El coet de Noè

Ahir, com cada diumenge, vaig mirar una pel·lícula escarxofada al sofà. Va tocar el torn a Noè ( Noah , en la versió original), una pel·lícula fantàstica (en tots els sentits) de l’any 2014, dirigida per Darren Aronofsky (un director que li agrada explorar els límits psicològics de l’ésser humà) i protagonitzada per uns esplèndids Russell Crowe, Jennifer Connelly, Emma Watson i Anthony Hopkins, entre d’altres. Noè és una adaptació èpica i molt lliure del relat bíblic del diluvi ( Gn 6-9 ): Noè (Russell Crowe) té visions divines que l’avisen que hi haurà un diluvi universal i que li ordenen que construeixi una arca per salvar un mascle i una femella de cada espècie (avui, amb tot el tema de l’antibinarisme, s’hauria tornat boig per trobar-los) i que posi fi a l’existència de la humanitat , que des del pecat d’Adam i Eva, al jardí de l’Edèn, i del seu fill Caín (que va matar el seu germà Abel) ha anat de mal en pitjor. Com m’ha passat amb totes les pel·lícules que he vist d’aquest director ( Requiem for a Dream , per exemple), em va remoure per dins i em va deixar pensativa; i, en aquest cas, fins i tot em va fer venir ganes de llegir-me la Bíblia de cap a cap (fa anys que busco temps per fer-ho). Em va deixar pensativa, sobretot, perquè hi vaig veure paral·lelismes molt evidents amb el moment actual . Els humans, com a Noè , continuem matant-nos els uns als altres per avarícia, per por, per narcisisme…; d’excuses no ens en falten. Tot i viure en l’època de la història en què alguns (no tots, ni de bon tros) hem tingut més comoditats —gràcies a un capitalisme ferotge que trinxa tot el que calgui perquè una minoria continuï ingressant a final de mes quantitats desorbitades de diners—, no hem millorat. El món es divideix en tres grups : els que tenen el privilegi —gràcies a la seva perversitat i el seu narcisisme— de ser els amos del món; els que tenen el privilegi de formar part de la societat del benestar, i els pobres desgraciats que els ha tocat (sobre)viure miserablement perquè els dos primers grups puguin existir. Diria que tothom ja sap qui és qui en aquest món i quins territoris són els abocadors del món tot i tenir terres rares (tan necessàries per a la tecnologia que estem implantant arreu del planeta i que tant estan enriquint als del primer grup) i prou recursos per tirar endavant (si els ho permetessin). Em sembla que els miserables no són pas els del tercer grup. Ara no construïm arques (per salvar el que queda de bo al món), construïm coets perquè els amos del món se'n puguin anar a viure a un altre planeta quan aquest rebenti Canvia la forma (el context), però no el contingut. El resultat és el mateix: els humans es maten els uns als altres; això sí, alguns per raons més nobles que d’altres (com ha passat sempre). En Noè (el de la Bíblia) va construir una arca de fusta de xiprer per salvar els animals (víctimes innocents de la maldat de l’ésser humà) i els seus fills, la seva dona i les seves nores, tal com Déu li va indicar —una bona manera de fer net i començar de zero—, però la inclinació de l’home cap al mal no va desaparèixer —com molt bé sabem— i l’obra de Déu (matar gairebé tota la humanitat) no va servir per a res. Ara no construïm arques (per salvar el que queda de bo al món), construïm coets perquè els del primer grup (els amos del món) se'n puguin anar a viure a un altre planeta quan aquest rebenti (principalment gràcies a ells) i màquines per substituir els humans del primer i el segon grup , que es queixen perquè no arriben a final de mes o perquè estan desnodrits. Als del primer grup se’ls deu fer molt pesat haver d’aguantar tantes queixes quan podrien tenir tot de màquines amb rostres i pitreres a la carta que els diuen que sí a tot (o això es pensen; que no els surti el tret per la culata) i viure eternament en aquest somni humit de poder i d’immortalitat gràcies a la tecnologia. Veurem (o no) com acaba la cosa. No té gaire bona pinta tot plegat.

Go to News Site