Los sondeos volvieron a ser útiles señalando el resultado, aunque fueron menos precisos de lo normal. El CIS estuvo bien en escaños. Pero sigue sesgado: volvió a sobreestimar a la izquierda

• EL PAÍS
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

La pretensión del presidente republicano de convertir la isla danesa en “parte de EE UU” es otro desprecio más al derecho internacional

• EL PAÍS
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

Viñeta del 24 de diciembre de 2025

• EL PAÍS
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

Viñeta del 24 de diciembre de 2025

• EL PAÍS
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

Los lectores y las lectoras escriben sobre el consumismo en estas fiestas, los feminicidios, el resultado de las elecciones extremeñas y el uso de antidepresivos

• EL PAÍS
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

"Si el feixisme i el comunisme només haguessin seduït imbècils i canalles, hauria estat més fàcil desfer-se'n" J.F. Revel Què els passa pel cap a tots els que estan disposats a repetir i donar per bo el marc irreal i tòxic exigit per Sánchez? Són ells els que preocupen, perquè del president del govern espanyol ningú amb dos dits de front pot esperar-ne ja res . Un tipus que després d'haver destrossat el seu partit un a un en tots els seus feus fins a haver-lo deixat amb la pell i l'os i que diu que això no l'amoïna, perquè creu que l'ajudarà a guanyar a ell les generals, es defineix a si mateix. O sigui que no insistirem sobre la insània de la seva fugida cap endavant. Assenyalarem els que li fan la gara-gara i li permeten destrossar un partit sistèmic, les esperances de tants i fins i tot un sistema democràtic imperfecte, com tots, però més vàlid que qualsevol altre que es posi al davant. Què els passa? Què els paralitza? Què els compensa del dany global que afecta tothom? Per això l'important ara és el desvetllament dels demòcrates lleials i l'assenyalament dels qui pretenen destrossar una democràcia en una Europa partida dins d'un segle convuls. Com pitjor no pot ser millor per a ningú. Fins i tot si hi ha forces que busquen independitzar-se de la democràcia espanyola, no és raonable pensar que els anirà millor si la democràcia espanyola muta en un altre règim, perquè arribi el que arribi en lloc seu no serà més bon patró. Els demòcrates lleials, en expressió del politòleg Juan Linz, són aquells que accepten que en democràcia es pot perdre o guanyar, però que continuen respectant el sistema fins i tot quan perden . No és una qüestió ideològica, sinó una categoria normativa i conductual. És segur que queden demòcrates lleials, fins i tot dins del maltractat PSOE, què fan que callen davant d'aquesta destrossa i aquesta follia? Molts amaguen el cap. És impensable que tot indici de vida intel·ligent hagi mort en un partit amb tanta tradició i tants quadres. Alguns t'ho confessen en la intimitat , com qui acudeix al rector cap al tard, i altres han decidit encastellar-se en els seus feus professionals —perquè hi ha molt bons professionals progressistes— i deixar que passi el tifó, si és possible sense que els mogui un pèl. Covards, em diran. Vostès mateixos. La cancel·lació i l'assetjament no agraden a tothom. Altres, els mal anomenats socis, estan esprement la vaca sense adonar-se que com la deixin magra i la contrareforma sigui la que sembla, aniran despatxats. No són demòcrates lleials, perquè si ho fossin, no estarien d'acord a trepitjar les línies que tracen els carrils en una democràcia civilitzada. Per això recordo sempre que si Sánchez no s'ha apoderat de les regnes de l'estat de dret en benefici propi ha estat perquè Junts no l'ha deixat , perquè els altres no s'hi posaven de cul. Cal estar molt desesperat o molt abduït per aplaudir mentre Neró et crema la casa i la vida Sembla que el daltabaix electoral està despertant alguns i que han decidit que els que no tenen gaire a perdre, perquè no depenen del caprici de Sánchez, treguin el cap i diguin la veritat. D'aquí l'anunci d'un manifest i un pas endavant fet per Jordi Sevilla. A la fi, algú diu el que tots sabem: que l'actual partit de Sánchez és una closca buida, que pot dir una cosa i la contrària segons convingui, i que s'ha allunyat dels carrils socialdemòcrates per esdevenir una força populista que té molt a veure amb líders als quals critica amb la boca petita. Sánchez, com a bon narcisista, no té cap altra bandera que la seva pròpia i, com tot narcisista, converteix en tòxic qualsevol entorn en el qual actuï. No ho tenen fàcil, perquè Sánchez no se n'anirà de cap manera . D'acord amb la seva estructura de personalitat, el Cèsar ha destruït tots els contrapesos interns d'un partit que ja va intentar expulsar-lo com una excrescència. O tempora, o mores . No hi ha possibilitat no ja de dissidència, sinó de discrepar ni al comitè federal, ni a l'executiva, ni a les federacions, ni a l'espai públic. Surt fora i respira. I qui ha esborrat qualsevol via de debat dins de la seva formació, està intentant replicar-ho i anul·lar-los fora, sigui apoderant-se dels contrapoders, sigui perseguint el dissident, sigui mentint o enganyant a qui s'hi oposa o a qui anomena el seu soci. Després hi ha la lògica de la barrera a la dreta feréstega. A França, durant dècades, la gent s'ha tapat el nas i ha votat en segona volta l'adversari per barrar el pas als Le Pen en tota la seva genealogia. Com pots anar de dic si tan bon punt pots evitar que Vox governi et negues ni tan sols a rumiar-t'ho? Abans em feien ràbia els que són capaços de comprar qualsevol argument, qualsevol excusa, qualsevol dogma. Avui dia fins i tot em fan pena, malgrat que encara em demano com pot fer-ho gent a la qual respectava. Cal estar molt desesperat o molt abduït per aplaudir mentre Neró et crema la casa i la vida . No són demòcrates lleials. Els importa més el seu que el bé comú. Perquè un demòcrata lleial accepta la legitimitat de l'adversari, respecta les lleis formals i informals de la democràcia i dona suport a l'autocontrol en l'ús del poder. Queden 50, 45, 30, 20, almenys 10, demòcrates lleials que salvin aquest partit i el nostre marc de convivència? Perquè sense un partit de referència com aquest, la democràcia és difícil, i perquè qui no li plantarà cara serà Abraham, això segur.

