Add source Login
La Justícia s'ha tret la màscara

La Justícia s'ha tret la màscara

La imatge de la Justícia amb els ulls tancats simbolitza la seva imparcialitat. Vol dir que no mira qui té al davant: ni la seva riquesa, ni el seu poder, ni la seva condició. Davant la llei, tots som iguals, i la bena n’és el recordatori . Tanmateix, observant el capteniment dels tribunals en els darrers temps, aquí i fora d’aquí, haurem de concloure que la Justícia s’ha tret la màscara, i la prevaricació —que consisteix a dictar sentències injustes sabent que ho són— és una pràctica habitual que a més sol quedar impune. Aquesta setmana, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal Suprem espanyol i fins i tot el Tribunal Suprem dels Estats Units, han tornat a demostrar que el seu capteniment no depèn tant de què es jutja com de qui es jutja , la qual cosa ens recorda la denúncia de Kafka a El procés sobre el sistema judicial opac, absurd i burocràticament laberíntic que posa en evidència la impotència de l’individu davant del Poder. De menor a major. El Tribunal Suprem espanyol està entestat a carregar-se el fiscal general de l’Estat Àlvaro García Ortiz. Pensava que ho podria fer només acusant-lo d’una collonada, perquè seria del tot lògic que un fiscal general sota sospita renunciés al càrrec. Tanmateix, el fiscal general , com que sap que és materialment impossible demostrar la seva culpabilitat, ha optat per acceptar el desafiament, convençut que el Tribunal no serà capaç de condemnar-lo sense proves evidents. Això no vol dir que el fiscal sigui del tot innocent. Se l'acusa de revelació de secrets per haver filtrat als mitjans una informació sobre el xicot de la presidenta madrilenya. Potser no va ser ell qui es va embrutar les mans, perquè a la fiscalia hi treballen molts fiscals i d’altres funcionaris, però la filtració es va fer per interès del govern espanyol i, per si de cas, el fiscal general es va afanyar a esborrar completament el contingut del seu telèfon mòbil . Ara bé, tant d’enrenou per una filtració? Les filtracions en l’àmbit judicial és el pa de cada dia dels periodistes que cobreixen tribunals i policia, i sempre el filtrador ho fa per interès. També és freqüent la filtració d’informacions falses, com s’ha demostrat que ha fet l’assessor de la presidenta Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez. Sense anar més lluny, s’ha filtrat l’informe de la Guàrdia Civil sobre el cas Koldo; es van filtrar informes policials falsos sobre suposades fortunes amagades a l’estranger d’Artur Mas i de Xavier Trias . En tots dos casos, la intoxicació va alterar els resultats electorals, i tot va quedar impune. En el cas del fiscal general, els jutges i fiscals del Tribunal Suprem s’han pres tan seriosament la filtració no pel fet en si, sinó per la persona . Per què li tenen tanta tírria? Perquè Álvaro García Ortíz s’ha pronunciat a favor de la constitucionalitat de la llei d’amnistia, en contra del Tribunal Suprem, i específicament dels fiscals del procés, als quals a sobre va ordenar aplicar la llei d'amnistia a tots els processats i condemnats pel referèndum de l’1 d’octubre. Això no li ho perdonaran. Van començar reprovant-lo, demanant la seva dimissió, van pretendre que no participés en l’obertura