És el moment de les xarxes
Tot i que de manera erràtica, Espanya està sabent aprofitar l’avantatge competitiu que li proporciona la transició cap a les energies renovables. La intuïció de diferents governs, de Zapatero a Sánchez, l’adaptació que han fet els grans grups energètics a la descarbonització, l’auge de nous operadors basats en l’energia no distribuïda i el creixement de la demanda per part de consumidors i indústries responsables mediambientalment, han fet que la generació a partir d’energies renovables hagi arribat a un pes òptim en el mix elèctric espanyol. Queden per resoldre dos grans reptes. El primer és el de l’estabilitat del subministrament en què només el pes de la ideologia impedeix veure que, ara com ara, és una solució millor la generació nuclear que els cicles combinats de gas. Ben aviat tindrem la resolució de l’enigma. El segon és el de les xarxes de distribució, tant d’alta com de baixa tensió. Des de l’apagada del 28 d’abril, tot i que encara no coneguem les causes exactes de l’incident, hem pres consciència que és urgent una inversió més gran en les xarxes de distribució. Primer, per millorar l’estabilitat. Però, sobretot, per donar resposta a l’increment de la demanda d’energia elèctrica, especialment però no només en la indústria, com a conseqüència de la descarbonització. Frenar el desplegament de xarxes és el que busquen els que veuen en la transició energètica una palanca per al seu projecte de decreixement econòmic. I penalitzar la inversió en xarxes, el sector calcula que es necessiten 30.000 milions en 10 anys, no deixa de ser una manera d’impedir o alentir aquest desplegament. Seguir leyendo... .