• ElNacional.cat
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

L'aperitiu de Nadal és un símbol de qualsevol dinar o sopar de festes. Abans del pollastre rostit, de l'espatlla de xai, de l'escudella o dels canelons, convé tenir uns bons aperitius casolans que serveixin per amenitzar l'àpat i obrir gana. Avui l’Alba i la Laura de @taulaperdos_ ens ensenyen com preparar 3 croquetes tradicionals delicioses per als teus àpats de Nadal. No ets català si això no saps cuinar: croquetes de Nadal L'aperitiu de Nadal és una de les parts indispensables d'un bon àpat de festes. El plat estrella sempre és l'escudella, el pollastre o el xai rostit; però el moment per lluir-se és amb els entrants. Un moment per obrir gana, obrir conversa i fer volar la imaginació amb cada preparació. Perquè als entrants es pot ser creatiu; molt creatiu, de fet. Però atenció, perquè si els clàssics són clàssics, és per alguna cosa. I ja sabem que els clàssics mai passen de moda. Per això sempre ha d'haver-hi alguns entrants indispensables, com les croquetes. Però les croquetes de sempre, les que feia l'àvia i que agraden a tothom. Per això avui t'ensenyem a fer 3 croquetes per Nadal: de pernil, de bolets i de gambes. Una preparació tradicional i més senzilla del que sembla amb la qual triomfaràs segur. No ets català si això no saps cuinar: un deliciós i senzill plat de macarrons tradicional Ja sabem que els clàssics mai passen de moda. Per això sempre ha d'haver-hi alguns entrants indispensables, com les croquetes Ingredients : 1 ceba 200 g de pernil 500 g de bolets 1 tòfona o unes cullerades de pasta de tòfona 400 g de gambes ½ got de brou de pollastre i pernil ½ got de brou de pollastre o verdures 1 got de brou de marisc Sal i pebre Per l’arrebossat : Farina 3–4 ous 200 g de panko o pa ratllat Per la beixamel : 80 g de farina 80 g de mantega 2 L de llet Croquetes. / Foto: Cedida Elaboració : Talla la ceba a daus i caramel·litza-la a foc baix. Talla els bolets a daus, cuina’ls i reserva. Talla el pernil a daus. Marca les gambes, pela-les i reserva els cossos. Cuina els caps amb el got de brou de marisc, aixafa bé i cola. Prepara la beixamel: escalfa la llet en una olla i en una altra desfés la mantega, afegeix la farina i cou 2 minuts sense parar de remenar. Afegeix la llet calenta i remena fins obtenir textura cremosa. Salpebra al gust! Divideix la beixamel i la ceba en tres parts i combina amb cada ingredient: - Bolets : afegeix mig got de brou de verdures/pollastre, remena, estira la massa en una safata i tapa amb paper film. - Pernil : afegeix mig got de brou de pollastre i pernil, remena, estira i tapa. - Gambes : afegeix el got de brou de marisc, remena, incorpora les gambes, estira i tapa. Reposa a la nevera tota la nit. L’endemà, boleja les croquetes, passa-les per farina, ou i panko o pa ratllat i fregeix en abundant oli calent! Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

