"Les àvies solen queixar-se de falta de temps i energia"
En alguna ocasió ha explicat que molts avis se senten "atrapats» per la cura dels nets. ¿En quin sentit és així? Seguir leyendo... .
El Periódico
"Les àvies solen queixar-se de falta de temps i energia"
En alguna ocasió ha explicat que molts avis se senten "atrapats» per la cura dels nets. ¿En quin sentit és així? Seguir leyendo... .
De la bossa marró a la papilla fèrtil’
La fracció orgànica, la del contenidor marró, creixerà en els pròxims anys a Barcelona i a l’àrea metropolitana si els municipis consoliden sistemes de recollida selectiva més exigents com els contenidors tancats i el porta a porta. Amb més separació en origen, hi haurà més tones de restes de cuina i poda entrant al circuit. Per absorbir aquest nou escenari, l’AMB prepara un canvi de sistema que inclourà la creació de dues noves plantes satèl·lit de pretractament. Aquestes instal·lacions transformaran la matèria orgànica en una espècie de papilla homogènia que de manera tècnica es denomina macerat, abans d’enviar-la als digestors. Seguir leyendo... .
Cada vegada més jubilades es cuiden alhora dels pares i els nets
Lola Pérez viu a Madrid i té 67 anys. Fa dos anys que es va jubilar i somiava que arribaria aquest moment per poder "viure tranquil·la", sense l’estrès laboral. Fa una dècada, però, que "empalma malalties i cures" que la tenen tan ocupada com quan treballava. Primer va ser el seu pare, que va morir després d’una "llarga i dolorosa malaltia". I ara es cuida del dia a dia de la seva mare, que té 88 anys, i de la seva tia, que en farà 92. També es cuida dels seus nets una tarda a la setmana, fins a l’hora de portar-los a dormir, i per vacances, com les de Nadal, ho fa durant dies sencers. "Fa 10 anys que cuido els pares, la tia i els nets", afirma. Seguir leyendo... .
L’AMB redissenya la gestió dels residus amb més reutilització
El final de les concessions dels ecoparcs, les plantes de tractament de residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), coincidirà amb la posada en marxa d’un nou model de gestió de residus que estarà centrat en la prevenció i la reutilització. Seguir leyendo... .
La força de la metròpoli
EL PERIÓDICO publica avui una edició especial dedicada a la realitat metropolitana de Barcelona. Bona part dels grans debats que marquen el present i el futur d’aquesta ciutat ja no es poden entendre sense mirar més enllà dels seus límits administratius. L’habitatge, la mobilitat, la sostenibilitat, la cohesió social o la cultura es juguen, cada vegada més, en clau metropolitana. Barcelona ja no es pot pensar en singular. La ciutat real és una regió metropolitana complexa, diversa i profundament interdependent, on la vida quotidiana la feina, els desplaçaments, l’accés a serveis o les oportunitats culturals desborda des de fa temps les fronteres municipals. Assumir-ho no resta identitat als municipis, la reforça. Perquè una metròpoli cooperativa és també una metròpoli més justa. Seguir leyendo... .
Com serà el 2026
De l’any a punt de començar podem suposar, sense necessitat de bola de vidre ni d’algoritmes, que serà inestable i confús. Una qüestió en l’aire és com posar raïls al que està descarrilat, per exemple, Trump o el sanxisme. Una altra gran qüestió serà discernir si la intel·ligència artificial encarrila o descarrila. Si ho preguntem a ChatGPT, ens diu que la IA no pot predir esdeveniments caòtics amb certesa, com són les guerres o les grans crisis, perquè no entén el món com els humans: tan sols modela estadístiques. El que sí que confirma ChatGPT un gran proveïdor de tesis doctorals és que el 2026 perfilarà un món fragmentat encara més. Seguir leyendo... .
L’AMB redissenya la gestió dels residus amb més reutilització
El final de les concessions dels ecoparcs, les plantes de tractament de residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), coincidirà amb la posada en marxa d’un nou model de gestió de residus que estarà centrat en la prevenció i la reutilització. Seguir leyendo... .
El valor del coratge metropolità
EL PERIÓDICO edita aquest diumenge, per segon any consecutiu, un número especial dedicat a la Barcelona metropolitana. Per a la majoria dels ciutadans aquesta realitat és, simplement, Barcelona. Una conurbació que s’estén per una trama urbana en què les persones es mouen sabent d’on són però no sempre on són. Fa unes setmanes vaig estar una bona estona mirant de recordar per què havia sigut a Sant Joan Despí al repassar les despeses de la meva targeta. Fins que vaig recordar que havia anat a Sant Feliu de Llobregat i buscant un bar, vaig acabar a Sant Joan. Així és la vida quotidiana en aquesta metròpolis cridada a ser una gran capital del sud d’Europa. Seguir leyendo... .
