Dos que cavalquen malament

Dos que cavalquen malament

És obvi que Feijóo, amb la dimissió final de Mazón, i Sánchez, després de la reafirmació per Míriam Nogueras que no hi ha marxa enrere en la ruptura anunciada per Puigdemont, han tingut una pèssima setmana. El fet greu és que no és pas setmanal, sinó que implica un suspens general a la seva política. Seguir leyendo... .

Policies amagats

Policies amagats

Disculpi, ¿em sap dir si abans hi havia aquí una oficina de correus? Formulo aquesta pregunta a un policia que es troba de guàrdia a les portes d’un edifici institucional. El seu aspecte és torbador: a la seva condició de policia cal afegir-hi la seva altura i complexió, que va armat i que amb prou feines puc distingir la seva cara. Porta unes ulleres de sol molt fosques, un passamuntanyes fins al nas i el cap cobert per la clàssica boina decantada. Tot aquest conjunt impedeix que se li pugui intuir el mínim indici d’una facció amable. Seguir leyendo... .

Joan Carles I contra Letícia

Joan Carles I contra Letícia

Joan Carles I publica llibre i està ben carregat de missatges. Sobretot per a elles, les dones de la corona. També es lamenta de com se’n va haver d’anar d’Espanya o que mai ha sigut lliure. I tot i que el llibre es titula Reconciliación, més aviat provoca el contrari. I deixa en una posició delicada el seu fill, Felip VI. Les seves memòries són també un relat masculí de poder i d’una institució on les dones mai ho han tingut fàcil. A les seves pàgines pretén edulcorar la seva biografia i minimitzar els escàndols sota el concepte d’"errors d’home". Per a ell, les infidelitats van ser només debilitats personals. S’oblida de com van comprometre, juntament amb els seus casos judicials, la imatge de la monarquia. Seguir leyendo... .

Robots contra la solitud no volguda

Robots contra la solitud no volguda

María Teresa Echalecu té 91 anys i des de fa dos anys, abans d’ingressar en una residència, ha disfrutat de la companyia de Temi, un dels robots que comencen a proliferar a Espanya i estan específicament dissenyats per ajudar persones grans a mantenir la seva independència i disminuir la solitud no volguda. Seguir leyendo... .

Humanitat amb wifi

Humanitat amb wifi

M’entendreix veure com el meu fill es desviu per la seva àvia. Ella em va cuidar quan jo era petit, somriu, mentre en el record fumegen tasses de brou calentes que sempre li tenia a punt. Ara ell ho organitza tot, perquè ella, gairebé nonagenària, estigui segura i senti que l’estimem. Intentem adaptar-nos al seu ritme, lent, cada dia més lent. Volem oferir-li que continuï sent la protagonista de la seva pròpia vida. I aquí, les ajudes, tant les humanes com les tecnològiques, són la salvació. La de la padrina, la de tota la família. Seguir leyendo... .

Les elèctriques xoquen amb la CNMC pels diners per ampliar la xarxa

Les elèctriques xoquen amb la CNMC pels diners per ampliar la xarxa

Després de l’ingent desplegament renovable dels últims anys, ara és el moment de les xarxes elèctriques, per mitjà de l’extensió de noves línies per connectar a la nova demanda, com la indústria descarbonitzada, els centres de dades o les noves planificacions urbanístiques, i mitjançant la modernització de les actuals, amb una vida útil que s’esgotarà els pròxims anys. Seguir leyendo... .

10 estrelles pop que també han parlat amb Déu

10 estrelles pop que també han parlat amb Déu

Amb la seva iconografia catòlica i les seves al·lusions a la recerca d’una transcendència de naturalesa religiosa, Rosalía emprèn al seu nou disc Lux un camí que ja han transitat abans que ella nombrosos artistes. Des que el 1967 Brian Wilson va descriure les cançons que estava component per a l’àlbum dels Beach Boys Smile com a "simfonies adolescents per a Déu", han sigut moltes les estrelles que han utilitzat la música pop (en el seu sentit més ampli) per acostar-se a la divinitat, sovint després d’un procés de profunda transformació espiritual. Els discos que en els últims 60 anys han mirat de reflectir aquest diàleg conformen una llista inacabable i els 10 àlbums que es ressenyen a continuació en són només una petita mostra. Seguir leyendo... .