El Nadal és l'època perfecta per reunir la família i amics al voltant d'una taula ben parada . Més enllà dels deliciosos plats , la disposició dels coberts i la vaixella és clau per crear una atmosfera elegant i acollidora. Saber com col·locar cada element no només mostra cura en els detalls, sinó que també facilita l'experiència dels comensals . Aquí tens una guia pas a pas perquè la teva taula de Nadal sigui inoblidable. Així es col·loquen els coberts i la vaixella a la taula de Nadal El primer pas és triar unes estovalles que s'ajustin a l'estil de la celebració . Unes estovalles blanques o en tons neutres aporta elegància , mentre que els colors nadalencs, com el vermell o el verd, afegeixen un toc festiu. Sobre les estovalles, col·loca un sotaplat decoratiu davant cada cadira. Aquest element, que no s'utilitza per menjar, serveix com a base estètica i pràctica per als plats . Taula nadalenca / Foto: Unsplash Col·locació dels plats i els coberts Sobre el sotaplat, col·loca el plat principal . Si serveixes una sopa o crema com a entrant, afegeix un plat fondo a sobre. Si hi ha més d'un entrant, pots incloure plats addicionals, retirant-los així com avanci l'àpat. Els coberts es disposen en l'ordre en el qual seran utilitzats, d'enfora cap a endins: A la dreta del plat : Col·loca el ganivet principal (amb el tall cap al plat) i, a la seva dreta, la cullera si se serveix sopa o algun brou. A l'esquerra del plat : Posa la forquilla principal i, si hi ha entrants, una forquilla addicional més petita a la seva esquerra. Coberts de postres : Es col·loquen horitzontalment a sobre del plat. La cullera o el ganivet han d'apuntar cap a la dreta, i la forquilla cap a l'esquerra. Afegeix petits detalls com espelmes, centres de taula o elements naturals (pinyes, branques de pi) per donar-li un toc càlid i nadalenc, però sense recarregar la taula per no dificultar l'espai dels comensals Pots posar espelmes en la teva taula / Foto: Unsplash Les copes, els gots i els tovallons El tovalló pot anar doblegat sobre el plat principal o a l'esquerra de les forquilles . Si vols afegir un toc festiu, utilitza anells decoratius o doblega-la amb formes nadalenques. Les copes se situen en la part superior dreta del plat , en ordre diagonal: La copa d'aigua és més a prop del plat. A la seva dreta, la copa de vi negre i, si correspon, la de vi blanc. Si se serveix cava o xampany, la copa es col·loca darrere de les altres, centrada. Les copes se situen en la part superior dreta del plat Afegeix petits detalls com espelmes , centres de taula o elements naturals (pinyes, branques de pi) per donar-li un toc càlid i nadalenc, però sense recarregar la taula per no dificultar l'espai dels comensals. Una taula ben disposada reflecteix cura i dedicació cap als teus convidats. Amb aquests senzills passos, pots crear un ambient màgic que farà que el sopar de Nadal sigui encara més especial. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

