesias— i el fratricidi de Podemos des del Grup Mixt els han portat fins aquí en aquestes condicions. Fins i tot amb la retirada de Yolanda Díaz, Podemos pretén construir l'espai d'unitat des de la humiliació a Sumar. Irene Montero, en el seu vídeo penjat a X, hi assenyala que li “encantaria fer equip”. No va parlar de Sumar, IU, Comuns o Más Madrid, els quatre partits de la coalició, presents al Consell de Ministres, que ja van llançar la seva aliança per a les generals el passat 21 de febrer. Assenyalar Rufián i no a la resta és una declaració d'intencions. O de guerra. I no aporta claredat a la pregunta fonamental: què farà Podemos? Els morats estarien còmodes al bloc plurinacional d'ERC, Bildu i BNG . Però aquest bloc no existeix i els seus líders orgànics l'han descartat. Potser Montero necessita una pista d'aterratge al bloc després dels resultats autonòmics, però els missatges a les xarxes de Pablo Echenique contra Sumar van en la direcció contrària. Gairebé tot és a IU i els nacionalistes. No hi ha més força orgànica que la del partit històric amb el seu dipòsit més gran a Andalusia. Al voltant hi ha massa focs d'artifici i el bloc ERC-Bildu-BNG no hi té encaix electoral. La via Rufián amb el suport del PSOE, l'excel per províncies que amplifiqui la representació —totes les de quatre escons, per exemple— és independent de la papereta que necessiten els electorals per saber a qui voten. A Podemos no són del tot conscients de la seva pèrdua de força electoral i són la mínima expressió en parlaments autonòmics i al Congrés. IU té l'estructura orgànica però no té líders destacables que puguin marcar el camí a la resta. I hi ha molta eliminació i pocs noms atractius. Antonio Maillo (IU) ja s'ha descartat, igual que Pablo Bustunduy (Sumar). Más Madrid té la Mónica García, enfrontada a Podemos. I els Comuns, descartats per crear el front estatal. El somni de Podemos passava per la venjança dolça de matar Díaz i col·locar-hi Montero . Aquesta conjuntura és avui tan tòxica que —fins i tot si es produeix— no tindria el suport de l'aliança d'esquerres. Però fins i tot sense líder, Sumar no cedirà. La batalla i la seva escenificació amb el decret de lloguers va tenir un primer round al Consell de Ministres i el segon amb la crida a la mobilització ciutadana. No sortirà. Junts no es mourà. I és possible que tingui un cert desgast la constatació que el soci minoritari no té capacitat d'aprovar les seves mesures. Però també ha aconseguit treure el cap i, en aquest moment de presa de posicions dins del govern espanyol i fora, els va bé. Junts no aprovarà el Reial decret de Sumar. La crida a la mobilització ciutadana pels lloguers és el segon round de Yolanda Díaz per marcar agenda.

Go to News Site