de l’any judicial, i ara remouen cel i terra per condemnar-lo. El TEDH es va fundar per protegir els ciutadans davant la vulneració de drets per part dels estats, però aquesta setmana el TEDH ha invertit el seu paradigma per defensar l’Estat espanyol amb arguments terraplanistes Un altre exemple de justícia parcial i escandalosa ha estat la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans quan afirma que no es van vulnerar els drets polítics dels líders del procés en la campanya electoral de 2017. És tant com dir que la terra es plana. No tenien sentència ferma, eren candidats i se’ls va impedir intervenir, alterant de forma evident el resultat electoral. Fins i tot a Jordi Turull se’l va empresonar en ple debat de la seva investidura com a president. La vulneració de drets, tan evident pel Comitè de Drets Humans de Nacions Unides i el Grup de Treball contra Detencions Arbitràries, no ho és per al TEDH, que justifica les mesures cautelars del jutge Llarena per la perillositat dels detinguts, a qui Llarena equipara amb assassins i terroristes . El TEDH es va fundar precisament per atendre denúncies de violacions dels drets de ciutadans perpetrades pels estats, que solen ser els violadors. Ara sembla que els jutges del TEDH s’han tret la màscara i prefereixen defensar l’Estat abans que segons quins ciutadans , atenent les oracions de la magistrada espanyola del tribunal, María Elósegui, numerària de l’Opus Dei, que Déu la perdoni. Als Estats Units, el Tribunal Suprem (SCOTUS) posa en dubte que sigui legal la política aranzelària de l’Administració Trump, i hi ha una expectativa enorme sobre la sentència perquè fins ara la Cort Suprema ha donat la raó gairebé sistemàticament al president. Seria l’excepció que confirma la regla. Malgrat l’impuls que va donar al cop d’estat del 6 de gener, l’SCOTUS va declarar la seva immunitat. Des del començament del segon mandat de Trump, el Tribunal Suprem s'ha posat al costat del govern en gairebé dues dotzenes d'ordres a curt termini, entre les quals hi ha retallades en programes socials, d’educació, de sanitat, de cooperació i de drets de les minories. El Tribunal Suprem dels Estats Units l’integren 9 magistrats que són designats pel president, però que han de ser confirmats pel Senat per majoria absoluta, i són nomenats a perpetuïtat. La raó que el càrrec sigui vitalici tenia com a objectiu garantir la independència judicial, evitant pressions polítiques o electorals. Ara mateix, però, sis dels nou membres del Tribunal van ser designats per presidents republicans. Van desequilibrar la Cort bloquejant el nomenament del substitut del jutge Antonin Scalia, que va morir sobtadament en el darrer mandat d’Obama. La maniobra filibustera és el que va permetre a Trump designar els tres magistrats d’ideologia conservadora que li donen tan sovint la raó. Interpel·lat el líder xinès sobre quan la Xina serà democràtica, Xi Jinping va respondre sense embuts: “Abans Occident serà com nosaltres que la Xina com vosaltres” M’han explicat que, no fa gaire, en una reunió a Suïssa, un empresari global europeu va preguntar al líder xinès Xi Jinping quan la Xina seria un país democràtic, i Xi va respondre sense embuts: “Abans Occident serà com nosaltres que la Xina com vosaltres”.