El sopar de Nadal és un dels moments més esperats de l'any , on família i amics es reuneixen per compartir una vetllada especial. Tanmateix, no totes les eleccions culinàries encaixen en aquesta celebració tan esperada. Aquí et presentem una llista dels pitjors plats o idees que podrien arruïnar l'esperit nadalenc . Les 7 pitjors coses en un sopar nadalenc Sopa de sobre És comprensible que no tots siguin xefs experts , però servir una sopa de sobre per Nadal transmet falta d'esforç. En una nit tan especial, s'espera una mica més elaborat que un brou prefabricat que té gust de química. Aquests dies s'esperen brous més elaborats / Foto: Unsplash Nadal no es tracta només del menjar, sinó del moment compartit amb éssers estimats. L'important és evitar desastres a la taula per centrar-se en el que realment compta Plats amb excés d'all Encara que l'all pot ser un ingredient meravellós, un excés pot ser fatal en aquest context. Ningú no vol bregar amb l'alè intens mentre conversa amb familiars que no veu des de fa mesos. Postres massa experimentals Intentar innovar amb un gelat de foie-gras o una mousse de formatge blau pot semblar interessant, però no sempre és una aposta segura. Les postres són el tancament d'or del sopar, i un mal sabor pot arruïnar fins i tot el millor banquet. Amanida amb panses i pinya Aquest clàssic "polèmic" sol ser motiu de discussió a moltes taules . Si bé hi ha els qui en gaudeixen, molts consideren que aquestes combinacions fruiteres no tenen lloc en un sopar tradicional . Millor apostar per una mica menys divisiu. A molta gent no li agrada barrejar la fruita amb la verdura / Foto: Unsplash Plats massa picants Un curri nadalenc o qualsevol plat amb un nivell elevat de picant pot ser una elecció arriscada . No tots tenen tolerància al picant, i arriscar-se que algú passi la vetllada bevent aigua desesperadament no és l'ideal. Per Nadal és millor optar per preparacions equilibrades, amb amor i pensant en el gust dels comensals Carns mal cuinades Un gall dindi sec o un be poc fet poden convertir un plat principal en un malson . Els sopars de Nadal solen girar entorn d'una carn protagonista, així que és crucial que estigui ben preparada. Plats reescalfats sense cura És cert que alguns plats milloren en ser reescalfats, però d'altres perden completament el seu encant . Servir una cosa que es noti seca o passada per microones pot restar tota la màgia del moment. Nadal no es tracta només del menjar, sinó del moment compartit amb éssers estimats . Tanmateix, una mala elecció culinària pot entelar aquesta experiència. Optar per preparacions equilibrades, amb amor i pensant en el gust dels comensals, assegura una vetllada inoblidable. Al final, l'important és evitar desastres a la taula per centrar-se en el que realment compta: gaudir en bona companyia . Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

Una d'aquelles tradicions del Nadal que més sobta a les persones de fora de Catalunya és el Tió de Nadal. per la seva curiosa manera de portar regals als nens de cada llar durant la nit del 24 de desembre . I és que agafar un tronc, dibuixar-li una cara amb ulls i celles, posar-li nas i unes petites potes, coronar-lo amb la típica barretina i tapar-lo amb una manta perquè no agafi fred pot semblar un ritual realment curiós si no s'ha presenciat abans. Més encara si es té en consideració que la funció d'aquest tronquet tan graciós i peculiar és, literalment, cagar obsequis per als infants després que li donin cops reiteradament amb un bastó i al ritme d'una cançó. Vols saber quin és l'origen d'aquest element del folklore català? Aquí t'expliquem l'origen, mites i més d'una curiositat sobre el Tió de Nadal . L'origen del Tió de Nadal i d'on ve la tradició La idea de tenir un Tió de Nadal a casa durant les festivitats de Nadal ja està més que estesa a Catalunya , però segur que no coneixes d'on ve aquesta particular tradició que ens convida a atiar un tros de fusta amb la intenció que ens deposi alguns regals sota la manta que el cobreix. I és que aquest costum que implica, també, alimentar el tronc en els dies previs al solstici d'hivern amb tota mena de menjar per a tenir-lo ben content el dia de la nit de Nadal. Naixia en el seu origen de la tradició de cremar un tronc a la xemeneia de les cases perquè els aportés calor, llum i, d'una manera certament simbòlica, tot el necessari per a gaudir d'una celebració feliç a l'espai familiar. I és que, tot i que ara el seu sentit d'aportar el que és necessari —els regals— ha virat vers el materialisme, no deixa de mantenir en essència molt del seu sentit originari en crear caliu en un moment feliç amb els qui t'envolten. Fotografia d'un Tió de Nadal al bosc. / ACN Com esmentàvem abans, també, al Tió de Nadal se li pica ben fort amb un bastó perquè cagui tants regals com sigui possible i els més petits de cada casa s'ho prenen molt seriosament per tal que el tronc més famós de Catalunya els atorgui els seus respectius presents. Ho fan mentre canten una cançó que en una de les seves versions més conegudes diu així: Caga tió, ametlles i torró, si no vols cagar, et donaré un cop de bastó! Com fer manualitats de Nadal amb infants: 7 propostes senzilles i originals La fama internacional del Tió de Nadal: va aparèixer a Netflix Amb els anys, la tradició de fer cagar el Tió de Nadal s'ha anat fent més i més coneguda fora de l'àmbit català per la seva originalitat. En el 2018 , l'actor estatunidenc Viggo Mortensen deixava sense paraules el presentador del mundialment aclamat The Late Show with James Corden de la CBS quan exposava, entre rialles del públic, com s'havia assabentat d'aquest curiós símbol del Nadal a Catalunya i com es “fa cagar el tió” després d'haver viscut un bon temps a la ciutat de Barcelona. Això succeïa després que el Tió de Nadal s'hagués colat també en una escena d'un dels episodis de la segona temporada de l'exitosa sèrie Stranger Things de la plataforma Netflix al prestatge de la casa d'un dels protagonistes. Ho feia públic un usuari de Twitter en una piulada: “surt un Tió de Nadal a la segona temporada de Stranger Things , LOL”. Quina és la forma correcta d'anomenar el Tió de Nadal: “caga tió”, “cagatió”… També hi ha una controvèrsia lingüística que sempre ha envoltat el cridaner ritual del Tió de Nadal , i és que les formes “caga tió” i inclús, sense cap pausa, “cagatió” estan bastant propagades en l'espontaneïtat dels catalanoparlants que són coneixedors a aquesta tradició nadalenca i es refereixen a ella. Però, cal tenir en consideració que aquestes dues expressions ja més que instal·lades en la parla no són les correctes encara que les emprem amb assiduïtat en el llenguatge oral. Se sobreentén que aquests “errors” provenen de les constants referències a l'acció de cagar que la cançó tradicional fa. Com a dada extra per als més curiosos, segur que tampoc eres conscient que, etimològicament, el mot “tió” prové de la paraula llatina de significat “tros de tronc per cremar a la llar” .