El valor del coratge metropolità
EL PERIÓDICO edita aquest diumenge, per segon any consecutiu, un número especial dedicat a la Barcelona metropolitana. Per a la majoria dels ciutadans aquesta realitat és, simplement, Barcelona. Una conurbació que s’estén per una trama urbana en què les persones es mouen sabent d’on són però no sempre on són. Fa unes setmanes vaig estar una bona estona mirant de recordar per què havia sigut a Sant Joan Despí al repassar les despeses de la meva targeta. Fins que vaig recordar que havia anat a Sant Feliu de Llobregat i buscant un bar, vaig acabar a Sant Joan. Així és la vida quotidiana en aquesta metròpolis cridada a ser una gran capital del sud d’Europa. Seguir leyendo... .
Com serà el 2026
De l’any a punt de començar podem suposar, sense necessitat de bola de vidre ni d’algoritmes, que serà inestable i confús. Una qüestió en l’aire és com posar raïls al que està descarrilat, per exemple, Trump o el sanxisme. Una altra gran qüestió serà discernir si la intel·ligència artificial encarrila o descarrila. Si ho preguntem a ChatGPT, ens diu que la IA no pot predir esdeveniments caòtics amb certesa, com són les guerres o les grans crisis, perquè no entén el món com els humans: tan sols modela estadístiques. El que sí que confirma ChatGPT un gran proveïdor de tesis doctorals és que el 2026 perfilarà un món fragmentat encara més. Seguir leyendo... .
La força de la metròpoli
EL PERIÓDICO publica avui una edició especial dedicada a la realitat metropolitana de Barcelona. Bona part dels grans debats que marquen el present i el futur d’aquesta ciutat ja no es poden entendre sense mirar més enllà dels seus límits administratius. L’habitatge, la mobilitat, la sostenibilitat, la cohesió social o la cultura es juguen, cada vegada més, en clau metropolitana. Barcelona ja no es pot pensar en singular. La ciutat real és una regió metropolitana complexa, diversa i profundament interdependent, on la vida quotidiana la feina, els desplaçaments, l’accés a serveis o les oportunitats culturals desborda des de fa temps les fronteres municipals. Assumir-ho no resta identitat als municipis, la reforça. Perquè una metròpoli cooperativa és també una metròpoli més justa. Seguir leyendo... .
Un forat mental
A mi, de petit, la vida em semblava un assumpte literalment inabordable. Tant a casa com a l’escola, em van transmetre la idea que calia prendre-la a l’assalt, com els pirates del cine abordaven els vaixells carregats d’or o de viandes. No em sentia preparat per saltar d’una coberta a una altra amb un ganivet entre les dents. Era un nen poc o gens agressiu, molt donat en canvi a angoixar-me pels problemes econòmics dels grans, de les penúries dels quals em feia càrrec com si fossin meves (i ho eren, de retruc, però ho eren). Recordo haver anat pel carrer de la mà del meu pare o de la meva mare preguntant-me com es guanyaven la vida les persones amb qui ens creuàvem. I recordo també fixar-me molt en l’aspecte d’aquelles persones al temps de dir-me: Seguir leyendo... .
Un forat mental
A mi, de petit, la vida em semblava un assumpte literalment inabordable. Tant a casa com a l’escola, em van transmetre la idea que calia prendre-la a l’assalt, com els pirates del cine abordaven els vaixells carregats d’or o de viandes. No em sentia preparat per saltar d’una coberta a una altra amb un ganivet entre les dents. Era un nen poc o gens agressiu, molt donat en canvi a angoixar-me pels problemes econòmics dels grans, de les penúries dels quals em feia càrrec com si fossin meves (i ho eren, de retruc, però ho eren). Recordo haver anat pel carrer de la mà del meu pare o de la meva mare preguntant-me com es guanyaven la vida les persones amb qui ens creuàvem. I recordo també fixar-me molt en l’aspecte d’aquelles persones al temps de dir-me: Seguir leyendo... .
2025, l’any Trump. ¿Només un?
El nomenament dimarts del governador de Louisiana, un amic de Trump, com a "enviat especial" a Groenlàndia perquè aquesta gran illa autònoma de Dinamarca, país membre de la UE i aliat de l’OTAN, passi a formar part d’Amèrica, ha sigut l’última prova que el 2025 és un any Trump en què les iniciatives disruptives del nou president busquen destruir el vell ordre mundial. Un ordre que, basat en la cooperació internacional, es va instal·lar el 1945 després de la Segona Guerra Mundial i més tard, arran de la caiguda del comunisme, el 1989, amb la globalització. Seguir leyendo... .
Més agressors com Pelicot
Un nou Pelicot britànic i un altre espanyol. El britànic és Philip Young. Va drogar i violar la seva dona, amb cinc homes més, durant 13 anys. Se’ls acusa de més de 60 delictes sexuals entre 2010 i 2023: violacions, administració de substàncies i possessió d’imatges extremes de menors. ¿I qui va ser aquest senyor? Ara treballa en l’empresa privada, però va ser regidor conservador en un ajuntament entre 2007 i 2010. Portava la cartera de Cultura, Regeneració i Desenvolupament Econòmic. Seguir leyendo... .