Catalunya impulsa la llei de drets culturals i reforça l'accés a l'art a tot el territori

Catalunya impulsa la llei de drets culturals i reforça l'accés a l'art a tot el territori

Per continuar impulsant la cultura com el quart pilar de l’estat del benestar a Catalunya, el Govern de la Generalitat ha donat llum verda al projecte de Llei de Drets Culturals, que en aquests moments es troba en tràmit al Parlament de Catalunya i ha de servir per garantir un accés lliure i sense obstacles ni desigualtats a la cultura arreu del país. El concepte de ‘drets culturals’ està reconegut des del 1948 a la Declaració Universal dels Drets Humans , que en l'article 27 estableix que “tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic”. Dins d’aquest esforç per aconseguir el lliure accés dels ciutadans a la cultura, al marge d’obstacles i biaixos, emergeix la necessitat de lluitar contra les desigualtats territorials a l’hora de tenir a prop una oferta cultural prou rica i àmplia. En el marc d’aquest context i de les dinàmiques de concentració cultural, l’existència de la xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya (SPEAV), 30 centres distribuïts per tot el territori , permet apropar l’art contemporani i les arts visuals a la ciutadania d’arreu de Catalunya, amb atenció al món local. A Barcelona, per exemple, hi trobem el MACBA com a capçalera de referència, o el Centre d’Art Fabra i Coats com un dels centres territorials. Els 'drets culturals' són una prioritat del Departament de Cultura, que vol convetir aquesta legislatura en 'la legislatura dels drets culturals' El concepte de ‘drets culturals’ i la necessitat de garantir un accés lliure i sense obstacles i desigualtats a la cultura són prioritats del Departament de Cultura per aquesta legislatura, que la vol transformar en la ‘legislatura dels drets culturals’ . En aquest sentit, impulsa tant la nova llei de drets culturals com el SPEAV, que garanteix la presència d'equipaments de referència pel que fa al llenguatge d’art contemporani, videocreació, art sonor i IA, performance o videoinstal·lació, entre altres tendències emergents, i equilibra, d’aquesta forma, l’oferta i programació de productes culturals en aquestes disciplines en tot el territori. Els centres que formen part de la xarxa tenen la missió de fomentar la recerca i la creació cultural , la programació d’actes i esdeveniments, la difusió de la seva labor, la documentació de la recerca, la connexió amb els creadors i l’articulació d’una xarxa de producció cultural local. També s’han de centrar en la identificació del talent artístic , la formació de creadors, el foment de la investigació i el desenvolupament del procés de producció artística mitjançant la posada a disposició de recursos per a la creació i desenvolupament de projectes d’arts visuals. El projecte de Llei de Drets Culturals La llei recull un dret ja reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948: el d’accedir i participar en la cultura en igualtat de condicions. Per tal de fer aquests drets plenament efectius, el projecte de llei estableix obligacions clares per als poders públics i per a les entitats i els equipaments que integren el Sistema Cultural de Catalunya . Un sistema cultural obert i divers que aporta valor social i que s’encarrega de vetllar i posar els mitjans necessaris perquè aquesta llei es compleixi. La llei defineix els drets culturals dels ciutadans : el dret a la identitat cultural; a l’accés a la cultura; a la participació cultural; a la creació, expressió i difusió culturals; a la formació i creació artística; i els drets laborals i econòmics dels treballadors de la cultura. La llei també regula el Sistema Cultural de Catalunya i estableix la col·laboració dels diferents agents que el formen (administracions, equipaments públics, mitjans de comunicació, entitats privades i empreses) per tal de garantir els drets que enumera. D’igual manera, promou clarament a cultura catalana com a element cohesionador de la societat i element clau per a la integració de tots els ciutadans. El Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya (SPEAV) Apropar l’art contemporani i les arts visuals a la ciutadania. Aquest és l’objectiu del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals que impulsa el Departament de Cultura i que agrupa al voltant de 30 centres d’arreu de Catalunya. Mitjançant aquest sistema, els equipaments col·laboren entre ells i fan accions de cooperació que permetran optimitzar els seus recursos . Per exemple, els centres territorials poden compartir recursos amb centres locals, tot cedint-los continguts artístics o part de les seves programacions. També permet la complicitat i col·laboració entre el govern i els ajuntaments per enfortir els centres als diferents territoris. Finalment, el sistema també pretén ser un espai d’interacció dels agents artístics , més enllà dels equipaments, que faciliti i fomenti la creació. El sistema l’integren el MACBA, com a capçalera de referència en l'àmbit nacional i vuit centres territorials d’arts visuals que actuen com a equipaments de referència per vertebrar i dinamitzar els agents artístics de cada territori: ACVic Centre d’Arts Contemporànies, a Vic; Bòlit, Centre d’Art Contemporani, a Girona; Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani, a Barcelona; M|A|C Mataró Art Contemporani, a Mataró; Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies, a Tarragona; Centra d’Art la Panera, a Lleida; Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre, a Amposta; i Centre d’Art Tecla Sala, a l’Hospitalet de Llobregat. Aquests centres de referència es complementen amb tota la resta d’equipaments locals que teixeixen i reforcen la xarxa a nivell municipal del territori , des de Reus fins a Sarrià de Ter, així com en altres localitats com Figueres, el Vendrell, Terrassa, Manresa i Vilafranca del Penedès, entre d’altres.

