El 155 dels maquinistes

El 155 dels maquinistes

Mentre els pobres catalanets fa lustres que patim les inclemències de Rodalies —i experimentant aquesta dissort de manera creativa, com marca la tradició de la tribu, la qual ha transformat la seva ràbia en un personatge fins i tot simpàtic com el "català emprenyat"—, el sindicat dels maquinistes n’ha tingut prou organitzant una simple reunió amb el ministre Óscar Puente per afrontar la vida amb més tranquil·litat. En efecte, i com deu saber l’informadíssim lector, els sindicats Semaf, UGT i CCOO —que amenaçaren amb una vaga que havia de cloure’s avui mateix— es reuniren aquest dilluns a Madrit (que és on passen les coses importants, encara que no afectin la metròpoli) amb el capatàs socialista dels trens. Aquests representants deuen ser uns fucking genis , car sortiren del Ministeri de Transports amb la promesa d’un augment de 3.600 professionals fins a l’any 2030 i un 15% més d’inversió en infraestructures i seguretat, amb una despesa addicional de 1.000 milions d’euros. Després d’aquest home run , servidor no dubtaria ni un minut a enviar aquests extraordinaris sindicalistes a resoldre el conflicte de Gaza, les batalles d’Ucraïna o fins i tot la Guerra de les Galàxies , car resulta verament extraordinari que un miler de professionals aconsegueixi aital amanida de prebendes en només quatre hores de reunió (i amb l’únic inconvenient de viatjar a la capital del regne, d’on el ministre no vol fotre el camp perquè això de venir a Catalunya li carda una mandra descomunal). De fet, això explica la celeritat de l’acord, perquè el ministre Puente deu sentir-se molt més còmode negociant amb una agrupació de treballadors majoritàriament nascuts fora de Catalunya que, durant la creació de la societat mixta encarregada de fer rutllar els trens (amb l’èxit que s’ha fet palès), va negar-se sistemàticament a dependre de la Generalitat. En aquest sentit, podem afirmar que els maquinistes són com els polis de l’1-O, igual d’ètnics però sense repartir bufes . Sempre que Catalunya força la màquina en qualsevol cosa, Espanya només pot respondre-hi amb la força de l’ètnia Ja he escrit manta vegada que un dels avantatges de la incertesa actual és que ha clarificat d’una faisó meridiana el panorama polític català i espanyol. Mentre que la Generalitat encara és incapaç de predir l’afectació real de la xarxa de trens, els desvetlladíssims maquinistes (una gent ben curiosa que organitza vagues oficials bo i guardant-se també la potestat de no anar a treballar quan els surt dels picarols ) tornaran a les seves cabines de comandament amb mil milions de pepinos extra per continuar fent d’ambaixadors del regne a Catalunya. Mai no havíem vist que, per posar només un exemple, els mestres o les infermeres aconseguissin un increment semblant de funcionaris. Però el PSOE té l’habilitat de practicar-nos un 155 descafeïnat , perquè els catalans som gent moralment angèlica i ningú no tindria la gosadia de confondre un maquinista amb un guàrdia civil, malgrat que tots dos col·lectius cridin la frase “quieto todo el mundo” amb efectes pràcticament idèntics . A partir d’ara, quan els líders nacionals d’UGT i de CCOO es passegin pels carrers del país i s’enorgulleixin de defensar els interessos dels pencaires catalans, hom haurà de pensar que això és més cert que la caiguda de la poma per l’efecte de la gravetat, però que la cosa s’aplica només quan els individus afectats pertanyen a la secta dels maquinistes . Pel que fa a la resta d’oficis, siguin corredors de maratons o actors del ram pornogràfic, hauran d’esperar a una altra vida, perquè la seva tasca no implica —segons sembla— el perill de morir, privilegi únic dels amos del tren. Hom dubta de si caldria endegar, com ja va fer-se amb els bisbes fa dècades, una campanya per assegurar que els nostres digníssims conductors de trens hagin nascut a Catalunya , a risc que la seva genètica nacional els impedeixi entrar al Ministeri de Transports com els soldats trumpistes irromperen al llit matrimonial de Nicolás Maduro. Perquè si vols més pela i companys de curro, has de jurar bandera. Com veieu, i disculpeu-me la metàfora tronada, sempre que Catalunya força la màquina en qualsevol cosa, Espanya només pot respondre-hi amb la força de l’ètnia. Per això, quan l’independentisme colla, ni que sigui una mica, Santiago Abascal triomfa més que el socialista Gabriel Rufián . Són coses de manual, però va bé recordar-les. Primer foren els polítics, després els jutges i la bòfia... i ara tenim els maquinistes.