• ElNacional.cat
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

Arriba Nadal i això és sinònim de retrobaments amb familiars, amics, felicitat i regals. La tradició de fer regals a l'època nadalenca està molt arrelada, i no és poc habitual que una de les principals demandes sigui tenir una mascota a casa. És un detall, especialment, dirigit per als més petits de la casa, amb el convenciment que els farà molta il·lusió, però aquesta pràctica és un greu error des del punt de vist del benestar animal. Segons dades de la Fundació Affinity, més de 50.000 gossos i gats podrien arribar a les cases espanyoles de la mà de Pare Noel i els Reis Mags . Des de la Fundació alerten que  incorporar a un animal de companyia a la família requereix una reflexió i un consens previ de tots els seus membres, un procés que moltes vegades no es té en compte quan es tracta d'un regal. Un gos amb unes orelles de ren per Nadal / Pixabay Un 11% dels espanyols afirma haver regalat un animal de companyia en alguna ocasió, segons la Fundació. La directora de la Fundació Affinity, Isabel Buil, assegura que "regalar un animal parteix d'una bona intenció, perquè els qui conviuen amb un gos o un gat coneixen els beneficis d'aquesta convivència i volen que la persona a qui el regalen també visqui aquesta experiència. No obstant això, el regal es fa moltes vegades sense pensar en el que implica. El que és imprescindible és que sempre hi hagi una reflexió prèvia de la persona o la família que assumeix la responsabilitat i el compromís de conviure amb l'animal. I això sol ser incompatible amb el fet en si de regalar, més quan és habitual que sigui una sorpresa per a qui ho rep". Les 5 raons per les quals no regalar animals: Tenir un gos o un gat és el desig de molts nens i nenes. De fet, més d'un 80% dels més petits ha demanat alguna vegada un animal de companyia com a regal en la carta als Reis, a Pare Noel o en algun altre moment de l'any. Des de la Fundació Affinity aporten 5 raons per les quals no s'han de regalar animals. Regalar éssers vius els cosifica. A més, fer-ho per Nadal o Reis, en el mateix moment en què es regalen joguines, envia un missatge contradictori als nens als qui els diem que els animals no són una joguina. Qui rep l'animal, no ha pogut fer la reflexió prèvia , és a dir, qui haurà de responsabilitzar-se del gos o gat, i això comporta riscos. Un dels principals problemes pot ser que el vincle amb el gos o el gat pot ser menys sòlid quan es tracta d'un regal, que en moltes ocasions, és inesperat, que no pas si és una decisió pròpia i meditada. Tota la família ha d'estar d'acord amb l'arribada de la mascota. Un gos o un gat és un membre més de la família i, per tant, la decisió ha de ser consensuada. Això exigeix parlar-ho, discutir-ho, repartir responsabilitats i assumir el compromís entre tots. La millor opció és anar a buscar-lo junts. Fer en família el procés de trobar a l'animal que encaixa amb nosaltres pot ser més gratificant i ple d'aprenentatges que la sorpresa d'un únic dia, ja que la màgia del primer trobament és la clau per tenir èxit. Adoptar a un animal en una protectora és una oportunitat per a transmetre als nostres fills valors com la solidaritat, ajuda, empatia, compassió i paciència. La mascota no hauria de ser per només un membre de la família. Moltes vegades es planteja l'arribada d'un animal com un regal específicament per als fills, com un element més del món del nen, quan s'hauria de pensar que un animal és per a tota la família. Creure que un gos o un gat és solament per als nens o les nenes pot generar problemes en un futur, ja que la convivència i la responsabilitat de cuidar-lo han d'afectar a tots els membres d'aquesta família. Un gat amb barret de Pare Noel / Pixabay Adoptar animals de la protectora Si el plantejament és incorporar un animal de companyia a la família, una de les millors opcions en aquesta època de l'any, que és un moment en el qual la família pot tenir més temps lliure, és adoptar-ho en una protectora. Aquestes entitats segueixen un protocol per assegurar-se que l'animal no sigui tractat com un regal i que les persones que conviuran amb ell encaixen en qüestions bàsiques, com a estil de vida, necessitats, recursos, temps disponible o expectatives. La presidenta de la protectora d'animals Aixopluc, Rafaela González, ha afirmat que "no estem d'acord amb el concepte de regalar animals. Quan els qui venen a la protectora ens diuen que volen regalar un animal demanem que vingui la persona implicada. Un ésser viu no pot ser regalat, hem de començar a descartar aquesta terminologia. Passarem molts anys de vida juntament amb el nou company, per tant, ha de ser una decisió basada en la planificació, no en la sorpresa". En les últimes setmanes, aquesta protectora ha detectat no només un lleuger increment en el nombre de trucades d'interessats en l'adopció, sinó també un canvi de perfil del demandant. Segons ha explicat González, les trucades rebudes ara són de persones que veuen l'adopció com un regal mentre que l'habitual la resta de l'any són famílies que volen adoptar per incorporar un nou membre al nucli familiar. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

