Add source Login
Illa: una agenda catalana

Illa: una agenda catalana

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer ahir un balanç de la gestió del seu Govern durant el 2025 i, alhora, va dibuixar les perspectives desitjables o possibles per al 2026. El president va prometre que està pròxim un "punt d’inflexió" en dos assumptes clau tant per donar resposta als interessos ciutadans com a les demandes dels seus potencials socis en l’estabilitat del Govern la vivenda i el finançament i va assegurar que es "deixarà la pell" perquè, després d’una pròrroga tècnica dels pressupostos, sigui possible acordar al Parlament uns nous comptes per a l’any vinent que permetin aquests passos endavant que han d’anar més enllà d’una tranquil·litzadora però insuficient continuïtat. Seguir leyendo... .

La fotografia del que ve

La fotografia del que ve

Com sempre les lectures polítiques després d’unes eleccions van per partits. També per Nadal. La seva empremta no ajuda a posar-se d’acord. Les eleccions a Extremadura han demostrat el que ja hi havia en l’ambient, encara que alguns utilitzin la ficció per anar per la realitat. El PSOE s’ha enfonsat, Vox ha crescut, l’esquerra dels socialistes en aquest cas Unides per Extremadura ha aixecat el vol i el PP no ha aconseguit el seu objectiu, però s’ha refermat al davant de Pedro Sánchez. ¿Res de nou? Sí, hi ha una evidència que els socialistes no acaben de veure clara: el seu votant se’n va cap a Vox. Aquesta ximpleria per a alguns és la que explica aquestes eleccions. Seguir leyendo... .

¿On va l’instructor Peinado?

¿On va l’instructor Peinado?

Al desestimar el recurs d’apel·lació de la defensa de Cristina Álvarez, assistent de Begoña Gómez, dona del president de Govern, Pedro Sánchez, la sala de la secció 23 de l’Audiència de Madrid Rosario Esteban, presidenta; José Sierra Fernández i Enrique Jesús Begés de Ramón, ponent ha apuntat les raons per les quals s’investiga l’assistent Álvarez. Seguir leyendo... .

Mentre els innocents moren

Mentre els innocents moren

L’amic Bernat Reher, estudiós i divulgador de la literatura i doctorand a la UdG, m’envia, com cada any, una postal que té forma de nadala, una delicadesa que, aquesta vegada és la reproducció d’un quadre de Caravaggio que va ser robat a l’Oratorio di San Lorenzo de Palerm l’any 1969. Va ser arrancat del bastidor sense miraments, van enrotllar la tela de mala manera (sembla que va ser obra de la màfia) i algunes veus diuen que fins i tot va ser trossejat per vendre’l a pedaços. Es tracta d’una Natività en la qual hi ha un vincle lluminós (aquella llum que prové del misteri) entre l’àngel que anuncia el Naixement, la Verge i el Nen. I també hi ha tres savis d’Orient i un Sant Josep ancià i barbut. Seguir leyendo... .

Peces del pessebre

Peces del pessebre

Avui és la nit de Nadal i demà Nadal. Fum, fum, fum. Pau, amor i felicitat. Quina meravella disfrutar d’aquestes tradicions tan nostres. La llum al carrer, l’arbre guarnit i el pessebre a casa. Que si el pastoret, la grangera, el caganer, la filatera i la família! Un bou i una mula per fer escalfor, un llit de palla per al nounat i una establia ben senzilla. ¿Tan auster? Per descomptat, es tracta d’un cobert improvisat. Segons els antics textos cristians, l’infantament va agafar la parella sense allotjament a Betlem. Poc després, van haver d’abandonar Judea molt de pressa fugint d’Herodes. També hi ha figures del pessebre amb la imatge del rei i els seus soldats. El monarca havia sabut del naixement del nen pels Reis d’Orient, sentia amenaçat el seu poder i va decidir acabar amb la seva vida. Per assegurar el tret va ordenar assassinar tots els menors de dos anys de Betlem i rodalia. Advertida per un àngel, la família va aconseguir esquivar la matança dels innocents i fugir a Egipte, on es va mantenir refugiada durant tres o quatre anys. Per això l’establia, un símbol de l’acollida senzilla al perseguit, a l’humiliat. Ja se sap, allò de l’amor i la compassió tan propis de la nostra civilització. El problema és que, si reflexionem sobre la història, és evident que alguna cosa ens està passant per alt. Al nostre pessebre, decididament, hi falten peces. Seguir leyendo... .

Si el mur fos l’abstenció

Si el mur fos l’abstenció

Des que Pedro Sánchez va aixecar el seu particular mur contra la ultradreta i va deixar el Partit Popular condemnat a dependre d’Abascal, Vox ha duplicat les seves expectatives de vot a Espanya i ha materialitzat aquest creixement en la primera oportunitat que ha tingut, a Extremadura. Aquest mur no ha funcionat com a antídot al creixement d’un espai polític conformat per una amalgama de llepaciris i bagassers, nostàlgics del franquisme, enemics del moviment progre avui anomenat woke i, de manera molt determinant, els damnificats de l’enfonsament de la classe mitjana, especialment a les zones rurals, que busquen el govern d’això que Harari anomena "els homes forts". Mentre no es determini la naturalesa del fenomen, no es pot aturar amb eficiència. L’apaivagament del PP tampoc està donant resultat, ja que, tot i que no ha cedit davant Vox en temes fonamentals, és cert que el relat del que està a la dreta del PSOE cada dia traspua aroma ultra. Seguir leyendo... .