3 idees originals per fer un pica-pica de Cap d'Any gens convencional

3 idees originals per fer un pica-pica de Cap d'Any gens convencional

Els aperitius i pica-pica són una part molt important del nostre menú de Cap d'Any . Bé siguin entremesos i canapès freds, o aperitius calents, el cert és que per Cap d'Any estem acostumats a preparar taules plenes de color amb petites delícies que tothom rep encantat quan la gana comença a fer acte de presència. Per donar-te una mà sobre aquest tema, aquí tens idees genials pel teu pica-pica de Cap d'Any . 7 aperitius de Nadal fàcils de fer per triomfar a taula Aperitius i pica-pica: molt importants al menú de Cap d'Any Si aquest any et toca a tu preparar el dinar o sopar de Cap d'Any i no saps què fer, et donarem 3 idees fàcils, ràpides i molt bones. Tens aperitius i pica-pica elegants , canapès nadalencs originals i divertits , entremesos i entrants per sorprendre els teus convidats... però en el nostre cas ens quedem amb aquests tres que ens han cridat poderosament l'atenció i que et faran quedar com l'amfitriona o l'amfitrió ideal . Aperitius / Foto: Unsplash Tres pica-pica fàcils i originals Estàs buscant pica-pica i aperitius fàcils i originals per a Cap d'Any ? Aquí tenim aquests 3 amb sabors molt diferents que agradaran a grans i petits. Ingredients per a 16 unitats Canapè de bacallà fumat, alvocat i pebrots 16 torrades 1 alvocat mitjà 80-100 g de bacallà fumat 8 tires de pebrots rostits Cibulet picat (opcional) Broqueta de meló amb pernil i alfàbrega 4 rodanxes de meló 8 talls de pernil 60 ml d'oli d'oliva verge extra 4 fulles d'alfàbrega fresca Sal i pebre molt al gust Broqueta meló amb pernil / Foto: Unsplash Caramels de pasta tall i formatge de cabra 16 fulls de pasta tall 200 g formatge de cabra 100 g de ceba caramel·litzada o melmelada de tomàquet o fruits vermells Sèsam (opcional) Elaboració pas a pas Canapè de bacallà fumat, alvocat i pebrots Talla l'alvocat a làmines fines, el bacallà en trossos i les tires de pebrot per la meitat. Col·loca sobre cada torrada els ingredients en l'ordre que s'indiquen a dalt. Així de fàcil! A falta de torrades talla una barra en llesques fines i enforna 6 minuts a 180 °C o fins que estiguin torrades. Broqueta de meló amb pernil i alfàbrega Talla les rodanxes de meló a trossos. Talla cada tall de pernil per la meitat al llarg i fes rotllets. Pica l'alfàbrega finament i mescla amb l'oli, afegeix sal i pebre molt al gust (també pots triturar tot amb la batedora). Munta les broquetes amb uns escuradents i amaneix amb l'oli d'alfàbrega per sobre. Caramels de pasta tall i formatge de cabra Pinta cada full de pasta tall amb mantega fosa o oli d'oliva. Doblega cada full per la meitat i després una altra vegada. Col·loca com una cullerada de formatge enmig, a sobre una culleradeta de ceba caramel·litzada o melmelada. Ara enrotllar-lo com si fos l'embolcall d'un caramel. Decora amb sèsam i enfornar 8 minuts a 180 °C. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!