L' escudella i carn d'olla no és només un dels plats més emblemàtics de la cuina catalana, sinó també el primer plat de Nadal documentat a Catalunya i, segons nombrosos estudis històrics, una de les sopes més antigues d'Europa amb registre escrit. Parlar-ne és parlar de memòria col·lectiva , de llars on l'hivern es combatia a foc lent i d'una cuina que va néixer de la necessitat, però que amb el pas dels segles es va convertir en símbol de celebració i abundància . Molt abans que existissin menús festius tal com els entenem avui, ja hi havia olles fumejants que reunien famílies senceres al voltant d'un brou profund, nutritiu i reconfortant. La història de l'escudella i carn d'olla La base de l'escudella és un brou elaborat a partir de carns, llegums i verdures , cuites lentament durant hores. No existeix una única recepta, perquè cada territori i cada casa ha anat adaptant els ingredients al seu rebost i a la seva economia. Tradicionalment, s'utilitzen cigrons i verdures com patata, col, pastanaga, nap, api, porro, ceba i all, juntament amb una selecció de carns que conformen l'anomenada carn d'olla . En ella solen aparèixer botifarra blanca i negra, carn magra de vedella, gallina o pollastre, una mica de xai, cansalada, morro de porc, ossos i pernil, creant un conjunt tant contundent com equilibrat . Les verdures són imprescindibles en aquest plat / Foto: Unsplash Un dels elements més característics és la pilota , una gran mandonguilla ovalada que es cou dins del brou. En la versió nadalenca s'elabora barrejant carn picada de porc i vedella amb ou, all, julivert, pa ratllat i pebre negre. Aquesta pilota, de mida generosa, s'enfarina abans d'entrar a l'olla i es talla en rodanxes gruixudes en el moment de servir. En temps antics, però, la pilota quotidiana era molt més humil , feta només amb molla de pa i cansalada, una mostra més de com l'escudella s'adaptava a la realitat de cada època. La pilota és una gran mandonguilla ovalada que es cou dins del brou Històricament, el plat se servia en dos temps: primer la sopa , elaborada amb el brou colat i pasta, avui imprescindible amb galets grans el Nadal, i després la carn i les verdures , sovint amanides amb una senzilla vinagreta. Durant segles va ser un plat de consum diari, tal com va documentar al segle XIV Francesc Eiximenis, qui explicava que tots els catalans menjaven escudella de forma habitual. Amb el pas del temps i la complexitat de la seva elaboració, va quedar reservada pels dies de festa i, especialment, per Nadal , quan l'olla reunia el millor del rebost. Escudella i carn d'olla / Foto: Unsplash La paraula escudella prové del recipient on se servien les sopes a l'Edat Mitjana, i amb els anys el continent va acabar donant nom al contingut , com succeeix amb tants plats tradicionals. Nascuda en el món rural, alimentada pel que donava el camp i el corral, l'escudella i carn d'olla de Nadal representa la versió més festiva d'una cuina d'aprofitament , aquella que va transformar la necessitat en identitat i que, segles després, continua marcant l'inici del dinar més important de l'any en moltes cases catalanes. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