Dijous Gras 2026: quan és, què es menja i quin és el seu origen

Dijous Gras 2026: quan és, què es menja i quin és el seu origen

Ja ho tens tot a punt per al Dijous Gras 2026, una de les jornades més festives del calendari? El Carnaval arrenca oficialment amb el Dijous Gras, una data molt arrelada a la tradició popular. Aquest primer dia del Carnestoltes se celebrarà dijous 12 de febrer de 2026 i dona pas a una setmana marcada per la disbauxa, els excessos gastronòmics i l’ambient festiu abans de l’arribada de la Quaresma. Històricament, el Dijous Gras simbolitza l’última oportunitat per gaudir d’àpats contundents abans del període de restriccions alimentàries que comença el Dimecres de Cendra , la setmana següent. Per aquest motiu, la cuina d’aquest dia està estretament vinculada als aliments rics en greixos i calories. Una jornada per menjar sense restriccions Entre els productes més típics del Dijous Gras hi trobem la coca de llardons , la botifarra d’ou i les truites , sovint elaborades amb embotits. Són plats pensats per compartir, que omplen taules familiars i trobades entre amics. Dijous Gras 2026: tradició i celebració popular Tot i que durant molts anys el Dijous Gras es vivia sobretot a casa, amb àpats familiars, en alguns municipis s’ha convertit també en una festa col·lectiva. Cada vegada és més habitual veure dinar populars, àpats a l’aire lliure i trobades festives , que anticipen l’ambient del cap de setmana de Carnaval. El sentit original d’aquesta celebració està lligat al calendari religiós cristià, que marcava una clara diferència entre els dies d’excés previs i el període de contenció de la Quaresma, que s’allarga fins a Setmana Santa. El Dijous Gras, doncs, representa aquest moment de transició entre dues etapes ben diferents de l’any. Els orígens del Dijous Gras Abans que el Dijous Gras s’imposés com a data destacada, el calendari popular incloïa altres jornades prèvies com el Dijous de les Comares . Aquests dies, celebrats les setmanes anteriors, estaven relacionats amb l’intercanvi de regals simbòlics entre padrins i padrines. Amb el pas del temps, aquestes tradicions han anat perdent protagonisme, però formen part de la memòria cultural que explica l’origen i l’evolució del carnaval fins als nostres dies. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

De les cases de Lego als edificis reals: una vocació que creix amb les persones

De les cases de Lego als edificis reals: una vocació que creix amb les persones

De petita, m’encantava jugar amb Lego, Playmobil i Pin y Pon. Mentre els meus germans preferien jugar amb cotxes i camions o imaginar batalles, jo gairebé sempre acabava fent el mateix: aixecava cases, edificis d’oficines, hospitals, carrers, places amb arbres i bancs en definitiva, petites ciutats. M’agradava pensar com s’hi podria viure, qui hi entraria, com es mourien les persones per aquells espais inventats. Sense saber-ho, ja estava practicant un exercici que avui continua essent central en la meva feina: concebre l’arquitectura des de l’empatia, posant-me en el lloc de qui l’habitarà, sense renunciar al repte tècnic que implica fer-ho possible. Seguir leyendo... .

El talent femení que transforma la ciència i la tecnologia des del Bages

El talent femení que transforma la ciència i la tecnologia des del Bages

La ciència, durant segles, va ser un relat escrit en masculí. Un mapa on els noms de dona quedaven relegats a les notes al peu de pàgina. Avui, aquesta geografia està canviant, però el rastre de la desigualtat persisteix. Segons el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, encara que les aules s'omplen de talent femení, la presència de dones en les enginyeries i en la recerca del sector privat continua sent una assignatura pendent. Aquest suplement neix per a posar rostre i ànima a aquestes estadístiques. A través de quatre trajectòries vinculades al Bages, teixim un perfil d'ambició i rigor tècnic. La història de quatre dones que no sols ocupen el seu lloc en el món STEM, un acrònim en anglès per a Ciència (Science), Tecnologia (Tecnology), Enginyeria (Engineering) i Matemàtiques (Mathematics), sinó que ho estan redissenyant per a les que vindran darrere. Seguir leyendo... .

Les nenes solen ser bones en matemàtiques

Les nenes solen ser bones en matemàtiques

La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero Llano (Caldes d'Estrac, 1976), ha demostrat el seu interès en la recerca, la innovació i la revolució digital sempre que n’ha tingut l’ocasió. No en va, en un context tan tecnològic i tecnificat com l’actual, ha estat seleccionada per la revista Forbes com una de les cent dones més influents del país. La dimensió econòmica de la commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència és evident, i Romero en parla obertament. Seguir leyendo... .