El menyspreu

El menyspreu

En el llibre pòstum de poemes de Victor Hugo, Toute la lyre, hi ha un poema anomenat “ Calomnié ”, que acaba amb la següent frase: “ Qui m'insulte toujours, ne m'offense jamais ”. Vaig llegir en algun lloc que el poema fou escrit en el període de crisi posterior a les expectatives que havia creat la revolució del juliol de 1830 —els tres dies coneguts com les Trois Glorieuses —, quan els francesos varen aconseguir l’abdicació de Carles X. El retorn d’un altre monarca, Lluís Felip d’Orleans, allunyaria l’adveniment de la República fins al 1848, i seria en aquest intermedi pessimista quan Hugo l’hauria escrit. El poema és, tanmateix, una declaració d’intencions que redueix el poder del calumniador al no-res . “Qui sempre m’insulta, no m’ofèn mai”, diu Victor Hugo, i reconec que vaig recordar la cita de l’escriptor francès en llegir una piulada de Gabriel Rufián arran de la decisió de Junts de trencar completament les relacions amb el PSOE. El missatge reduïa la transcendent decisió política de Junts a una simple rebequeria per ser escoltats . “ Casito? ”, es preguntava amb la gracieta que l’ha convertit en la joguina preferida de les esquerres espanyoles. Era el darrer menyspreu del diputat d’ERC, que s’afegia a una llarguíssima llista de declaracions despectives que sempre tenen el partit de Puigdemont a la diana, sovint amb un nivell de menyspreu que només pot sorgir d’algú que no considera Junts com un adversari, sinó com un enemic polític. A diferència de les constants llepades amoroses que fa a socialistes i podemites, amb un nivell d’abrandament que commou, Rufián es posa el primer de la fila a l'hora de minoritzar, desdenyar o directament insultar les decisions de Junts . El llistat és tan llarg com eloqüent: les 155 monedes de plata que va etzibar contra Puigdemont, en el pitjor moment del 2017; la validació sense escrúpols de les mentides de la caverna contra Puigdemont i el seu entorn sobre un delirant complot amb els russos; l’anada a can Évole a menysprear el catalanisme polític assegurant que es repartien “carnets de puresa”, etc. És el primer a assenyalar, el primer a menysprear i el primer a recordar a la claca d’esquerres que Junts és l’enemic. La darrera és la del " casito ?". No deixa de ser irònic que sigui un diputat d’ERC qui s’enfoti del poc cas que ha fet el PSOE a les peticions de Junts, quan el seu partit ha entregat gratis totalment el Govern català a Salvador Illa, el president més espanyolista que hem tingut a la Generalitat, i quan ells mateixos mantenen Sánchez malgrat la vacuïtat del seu acord. Potser hauria de ser una mica més prudent a l’hora de riure's dels altres, l’home que valida els suflés polítics socialistes, inflats per la retòrica, però sense cap contingut. En tot cas, aquesta delirant necessitat de salvar les esquerres espanyoles contra tot mal, per damunt de les misèries que aconsegueix Catalunya, mereixerà algun dia una bona poltrona . Més enllà de l’obsessiu menyspreu rufianesc cap a Junts, la decisió de trencar amb el PSOE era l'única opció coherent que podria prendre la formació de Puigdemont, després de l’estafa monumental que ha significat l’acord amb Sánchez . Primer, perquè l’acord de Brussel·les es basava precisament a constatar que els acords es complien, i un rere l’altre s’han incomplert. Arriba a ser indecent, per exemple, l'ús que va fer la Moncloa d’Alemanya amb el tema del català, just el dia abans de la decisió de Junts, o la decisió de desbloquejar la llei sobre la multireincidència que havia acordat amb Junts, després de mesos de tenir-ho al calaix. Puigdemont va dir sempre que no feia una aliança ideològica, sinó un acord revisable punt per punt, i vista la fallida de resultats, res no justificava mantenir-se al pacte . És evident que la legislatura no se sosté amb l’ànim plurinacional que venen els Iván Redondo de torn, sinó per la simple ànsia de poder d’un Sánchez que no en té mai prou. Un poder dels socialistes i per als socialistes, amb algunes engrunes per a les crosses que els sostenen. El PSOE és tan lesiu per als interessos catalans com el PP, i la prova és com han iniciat la desnacionalització de Catalunya des del Palau de la Generalitat Calia trencar amb el PSOE, a més, per desfer la mentida. Per molt que els Rufián i els Urtasun i tota la cort progre-espanyola facin creure que és o Sánchez o l’abisme, el fet és que el PSOE és tan lesiu per als interessos catalans com el PP, i la prova és com van furtar l’alcaldia de Barcelona a Xavier Trias (aliant-se amb el PP), o com han iniciat la desnacionalització de Catalunya des del Palau de la Generalitat . Qualsevol partit que defensa els interessos de Catalunya ha d’entendre que pot fer pactes puntuals amb uns o altres, però que tots tenen la mateixa voluntat de destruir-nos com a nació. Així ho va entendre la vella Convergència, o el PNB o l'Scottish National Party, o qualsevol partit que tingui la nació com a eix central de la seva lluita: no hi ha amics, hi ha aliances estratègiques en funció de cada moment. Junts ho ha entès, i per això ha desfet la mentida de “l’amic socialista” que ens raspalla el llom i ens deixa buida la butxaca. El que no pot ser és que un partit independentista es converteixi en la coartada d’una estafa nacional.

Ni 'hahaha' ni 'jajaja': aquesta és la manera correcta d'escriure el riure en català

Ni 'hahaha' ni 'jajaja': aquesta és la manera correcta d'escriure el riure en català