El Nadal deixa sempre un rastre de taules llargues, converses eternes i, gairebé sense adonar-nos-en, una quantitat considerable de restes que formen part inevitable de la festa. A Catalunya , on l' escudella i carn d'olla és molt més que un plat i es converteix en un autèntic ritual familiar , l'endemà sol plantejar la mateixa pregunta: què fem amb tota aquella verdura bullida plena de sabor? La resposta arriba des de la cuina d'aprofitament , aquella que no busca likes ni perfecció estètica, però que guarda la memòria , l'afecte i el gust més autèntic. El trinxat de carn d'olla és precisament això: una recepta humil, directa i profundament emocional . Així es prepara el "trinxat de carn d'olla" El compte d'Instagram @cuinetes_i_cosetes ho explica des del record i la tendresa, reivindicant aquella cuina d’abans on res no es tirava i tot tenia sentit. Potser visualment no és el plat més vistós del món digital, però cada cullerada connecta amb la infància , amb la imatge d’una mare somrient i preguntant si està bo, encara que el nom familiar, batejat amb humor com “merda d’oca” , digui el contrari. Aquest plat demostra que el sabor no entén d’aparences i que, quan arriben dies d’ excessos nadalencs , no hi ha res més reconfortant que tornar al senzill, a l’ autèntic i al ben fet . Ingredients per al trinxat de carn d’olla: Tota la verdura sobrant de l'escudella, ben escorreguda Oli d'oliva, el necessari per a la cocció Opcionalment, pilota sobrant per acompanyar o marcar a la planxa Preparació d'aquest ritual: La preparació del trinxat és tan senzilla com satisfactòria , i aquí rau gran part del seu encant. En una cassola o una paella àmplia , s'hi afegeix un bon raig d' oli d'oliva i s'incorporen totes les verdures sobrants de l'escudella. A mesura que comencen a escalfar-se, arriba el moment més important: amb una forquilla o un premsador de patates , es van aixafant a poc a poc fins a aconseguir una textura fina i homogènia. No hi ha pressa, perquè aquest plat demana paciència i mim Existeixen nombroses versions depenent de la zona de Catalunya / Foto: Unsplash Aquest plat es fa sense pressa, amb paciència i cura En moltes cases, com expliquen des de @cuinetes_i_cosetes , el secret rau en deixar que la verdura s' agafi lleugerament a la base de la paella. Aquest petit torrat aporta un sabor més profund, més intens i absolutament irresistible . Es remena, es gira i s'observa fins que el trinxat assoleix el punt desitjat, ni massa sec ni excessivament humit. Quan està a punt, es pot presentar de forma allargada, gairebé com un caneló llarg , tal com es feia tradicionalment. Veure aquesta publicació a Instagram Una publicació compartida de ???????? ? ??????? | Receptes de cuina (@cuinetes_i_cosetes) Per completar el plat, una pilota a la planxa és l'acompanyament perfecte, aportant contrast i convertint aquest reaprofitament en un àpat rodó , reconfortant i ple de sentit. Perquè el trinxat de carn d’olla no és només una recepta: és una manera d' entendre la cuina , la família i el Nadal. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