El bàsquet, deixat de la mà de Déu

El bàsquet, deixat de la mà de Déu

En un altre temps orgull i bandera d’un Barça multidisciplinari, la secció de bàsquet blaugrana està deixada de la mà de Déu. Com si la junta directiva hagués assumit que, de fet, només paga la pena protegir el primer equip de futbol masculí, escanyat com està per les disfuncions del fair play financer que acaben foradant l’exigu pressupost de les seccions. Que el Barça de bàsquet enfilés la novena derrota consecutiva davant el Reial Madrid divendres al vespre no va ser més que l’evidència que la decrepitud s’ha normalitzat, excepte per a la soferta afició del Palau, tipa dels seus dirigents. Sense que el tècnic Joan Peñarroya, el futur del qual ningú assegura, sàpiga què ha de fer amb el que li han deixat. Seguir leyendo... .

Antonio Spadaro: "S’ha de fer un monument a Rosalía"

Antonio Spadaro: "S’ha de fer un monument a Rosalía"

Viu a Roma. No coneix Rosalía. Abans de la seva conferència al CCCB, li faig escoltar Berghain, li ensenyo la portada de Lux i li parlo de la seva entregada feligresia. Mig acluca els ulls amb beatitud. Per al jesuïta Antonio Spadaro (Messina, 1966), sotssecretari del dicasteri per a la Cultura i l’Educació de la Cúria romana, home de confiança del papa Francesc i gran teòric de la ciberteologia, és "molt important" (i necessària) la relació entre art i fe. Seguir leyendo... .

Alcaraz - De Miñaur: horario, canal de televisión y dónde ver online el partido de la Copa de Maestros hoy

Alcaraz - De Miñaur: horario, canal de televisión y dónde ver online el partido de la Copa de Maestros hoy

Carlos Alcaraz se afana ante Alexander Bublik en una pista central llena de niños que corean su nombre. Es un entrenamiento de potencia y de entrar en calor, que ha llegado el último torneo ATP del año que siempre le ha sido algo esquivo al español. Pero en este 2025, llega con ocho título, con dos Grand Slams, con 67 victorias y solo ocho derrotas, y con muchas ganas de hacerlo bien en Turín, que el premio es mayúsculo. Está en juego la maestría que otorga este torneo exclusivo, con solo los ocho mejores del curso. Pero también el número 1, que arrebatará a Jannik Sinner si logra tres triunfos, o dos, si uno de ellos es la semifinal. Es una recompensa sustanciosa para el murciano, que quiere olvidar cuanto antes la derrota en la primera ronda del Masters 1.000 de París ante Cameron Norrie y emplearse a fondo para llevarse el botín. Pero por lo pronto, empezará su fase de grupos contra Alex de Miñaur, que se empeña también en trabajarse su momento de gloria. El australiano, 26 años y 7 del mundo, no se considera ya agua pasada para levantar un gran título, aunque el empuje de Alcaraz y de Sinner lo hayan apartado un poco de las grandes rondas. Pertenece, aunque es un poquito más joven, a esa generación de los Zverev, Medvedev, Tsitsipas, que continúan allí, a la espera de que se retirara el Big 3, a la espera de que algo pase con el nuevo Big 2 que protagonizan el español y el italiano. Por el momento, De Miñaur, que pudo ser español (se crio, se formó y vive en Alicante) pero la Federación Australiana de tenis apostó más por él, suma diez títulos en su currículo, con un único en este 2025 en Washington. No ha podido encontrarle aún las grietas a Alcaraz, y ha cedido en las cuatro citas anteriores. La semifinal del Conde de Godó de 2022 es la que más reñida estuvo, pues De Miñaur contó con un punto de partido, pero acabó claudicando por 6-7 (4), 7-6 (4) y 6-4. Más solvente ganó Alcaraz en Queen's 2023, con un doble 6-4. Y los dos últimos encuentros se han producido en este 2025: la final de Róterdam, que supuso el primer título del murciano en superficie rápida y bajo techo, y que ganó por 6-4, 3-6 y 6-2; y los cuartos de final del Conde de Godó, donde se impuso por 7-5 y 6-3.