Encara que sembli un tema menor, plasmar el riure per WhatsApp és un dels missatges que més enviem durant el dia a dia . Ho arribem a fer inconscient-ment i de manera automatitzada, però alguna vegada heu pensat si està correctament escrit? Ets dels que escriu "hahaha" , o potser utilitzes el "jajaja" ? Et donaré una pista: cap de les dues maneres és correcta, encara que hi ha moltes similituds. A continuació podreu esbrinar quina és la forma correcta segons la llengua catalana d'escriure el riure que potser també us dibuixarà un somriure al rostre. ⚠️ Les 5 paraules catalanes que estan en perill d'extinció: encara les utilitzes? Quina és la norma segons l'Optimot de Gencat? Fa pocs dies, un usuari de la xarxa social X va voler saber quina era la manera correcta d'usar la rialla a través d'un missatge i ho va fer preguntant-ho a la RAE . L'acadèmia va ser rotunda: la manera correcta de riure en castellà a través de les xarxes és " ja, ja, ja" . Però, en català, com s'utilitza la norma? Tot i que en un primer moment podem pensar que és una fórmula semblant, hi ha algunes variacions importants que potser no t'esperes. La manera més correcta en català és '' ha! ha! ha! ", segons recull l'Optimot de Gencat, incloent-hi una exclamació sempre i sense necessitat de posar-hi comes. Tot i això, també està acceptat que utilitzem "ha, ha, ha!" , copiant en certa manera la normativa espanyola, encara que si tenim en compte la fórmula que més recomanen les fonts oficials, hauríem d'escriure sempre el riure com ens indica l'Optimot. Escriure una rialla a través de les xarxes és un món , ja que també hi ha molts usuaris que fan servir les majúscules per expressar un riure contundent. En aquest cas, la normativa no és clara, però si tenim en compte els passos que ens explica la web de la Generalitat, hauria de ser de la mateixa manera: " HA! HA! HA! ". D'altra banda, si utilitzes la lletra j per expressar aquesta emoció d'eufòria per escrit, has de saber que no és correcte en la llengua catalana, sempre hem d'escriure la h . Aquest exemple correspon a una de les moltes expressions que emprem diàriament a través de WhatsApp o qualsevol aplicació de missatgeria i que hem incorporat amb naturalitat en el nostre vocabulari escrit, malgrat que no sapiguem en moltes ocasions si la utilitzem bé o no. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

Partits avui, diumenge 9 de novembre: a quina hora juguen Barça i Madrid i on veure els partits per TV

Partits avui, diumenge 9 de novembre: a quina hora juguen Barça i Madrid i on veure els partits per TV

Quins partits de futbol es juguen avui, diumenge 9 de novembre? A continuació us oferirem un resum complet amb tots els enfrontaments de LaLiga i la Premier League programats per avui, els horaris i on podeu veure'ls per TV en directe. Partits de futbol avui: agenda completa Partits de LaLiga Athletic Club contra Real Oviedo – 14:00 – Movistar Plus+ LaLiga Rayo Vallecano contra Real Madrid – 16:15 – DAZN Mallorca contra Getafe – 18:30 – DAZN València contra Reial Betis – 18:30 – DAZN Celta de Vigo contra Barcelona – 21:00 – Movistar Plus+ LaLiga Partits de la Premier League Aston Villa contra Bournemouth – 15:00 – DAZN Brentford contra Newcastle United – 15:00 – DAZN Crystal Palace contra Brighton & Hove Albion – 15:00 – DAZN Nottingham Forest contra Leeds United – 15:00 – DAZN Manchester City contra Liverpool – 17:30 – DAZN Van Dijk Liverpool Manchester City On veure el partit del Madrid i el Barça avui? El partit del Madrid avui es podrà veure a partir de les 16:15 a DAZN . El matx es disputarà el diumenge 9 de novembre a l'Estadi de Vallecas, un camp sempre complicat per al Reial Madrid. A més, el conjunt merengue arriba al matx després d'haver caigut de manera clara davant el Liverpool a la Champions League. Per altra banda, el partit del Barça avui es podrà veure per Movistar Plus LaLiga , a partir de les 21 hores . El conjunt blaugrana visita Vigo per enfrontar-se al Celta en un partit que sempre li costa al Barça els últims anys. L'equip culer necessita sumar tres punts per seguir lluitant la lliga i perseguir de tu a tu el Reial Madrid, l'actual líder. Qui juga avui a LaLiga? A banda dels partits de Madrid i Barça, aquest diumenge hi ha grans partits a LaLiga. L'Athletic s'enfrontarà al Reial Oviedo a les 14 hores i el Mallorca s'enfrontarà al Getafe en un duel marcat per la necessitat de puntuar del conjunt balear. Finalment, el València jugarà a Mestalla contra el Betis a les 18:30, en un duel clàssic de LaLiga. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!