• ElNacional.cat
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

A tot Europa tenim tradicions de Nadal bastant semblants , però quan et poses a mirar al detall, brollen un munt de diferències entre països i regions . Enlloc no es mengen tants polvorons i mantegades com aquí, per exemple. Però encara que dins d'Espanya existeixen molta similitud en les tradicions de Nadal, el cert és que a Catalunya fem una sèrie de coses que són molt nostres i que, encara que poden ser adoptades per d'altres, en general solen revelar que algú és català. 1. Treballar el 24 i tenir festa el 26 El sopar de la nit de Nadal, la nit de 24 de desembre , és de grandíssima importància a Espanya, és EL sopar. Per això, encara que no sigui oficialment un dia festiu en cap part d'Espanya, com tampoc no ho és el 31, sí que moltes empreses solen donar festa o almenys tancar abans. Però el cas és que a Catalunya no és tradició : els que ho celebren sol ser per procedir de família de qualsevol altra part d'Espanya: aragonesa, andalusa, castellana, extremenya, etc. Per això és habitual que el 24 molts catalans treballem com si fos un dia més , i si has de fer alguna cosa amb gent de Madrid, per exemple, doncs no els trobes. En canvi, a la resta d'Espanya tothom treballa el dia 26 , mentre que per a nosaltres Sant Esteve és un altre dia festiu sagrat . Així que ja saps: si el 24 sembla no importar-li, i assumeix el 26 com a dia festiu, és català segur! 2. Tenim un tronc i l'utilitzarem Ja hem explicat molt sobre el Tió de Nadal , i sobre el xoc que genera en qualsevol que no sigui català quan ho descobreix. És un must català , no hi ha casa catalana en la qual no es decori amb un Tió de Nadal, i si hi ha nens juga un paper central segur. 3. Als nostres pessebres es caga Un altre clàssic que no falla mai: si tenim un caganer al pessebre, som catalans , segur. Sí, hi ha molta gent de fora que els compra, però s'atreveixen a posar-lo al pessebre, o el tenen com a curiositat, o a part? A més, si el posen, estaran declarant el seu amor i estima per Catalunya , i per tant podem posar-los al pack. 4. Mengem neules, i fins i tot bevem el cava amb elles "Neules" dolces n'hi ha a totes les cases d'Espanya, a tots els lots nadalencs. Però les neules (lleugerament diferents, sense l'enreixat) són típiques catalanes , i des de l'edat mitjana ! De fet, en aquella època eren planes , com una coca rodona molt fina. Va ser segles després que comencem a enrotllar-les. I des del primer moment van ser menjar tant de reis com de camperols , tothom les menjava. Com avui. Si a la taula veus algú portant o buscant les neules , i fins i tot fent allò tan típic de posar-les al cava i xarrupar, té molts números de ser català ! 5. Si hi ha nens, vindran amb poema de Nadal per dir a sobre d'una cadira En les escoles catalanes se solen ensenyar nadales en català, castellà i anglès . Són els que canten en aquests no sempre ben ponderats festivals nadalencs, en els que sovint les criatures estan com paralitzats i més que cantar, balbucegen les nadales. Però, a més, se sol ensenyar un poema de Nadal que, si els pares no tenen molta estima pel sentiment de vergonya del petit o petita , li faran dir sobre una cadira perquè tota la família ho vegi. Això no ho fa tothom, però si veus algú fent-ho... no tinguis dubte que és català! I tu, quines altres tradicions de Nadal creus que són un marcador claríssim de catalanitat? La pilota i la carn d'olla? Els canalons de Sant Esteve? Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

• ElNacional.cat
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika

La saviesa popular ha deixat empremta en la manera com mengem, cuinem i compartim el menjar. Al llarg dels segles, els refranys han estat una forma d’expressar veritats senzilles, costums i advertiments sobre el bon menjar i el beure, sovint amb un toc d’humor o ironia. Avui, molts d’aquests refranys pràcticament han desaparegut del nostre dia a dia. Aquí recuperem 10 refranys en català sobre el menjar i el beure que gairebé ja ningú diu, però que val la pena recordar. 10 refranys catalans que potser no coneixes 1. A la taula i al llit, al primer crit Un clàssic que apel·la al bon costum de no fer esperar, especialment quan es tracta de menjar. Qui no s’espavila, es queda sense teca. 2. Esmorzar de rei, dinar de príncep i sopar de pidolaire Un consell nutricional antic que, sorprenentment, segueix els criteris moderns: menjar molt al matí, moderadament al migdia i poc a la nit. 3. Qui menja sopes se les pensa totes Una dita que associa el costum d’una bona alimentació amb la intel·ligència o la reflexió. 4. Del porc, fins la cua és bona Aquest refrany mostra com antigament es valorava aprofitar-ho absolutament tot del porc. Res no es llençava, tot es cuinava. 5. Olla sense pilota, menjar de granota Un cop de crítica als plats mal resolts. Sense la pilota, l’olla catalana perd la seva ànima. 6. A l’agost, ni dona ni most Fa referència als mesos de treball dur (verema) i a l’abstinència recomanada per conservar forces i evitar malentesos. 7. Amb pa i vi es fa camí Un refrany arrelat entre pagesos i caminants. El pa i el vi com a companys indispensables per resistir el dia. 8. Qui té gana, somia pa Expressió que recorda com la gana pot fer que qualsevol cosa sembli desitjable. Té paral·lels en altres llengües i cultures. 9. Menjar fred i vi calent posa malalta la gent Una alerta sobre els costums poc saludables: beure massa licors calents i menjar coses fredes podria acabar malament. 10. La carn fa carn i el vi fa sang Excusa que diuen els grans menjadors per justificar-se. Per què no hem de deixar morir aquests refranys? Els refranys formen part del patrimoni immaterial d’un poble. Recuperar-los no és només un exercici de nostàlgia, sinó també una manera de reconnectar amb una visió del món més pausada, més propera a la terra i als seus cicles. Molts d’aquests refranys reflecteixen maneres de cuinar, de conviure i d’entendre el menjar com un acte social i cultural, no només funcional.

• ElNacional.cat
• 4 gün, 6 saat, 31 dakika