El Madrid és un conyàs
Vaig veure el València-Madrid... Quin avorriment! Veure el Madrid, avui, és com assistir voluntàriament a una missa en llatí sense fe, sense encens, amb un capellà afònic i la credibilitat de Jordi Évole criticant la política del Govern. És un espectacle tan vibrant com mirar un ascensor pujar i baixar del primer al segon pis de manera continuada i en carrusel: Un autèntic documental sobre la vida secreta del badall. El Madrid ja no és un equip: és un tràmit de fer punts. Un conjunt que juga com si tingués una clàusula en el contracte que prohibís l’entusiasme. Passades horitzontals, pressions que no pressionen, possessions que no posseeixen i atacs que no suposen cap atac. Cada partit sembla una pròrroga emocional, una sessió d’hipnosi col·lectiva on la pilota roda només perquè l’espectador recordi, d’una banda, que veu futbol, i de l’altra, que la vida era més bonica i emocionant abans d’encendre la televisió. Seguir leyendo... .