Formació, vocació, vitalitat

Quan amb setze o desset anys vaig descobrir la literatura i de cop la vocació literària em va inundar i em va encendre -no sé com dir-ho d’una altra manera-, tota la meva vida va passar a girar, primer mentalment, després també quotidianament, al voltant de la meva feina, dels meus projectes, de les meves ambicions creatives. És una de les millors coses que m’han passat a la vida, descobrir tan aviat una vocació tan absorbent. Viure per una vocació fa que no t’avorreixis mai, que tot sigui significatiu, que no perdis (gaire) el temps fent coses que no t’interessen i que tot es revesteixi d’una intensitat particular. Tan sols una altra qüestió comparteix amb la vocació literària, des de fa poc més d’una dècada, la major part del meu espai mental i existencial: els fills.

Go to News Site