Quan menys t'ho esperis

Quants cops he sentit la típica frase, que és molt més difícil de posar en pràctica que de dir? Sobretot, quan vols tenir un fill i no arriba. Que estàs la meitat del mes portant-te bé i l’altra no. I el pitjor de tot és que és veritat . T’explico quantes vegades havia buscat per Google (no hi havia ChatGPT) si estava embarassada o no? Suposo que menys que les que es feien la prova de la granota. Quants dies abans que fos legítim em feia la prova? Potser soc obsessiva, o simplement és que tenia moltes ganes de quedar-me embarassada . La teoria és clara. No és el mateix esperar l’autobús dempeus blasfemant que estar asseguda contestant emails tranquil·lament o llegint un bon llibre al sol. El temps és com un xiclet. Un segon de patiment és etern i dues hores al llit quan t’acabes d’enamorar és un aperitiu . Diuen que aquests 2026 és el començament d’un cicle de deu anys. No sé, però ho espero. O no. Perquè, amb totes aquestes guerres, sembla que el món s’acabi mentre mirem tiktoks i ens anestesiem per no tenir tanta ansietat . Vaig mirant una altra vegada el mòbil per si m’han contestat d’aquesta proposta televisiva que et trencaria el calendari professional i domèstic. Doncs aquell projecte internacionalment mediàtic que sí que t’hauria canviat la vida no va poder ser perquè era un embaràs de risc i gairebé no et podies moure del llit. Al final tampoc va néixer aquell nadó. Sempre havia pensat que era perquè encara m’havia d’arribar una oportunitat més gran, però veig que ja no estic ni en els càstings nacionals . “Arribarà quan menys hi pensis, ja ho veuràs”. I hi tornes a pensar, en aquesta oportunitat, tan a prop i en prime time . És com dir que no pensis en un elefant blanc, que és la primera imatge que et ve. Igual que és impossible distreure’t quan estan operant el teu fill, també pots fer com si res quan estàs esperant una resposta important. Cap geperut no es veu el gep . Fa massa temps que espero la meva oportunitat en majúscules La vida és un joc de miralls que t’ajuden a veure les parts que no aconsegueixes veure de tu mateix. El fengshui diu que has de deixar sortir perquè entrin coses. Us explico quants cops ho he somiat? Vaig començar a TV3, fent una secció amb el Marc Giró, i mira on és. Vaig tenir la meva gran oportunitat al "Pop up xef" , però no va anar més enllà de la primera temporada. Així que fa massa temps que espero la meva oportunitat en majúscules . “No tinguis pressa; arribarà, i una de millor”. Però és que aquest 30 de juliol faig 45 anys, i encara que consideri que soc la nena dels vins, ja soc una senyora que fa molts anys que comunica a través dels mitjans, malgrat que de vegades encara no m’ho crec per la maleïda síndrome de la impostora. Quan ets Misses Wonderful i intentes ser positiva, tampoc va a millor, però almenys ets una mica més feliç degustant el que tens, més que no pas pensant en el que et resta. Cada dia falta un dia menys perquè arribi... Fins quan veus que abans no se't covi l’arròs has de canviar d’objectius! O no. M’agrada la metàfora que, malgrat que un avió tingui retard o hagi de fer una escala, sempre pot arribar a la seva destinació . Malgrat que no sigui en el timing esperat o desitjat a priori. Doncs això: encreuem els dits. A l’edat mitjana, es creia que el desig o la pregària eren més potents si dues persones encreuaven els dits juntes. Als primers segles del cristianisme, els fidels feien el signe de la creu amb els dits per demanar protecció, allunyar mals esperits, expressar la fe i la benedicció. De vegades, la vida és més sàvia que tu mateix. Diuen que Déu no tanca una porta sense obrir una finestra. I tot de frases com aquesta… Un consell poc filosòfic però pràctic. Al final, la resposta és NO. No passa res; és pitjor no saber-ho que acceptar-ho i centrar-te en el que sí que depèn de tu , com veure com encares aquesta primavera. Perquè l'augment d'hores de llum també se t’ha de notar en la mirada, no només en la pell. I de feina, fora de la pantalla en tens més que a dins.

Go to News Site